MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom44 (22 / November / 2024)

Chaulhac, Guiu de (Chaulhac, Gavaldà, c. 1298 – Avinyó, 1368)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2021-03-29
Categoria social i professional
canonge - físic - mestre - prevere
Activitat professional
Patró: Eclesiàstic
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Estats Pontificis - França (regne) - Itàlia (península)
Localitats: Avinyó [Avignon] - Bolonya [Bologna] - Montpeller [Montpellier] - París - Tolosa de Llenguadoc [Toulouse]
Comentaris
Metge (físic). Nascut a Chaulhac (Gavaldà, act. departament de Lozère, al Llenguadoc oriental). Format a les universitats de Tolosa, Montpeller, París i Bolonya. Obtingué els graus de mestre en arts i en medicina a Montpeller (c. 1325). També fou clergue (prevere) i, des de 1344, canonge de la basílica de Saint-Just de Lió, comunitat de la qual fou metge. Durant la pesta de 1348 era a Avinyó, on participà en autòpsies autoritzades pel papa, va contreure la malaltia i la superà, i aquell mateix any entrà al servei del papa Climent VI, i més tard al dels seus successors Innocent VI i Urbà V. Els papes li van atorgar altres canongies. La rivalitat amb Petrarca a la seu papal sembla que hauria originat la Invective contra medicum d'aquest darrer. La seva obra principal és l'Inventarium seu collectorium in parte cyrurgicali medicine (Montpeller, 1363), una summa escolàstica de la cirurgia que la situa sòlidament en el marc de la medicina hipocraticogalènica. L'obra (coneguda com a "Guidon" a França, cat. "Guidó") va tenir un gran èxit entre els metges i sobretot entre els cirurgians i els barbers, en llatí i en traducció a moltes llengües vernacles i a l'hebreu. S'imprimí (amb el títol de Chirurgia magna) a finals del segle XV i va mantenir la vigència fins entrada l'època moderna. Morí el 23/07/1368, anant d'Avinyó a Lió, i fou soterrat a la basílica de Saint-Just d'aquesta darrera ciutat (destruïda durant les Guerres de Religió). — Formes antigues del nom: «Guido de Cauliaco» (llatí), «Gui/Guy de Chaulhac» (francès/occità), «Gui/Guy de Chauliac» (francès/occità), «Giy deh Šwliyʾaq» (hebreu), «Guido de Cauliach» (català).
Bibliografia
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ...
Aimes (1962), "Un illustre maître ..."
Enselme (1967), "Biographie de Guy de Chauliac"
Bullough (1971), "Guy de Chauliac"
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ...
Keil (1981-2004), "Guy de Chauliac"
Bazin-Tacchella (1995), "Un chirurgien-clerc: Guy de ..."
Dumas (2005), "Guy de Chauliac"
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ...
Enllaços
data.bnf.fr
Wikipedia ENG
Variants del nom
Caulhiac, Gui de
Chauliac, Guy de
Guidó [mestre]
Cauliaco, Guido de
Cauliac, Guidó de

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).