MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom4323 (02 / maig / 2024)

Germà, Pere (fl. Barcelona, 1372 – 1400)

Creació de la fitxa: 2021-03-19
Darrera modificació: 2023-07-19
Categoria social i professional
físic - mestre - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Batxiller en medicina, 1386
Mestre en medicina, 1400
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic), ciutadà de Barcelona. El 1386 afirmà ésser batxiller en medicina per la Universitat de Montpeller, i en un document de 1400 és anomenat mestre en medicina. Hereu (potser fill) del metge de Barcelona Arnau Germà (fl. 1351 – 1386/1398). El 1386 fou acusat pel veguer de Barcelona d'exercir la medicina sense haver-la estudiat en una universitat durant tres anys, haver-ne estat examinat i tenir-ne els llibres ordinaris (constitució de Montsó de 1363), però apel·là al rei i aquest, a la vista de bons informes dels experts, li concedí la llicència (Torre & Rubió 1971). Durant els anys 1390-1395 fou un dels comissionats per Joan I el Caçador (1350 – 1396) per reclamar els deutes dels jueus i els conversos de Barcelona (fons D. Nirenberg). Devia ser amic de l'apotecari Bartomeu Querol, perquè feu de testimoni al seu testament de 1384 —al costat dels metges Francesc de Granollacs (fl. 1384 – 1422) i el convers Lluís de Jonqueres— (Ferragud 2005), i també de l'apotecari Pere Terrassa (fl. 1367 – 1402), amb el qual decidí compartir sepultura al claustre de la catedral de Barcelona, amb els senyals heràldics d'un i altre, com consta al testament de l'apotecari, de 1398. El 1396 fou un dels marmessors testamentaris de Francesca, muller d'aquest últim apotecari. Tingué una filla, Constança, afavorida, com el seu pare, al testament de l'esmentada Francesca (Vela 2007). El 1400 tenia embargats els 110 sous que Arnau Germà havia llegat a alguns estudiants del monestir de Santa Maria del Carmel (Barcelona) en el seu testament (Torre & Rubió 1971). Ell o Arnau Germà és el «mestre Germà» esmentat a Bernat Metge, De vostra salut he desig (Medecina), de 1396 (Olivar 1920-1922; Olivar 1927; Riquer 1959; Badia & Lamuela 1975). — Formes antigues del nom: «Petrus Germani» (llatí), «Pere Germà» (català).
Bibliografia
Olivar i Daydí (1920-1922 [=1925]), "Un nou manuscrit d'obres de ...", p. 370 (Medecina) (només considera A. Germà)
Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ..., p. 55 (Medecina) (només considera A. Germà)
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, p. *129 (Medecina) ("mestre Germá")
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 40 (Arnau o Pere Germà a la Medecina), 47 i 99, doc. 65 (llegat)
Badia - Lamuela (1975), Bernat Metge: Obra completa, p. ***
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91, 195 i 225
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 351 i 403; vol. 2, pp. 529 (doc. 34), 532 (doc. 37), 668 i 670
Beneficiari precedent als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1926, f. 59rv – Comissió, Reial – 26 febrer 1395
Comissari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1926, f. 59rv – Comissió, Reial – 26 febrer 1395
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2059, f. 39r – Comissió, Reial – 18 octubre 1394
Testimoni als documents
Vic - AMVI – Pergamins, núm. 233, s. f. – Vària, Notarial – 30 gener 1381

Lluís Cifuentes; Gemma Escribà Bonastre

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).