MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom4152 (17 / maig / 2024)

Mossé ben Nahman (Girona, 1194 – Haifa, c. 1270)

Creació de la fitxa: 2021-02-09
Darrera modificació: 2021-03-14
Categoria social i professional
filòsof - jueu - metge - talmudista
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Girona
Comentaris
Fou rabí i metge de l'aljama de Girona. El seu nom llatí era Bonastruc sa Porta. També era conegut per Nahmànides. Va ser un destacat filòsof, talmudista i cabalista. Admirador de Maimònides, s'oposà a les seves tendències intel·lectualistes i derivà fins a qüestions de la càbala, dins les quals compongué un musta gab per ser recitat el primer dia de l'any. Aquest musta gab és la mostra més antiga de poesia cabalística peninsular. Algunes altres obres cabalístiques seves són Oçar ha-hayyim (Tresor de la vida) i Deraixà (Investigació). Igualment, escrigué obres didàctiques, per entre les quals hom troba Igguéret ha-qódeix (Epístola de la santedat) i Torat ha-adam (La Llei de l'home). Quant a la seva vida pública, l'actuació més remarcable fou la participació en la controvèrsia pública amb el convers Pau Cristià, celebrada a Barcelona el 1263, davant el rei Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) i de Ramon de Penyafort (c. 1180 – 1275). Ambdós contrincants es van considerar vencedors de la controvèrsia, i com a resultat d'aquesta discussió, Ramban va ser condemnat a l'exili. A causa d'això, sojornà a Castella i a Provença, abans de traslladar-se a Terra Santa, on morí el 1270.
Bibliografia
Baer (1981), Historia de los judíos en la ...
Riera i Sans (2014), "Moixè ben Nahman, Bonastruc de ..."
Enllaços
https:/​/​ca.wikipedia.org/​wiki/​Bonastruc_%C3%A7a_Porta

Gemma Escribà Bonastre

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).