MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom3964 (02 / maig / 2024)

Doria, Brancaleó (fl. Sardenya, 1357 – 1409)

Creació de la fitxa: 2020-12-29
Darrera modificació: 2021-02-05
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Noble sard. Comte de Muntileó (Monteleone). Pertanyia a una branca del llinatge noble genovès dels Doria instal·lada a Sardenya, amb dominis al nord-oest de l'illa centrats a Castelgenovese (actual Castelsardo). Com la resta de la seva família, mantigué una relació canviant amb Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), rei de Sardenya, que, segons l'equilibri de forces, oscil·là entre la rebel·lió i el sotmetiment. Fill il·legítim de Brancaleó Doria, fill de Barnabò Doria, que havia estat senyor de l'Alguer, fou legitimat pel rei el 1357 i així entrà en possessió dels béns de la família al Logudor, inclòs el comtat de Muntileó (aquest el 1383), com a successor del seu oncle Mateu Doria (m. 1358). El 1376 es casà amb Elionor d'Arborea (m. 1403), filla de Marià IV d'Arborea (1319 – 1375), que havia cercat una aliança amb Gènova i el qual, després de l'assassinat del seu fill Hug III, fou succeït al jutjat pels de la parella, Frederic i Marià. El 1383, durant unes negociacions a Barcelona, en què obtingué el títol comtal, el seu fill Frederic fou designat jutge d'Arborea i el rei, alarmat per les implicacions, el féu arrestar i, tot seguit, conduir a Sardenya, on va quedar empresonat com a ostatge fins 1390. Fou alliberat per Joan I el Caçador (1350 – 1396), després d'avenir-se a un acord de pau i a lliurar al rei tots els llocs i castells que havien estat ocupats pels arboresos. Convertit en enemic declarat dels catalanoaragonesos, tornà a alçar-se, ocupà Sàsser, Vila d'Esglésies i pràcticament tota l'illa, excepte l'Alguer i Castell de Càller. El 1407 posà setge a Castell de Càller, però la mort del seu fill Marià V i la disputa per la successió determinaren que es retirés a Castelgeonovese, on fou capturat pels catalans en un enfrontament i morí a la presó pocs mesos abans de la batalla de Sanluri (1409).
Bibliografia
Ortu (2017), La Sardegna tra Arborea e Aragona
Enllaços
GEC
Viquipèdia
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5733 – Credencial, Senyorial – 12 abril 1357
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5734 – Credencial, Senyorial – 17 abril 1357
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 47, núm. 5764 – Convinença, Reial – 27 maig 1357
Atorgant precedent als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 46, núm. 5763 – Convinença, Reial – 27 maig 1357

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).