MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom3956 (02 / maig / 2024)

Oulomar, Guillem (fl. Barcelona, 1278 – 1329)

Creació de la fitxa: 2020-12-27
Darrera modificació: 2020-12-27
Categoria social i professional
ambaixador - conseller reial - dispenser - funcionari reial - vicecanceller
Comentaris
Funcionari reial. Ocupà diversos càrrecs que l'aproximaren a l'administració de Jaume II el Just (1267 – 1327), per al qual féu d'ambaixador a Tunis (1292, 1314), al concili de Viena (1311-1312), on negocià l'abolició de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó, i a la cort papal d'Avinyó (1317). Comprador i conseller de l'infant Alfons, després Alfons III el Benigne (1299 – 1336). Participà en la preparació política de la conquesta de Sardenya (1323-1324), on acompanyà l'infant, negocià la rendició de Vila d'Esglésies, fou present a la batalla de Lutocisterna (de les conseqüències de la qual i del comportament de l'infant en ella envià a Jaume II un detallat relat autògraf) i fou clau en les negociacions de capitulació de Castell de Càller i en l'establiment del domini català a l'illa. El 1329 era vicecanceller del rei Alfons. Casat amb Blanca, que el 1333, sent vídua, instituí hereu el seu fill Pere Oulomar. — El 1357 un homònim era mostassaf de Barcelona.
Bibliografia
Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., vol. 3, pp. 452-454, doc. 206 (carta Lutocisterna), pàssim
Enllaços
GEC ("Guillem Olomar")
Viquipèdia CAT ("Guillem Olomar")
Arxiu Històric de la BIblioteca de Catalunya (Blanca, vídua)
Arxiu Històric de la BIblioteca de Catalunya ("Guillem Alomar ['Oulomar']", mostassaf)
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 63, núm. 7691 – Informe, Reial – 17 abril 1324

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).