MedCat

Samuel de Granada (fl. 1391 – 1418)

Categoria social i professional

alquimista - batifuller - curandero - jueu - mag - mestre

Activitat professional

Privada i rei

Tipus de formació

Oberta

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat) - Granada (emirat) - Navarra (regne) - València (regne)
Localitats: Barcelona - Pamplona [Iruña] - València

Comentaris

Batifuller (mestre), curandero i alquimista jueu, probablement d'origen granadí i instal·lat força temps a València. El 1391, en el moment de l'assalt a la jueria, residia en aquesta ciutat. Després va viure al regne de Castella, a Tarragona i a Barcelona (Hinojosa 2009). El novembre de 1414 era a Barcelona, on havia estat acusat de fer actes de fetilleria contra el rei («Samuel de Granada, magister in medicina, delatus de fatillis») però Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416) en dictà l'absolució (Baer 1929-1936). L'aproximació al monarca s'evidencià quan, al cap d'un mes, li encarregà en secret una obra d'alquímia que havia de fer a València en col·laboració amb dos musulmans i per a la qual li fou facilitat l'accés a placentes d'avortaments. El març de 1416, amb el rei Ferran afectat per la seva última malaltia (durant la qual s'acollí a metges i a altre personal heterodox), els funcionaris reials de València li obriren procés per heretgia, enverinament i nigromància, que practicaria en col·laboració amb un amic musulmà. En les actes del procés consta com a batifuller (un dels oficis del metall, que s'adiu amb els seus interessos alquímics) i, més que un metge (el qualificatiu de "mestre en medicina" present en alguns documents no és creïble), hi sembla un curandero, amb fama, que guaria els dolors de malalts de tots els estrats socials. Tenia llibres sobre els seus interessos escrits en àrab (que parlava), llatí i català. Els oficials reials l'entregaren al tribunal episcopal (el procés és analitzat per Meyerson 2004 i Hinojosa 2009; cfr. també Hinojosa 2007, 2014 i 2015). La protecció reial salvà la situació. El juliol de 1416 Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458) intercedí davant del bisbe de València, que el tenia pres, demanant-li que, respectant el salconduit que li havia atorgat Ferran I, l'alliberés i el lliurés a un porter reial (Hinojosa 2010). Sembla que poc després optà per marxar de la Corona d'Aragó, i anà a Navarra. El novembre de 1417 ja hi era, al servei de Carles III de Navarra (1361 – 1425), que li havia encarregat de fer certes coses per a les quals li assignà un sou mensual de 5 florins, que cobrà el març de 1418 (Jacobs 1894). Cap dels documents coneguts n'esmenta el lloc d'origen. Hinojosa el suposa d'origen granadí a causa del nom. Baer, a partir d'un esment d'aquest nom en una moratòria de deutes concedida a jueus de Saragossa el gener de 1415, el va suposar de família d'aquesta ciutat, idea que Meyerson discuteix. Aquest darrer, tot i no tenir-ne proves, proposa interpretar que possiblement s'hauria vist forçat a convertir-se al cristianisme arran del pogrom de 1391, després del qual hauria emigrat a Granada o al Magrib, on hauria tornat al judaisme; reintegrat a la Corona d'Aragó, s'hauria instal·lat temporalment i casat a Saragossa (el 1414 tenia una sogra, Bonanada, de terres catalanoaragoneses), per després fer el periple documentat (Meyerson 2004: 162n i 170n). L'àpoca del salari percebut del rei de Navarra en conté la signatura autògrafa en hebreu i en castellà, aquesta darrera en grafia castellana, que n'indica un origen castellà o d'un lloc d'influència cultural castellana, com ho era el regne de Granada. — Formes antigues del nom: «Samuel de Granada» (llatí i català), «Semuel de Granada» (castellà autògraf), «Simuel de Granada» (castellà navarrès).

Bibliografia

Jacobs (1894), An Inquiry into the Sources of ..., p. 116, núm. 1626
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, p. 1002
Meyerson (2004), "Samuel of Granada and the ..." (anàlisi procés)
Hinojosa Montalvo (2007), En el nombre de Yahveh: la ..., pp. 191-192
Hinojosa Montalvo (2009), "Brujería y satanismo entre los ...", pp. 256-263 (anàlisi procés)
Hinojosa Montalvo (2010), "Judíos extranjeros en el reino ...", p. 101
Hinojosa Montalvo (2014), "Los judíos valencianos y el ...", pp. 16-17
Hinojosa Montalvo (2015), "Medicina y superstición en las ...", p. 42
Gutwirth (2021), "Alquimia y armamento: sobre un ...", p. 74

Beneficiari als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2405, f. 58r – Manament, Reial – 3 desembre 1414
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2405, f.58r – Manament, Reial – 6 desembre 1414
Pamplona [Iruña] - AGN - Cámara de Comptos: Documentos – caja 117, núm. 3, 1 – Ordre de pagament, Àpoca, Autògraf, Reial, Personal/familiar – 4 gener 1418

Lluís Cifuentes; Gemma Escribà