MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom3662 (02 / maig / 2024)

Sallimona, Bernat (fl. Barcelona, 1286 – 1316)

Creació de la fitxa: 2020-11-05
Darrera modificació: 2022-01-14
Categoria social i professional
beneficiat - físic - mestre
Activitat professional
Privada i eclesiàstics
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic), considerat un dels millors de la Barcelona del seu temps. Era originari d'Olesa de Montserrat, de la família del mas de la Llimona Jussana (després Can Singla, desaparegut). Se li coneixen relacions amb Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), de qui fou amic i potser deixeble (regalà a Arnau un missal i fou testimoni del seu testament), i amb altres metges i apotecaris documentats. Probablement, fou el "mestre Bernat", físic de Barcelona, al qual l'infant Ferran d'Aragó (fl. 1277 – 1286) deixà un deute pendent al morir, probablement per assistència mèdica, juntament amb Arnau, un Tomàs (mestre) (fl. 1286) i l'apotecari Pere Jutge (fl. 1285 – 1316). Fou home de confiança i segurament metge del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (s. XIII – 1334), que el 1307 el féu consultar en el cas de la pràctica mèdica de Gueraula de Codines (fl. c. 1260 – c. 1330) i, tant en aquest cas com en altres en els quals el metge intercedí, accedí a remetre les penes. Disposava d'un cert patrimoni, atès que prestà diners des de ben aviat (1294) i també ho féu al mateix bisbe (1303). El 1315, Jaume II el Just (1267 – 1327) el féu cridar, juntament amb Pere Gavet (fl. 1311 – 1346), per una malaltia de la reina Maria de Xipre (c. 1279 – 1322). Aquell mateix any, el rei el defensà d'un exbatlle de Barcelona morós a l'hora de remunerar els seus serveis mèdics. També tenia ordes religiosos («clericus») i era beneficiat de la catedral de Barcelona, on disposava d'un capellà al seu servei. El 8/02/1317 ja consta com havent mort. El seu testimoni és invocat al procés de canonització de Ramon de Penyafort (c. 1180 – 1275) fet en l'any 1318, que fracassà. — Formes antigues del nom: «Bernardus de Limona», «Bernardus ça Limona», «Bernardus Salimona» (llatí), «Bernat Çalimona» (català).
Bibliografia
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 1, p. 41 ("Salanova"), i vol. 2, p. 28 (doc. 46)
Rius i Serra (1954), San Raimundo de Penyafort ..., pp. 224-226 i 242-246
Perarnau i Espelt (1978), L'Alia informatio beguinorum ..., pp. 118-119
Perarnau i Espelt (1982), "Activitats i fórmules ...", pp. 60, 62 i 69, doc. 4
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 41, 111, 118, 136 i 144
Variants del nom
Çalimona, Bernat
Limona, Bernardus de
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 140, f. 7r – Lletra, Reial – 9 desembre 1306
Prestador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 65, f. 115v – Declaració, Reial – 26 març 1286
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 620, ff. 37v-39v – Rendició de comptes, Reial – 1 abril 1294

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).