MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom3567 (21 / November / 2024)

Benvenist Ismael (fl. ante 1320 – 1328)

Creació de la fitxa: 2020-10-07
Darrera modificació: 2021-01-13
Categoria social i professional
físic - jueu
Activitat professional
Patró: Noble
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Entença (baronia) - Prades (comtat)
Localitats: Barcelona - Falset - Vilafranca del Penedès
Comentaris
Metge (físic) jueu. Estigué al servei de Guillem (I) d' Entença (m. 1320), que li concedí un violari de 650 ss b. anuals per al seu manteniment. Després de la mort d'aquest noble, Jaume II el Just (1267 – 1327) i més tard Alfons III el Benigne (1299 – 1336) feren respectar aquesta concessió (Cardoner 1941; McVaugh 1993), cosa que no indica que fos metge reial com s'ha suposat. El 1326 volia instal·lar-se a Vilafranca del Penedès, però el seu fill Samuel Benvenist, que era al servei d'Elisenda de Montcada (c. 1292 – 1364) i vivia a Barcelona, féu demanar a la reina que li manessin residir a la capital, comunicant-li l'alta valoració en què el tenien els metges reials Joan Amell (fl. 1306 – 1330) i Pere Gavet (fl. 1311 – 1346) (ed. parcial Baer 1929-1936, sense data; Cardoner 1941: 332, atribueix la lloança al fill i proposa data estimada 1326; McVaugh 1993: 61, la lloança a Ismael i data 1326). — Formes antigues del nom: «Benvenist Ismael» (llatí), «Benvenist Ysmael» (llatí), «Benvenist Izmel» (català). Cardoner (1941 i 1973), que només en conegué el document datable el 1326, n'invertí el nom ("Izmel Benvenist"), entenent que Benvenist era el nom de família. L'atribució al seu fill Samuel o a ell mateix d'una traducció del llatí a l'hebreu de Tractat de l'asma de Maimònides no sembla tenir fonament. Samuel, que fou secretari de l'aljama de Barcelona en diverses ocasions, era mercader i prestamista, i probablement morí de la pesta de 1348 (Jáuregui 2017: 82).
Bibliografia
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., pp. 172-173, doc. 149 ("Benvenist Izmel")
Cardoner i Planas (1941), "El médico judío Benvenist ...", pp. 332-333
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 41, 56 i 267 ("Izmel Benvenist")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Izmel Benvenist'
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 61 i 63 ("Benvenist Izmel")
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 82, 84, 160 i 167 ("Benvenist Izmel")
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons III – caixa 5, núm. 585 – Requeriment, Reial – 20 octubre 1328
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons III – caixa 5, núm. 586 – Ordre de pagament, Senyorial – 20 octubre 1328
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 190, f. 161v – Requeriment, Manament, Reial – 29 maig 1327
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 430, f. 32rv – Requeriment, Reial – 21 setembre 1328
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 430, ff. 32v-33r – Requeriment, Reial – 21 setembre 1328
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 75, núm. 720 – Lletra, Personal/familiar – 1326

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).