MedCat

Llull, Berenguera (fl. Barcelona, 1299 – 1329)

Categoria social i professional

dida/nodrissa - familiar/domèstic

Activitat professional

Patró: Reina Blanca d'Anjou

Tipus de formació

Oberta

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona

Comentaris

Nodrissa de la infanta Maria d'Aragó (1298 – 1347), filla de Jaume II el Just (1267 – 1327), a la qual alletà des del seu naixement. En remuneració pels serveis prestats i per al seu manteniment, el mateix 1299 el rei li concedí un violari de dos quartans de forment mòlts diaris del producte d'uns dels molins reials de Barcelona, que el 1324 traslladà a uns altres molins. El 1301 el mateix Jaume II atorgà i als seus fills 500 ss b. sobre les rendes del merino de Saragossa. Morí el 19/04/1329. Des d'almenys 1299 era casada amb Bernat Salmúnia (fl. 1299 – 1329), ciutadà de Barcelona, al qual deixà hereu dels seus béns (Ortí 2000). El 1292 una Berenguera Llulla era vídua de Bernat Llull. El 1303 era familiar o domèstica de la reina Blanca de Nàpols (1283 – 1310), que el 1304 li pagava els serveis com a nodrissa dels infants Jaume d'Aragó (1296 – 1334) i Joan d'Aragó (1302 – 1334) (Elisenda Cristià Balcells, SLIMM 1/11/2022, tesi doctoral en curs). Sembla ser la mateixa Berenguera Llulla que el 1301 era nodrissa de les infantes Maria i Constança d'Aragó (1300 – 1327), l'estat de les quals comunicava, des de Tortosa, a la dama de la reina Sibil·la de Cardona (fl. 1301), segurament a Lleida amb la cort, i li demanava que intercedís davant d'aquella pels seus fills (que no esmenta pel nom), als quals el bisbe de Saragossa havia promès un benifet (Martínez Ferrando 1948). Tot i la coincidència en l'alletament de la infanta Maria, i que la data de la viduïtat (1292) faci possible un altre matrimoni (1299), fa estrany que continués sent anomenada amb el nom del primer marit. És possible que la infanta Maria tingués dues dides homònimes; tanmateix, compareu amb el nom de Floreta (esposa de Jucef Sanoga) (fl. 1374 – 1381). — Formes antigues del nom: «Berengaria» (llatí), «Berenguera Lulla» (català). — Notes: (1) la funció de les dides o nodrisses continuava, després de l'alletament, com a mainadera dels infants. (2) Les dones casades prenien el cognom del marit i, a la documentació, informalment, sovint es feminitzava.

Bibliografia

Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol 1, pp. 40-42, i vol 2, p. 24, doc. 39 ("1306" per 1301)
Ortí i Gost (2000), Renda i fiscalitat en una ciutat ..., p. 368 ("Berengària fou muller de Bernat Almúnia, ciutadà de Barcelona", amb una taula que recull valor del violari entre 1315-1342)
Monterde Albiac - Cabanes Pecourt (2003), "Aragón en las cartas reales de ...", p. 50, doc. 238 ("Berenguela Lull", 500 ss b. per a ella i els seus fills)

Atorgant als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 10, núm. 1306 – Lletra, Personal/familiar – 10 agost 1301

Beneficiari als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 12, núm. 1566 – Donació, Reial – 27 agost 1301
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 197, f. 12r – Concessió, Reial – 27 octubre 1299
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 225, f. 202v – Manament, Reial – 14 març 1324
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – 1315
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – c. 1327-1329
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 974, f. 23v – Censal/violari, Reial – 1329

Lluís Cifuentes