MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom3240 (21 / November / 2024)

Tornamira, Joan de (Posòls, c. 1330 – Montpeller?, c. 1396)

Creació de la fitxa: 2018-12-07
Darrera modificació: 2022-03-09
Categoria social i professional
físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Papa Climent VII d'Avinyó - Patró: Papa Gregori XI
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: França (regne) - Occitània
Localitats: Avinyó [Avignon] - Montpeller [Montpellier] - París
Comentaris
Metge (físic). Natural de Posòls (fr. Pouzols), al bisbat d'Albí. Mestre en medicina. Professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller. Tingué un conflicte amb Joan Jacme (m. 1384), quan aquest fou nomenat canceller de la Facultat (1364), càrrec al qual aspirava i al qual accedí a la mort d'aquest (1384). Valesc de Taranta (fl. 1382 – 1426) diu haver-lo tingut com a mestre vers 1380. Fou metge del papa Gregori XI (1336 – 1378) (des de 1372) i de l'antipapa Climent VII d'Avinyó (1342 – 1394) (des de 1379). Vers 1378 assistí Carles V de França (1338 – 1380) a París. El 1390 testificà en el procés de beatificació del cardenal Pere de Luxemburg, exposant detalls de la seva vida i una famosa observació sobre el tumor al pit de la seva filla (publ. a Acta sanctorum julii, I, pp. 598-599 ). El 13/06/1396 es nomenà un nou canceller de la Facultat de Medicina de Montpeller. Devia morir poc abans o poc després d'aquesta data. Autor de diverses obres mèdiques: Abbreviatio Mesue, Clarificatorium super Nono Almansoris cum textu ipsius Rhasis (1365), alguns capítols del qual tingueren difusió independent (75 De calculo, 78 De mictu sanguinis et saniei), Commentarius in Galeni De ingenio sanitatis (1369), Commentum super Galenum De interioribus, De febribus, De pestilentia (1370), Introductorium ad practicam medicine, Parva practica bona et utilis (consells a un metge novell), Regimen sanitatis ad cardinalem quemdam i un Tractatus medicus. — Formes antigues del nom: «Johannes de Tornamira» (llatí) — Forma usual en la recerca francesa: «Jean de Tournemire».
Bibliografia
Bolland (1643-1940), Acta sanctorum quotquot toto orbe ..., pars 7 (Acta sanctorum julii), vol. 1, pp. 566 i ss
Germain - Calmette (1890 - 1912), Cartulaire de l'Université de ..., vol. 1, pp. 461, 552, 634 i 680
Pansier (1904), "Jean de Tournemire ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Jean de Tournemire'
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Jean de Tournemire'
Assessor als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2331, f. 95r – Concessió, Llicència, Reial – 30 gener 1397

Lluís Cifuentes; Sadurní Martí

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).