MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom3162 (21 / November / 2024)

Julià, Bonanat (fl. Mallorca, 1357 – 1379)

Creació de la fitxa: 2018-08-13
Darrera modificació: 2024-02-02
Categoria social i professional
dessospitador - examinador - familiar/domèstic - físic - físic-cirurgià - mestre - metge - protometge - rei
Activitat professional
Privada i municipi
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina, 1357
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (illa) - Mallorca (regne)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Metge (físic-cirurgià) de Mallorca. Si bé la majoria de les vegades consta com a cirurgià, als documents reials se'l considerà també físic. Era fill del cirurgià Berenguer Julià i germà d'un cirurgià també anomenat Berenguer Julià (fl.), amb l'esposa del qual, Caterina, mantingué un contenciós pel control de l'herència de Berenguer, en l'any 1362. Bonanat era mestre en medicina (consta com a tal el 1357). Contractat com a metge municipal per la ciutat de Mallorca juntament amb el també físic-cirurgià Pere Saflor (fl. 1354 – 1383). La mala situació econòmica del municipi determinà que els jurats intentessin reduir-los el salari l'any 1373. Tanmateix, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) va sentenciar que calia retenir els metges a Mallorca i per això mantenir-los el sou. De fet, l'any següent consta en els comptes municipals que continuaven cobrant el mateix sou. Juntament amb Pere Saflor exercí d'examinador de metges a la ciutat i al regne de Mallorca des de 1357 i de dessospitador judicial des de 1366 (en aquest darrer any consta com a domèstic reial). Fou metge de l'hospital de Nunó Sanç o de Sant Andreu. En l'any 1379, Bonanat Julià era un ancià afectat per la gota que no podia continuar exercint les seues funcions, i per això el rei va proposar el físic Pere Morro, que ja havia estat treballant a les Illes durant molt de temps, perquè fóra pensionat per la ciutat. — Nota: J. Rubió i Balaguer (1909) va suposar, pel nom, que era jueu, però els documents, contra el que era habitual, no ho indiquen i va exercir càrrecs que els jueus no podien exercir.
Bibliografia
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", Apèndix de J. Rubió, p. 492 (dessospitador, jueu, 1366)
Pons Pastor (1932-1934), "Constitucions e ordinacions del ...", p. 319 (reducció salari de 100 a 50 lliures anuals, 1373)
Santamaría Arández (1976), "El reino de Mallorca en la ...", p. 45 (reducció salari de 100 a 50 lliures anuals, 1373)
Llompart (1989), "La nòmina municipal de la ciudad ...", p. 370 (transcrit "Bonanat Johan" per error, 100 lliures anuals de salari del municipi, de 1373)
Contreras Mas (1996), "Pere Çaflor, un médico de ...", p. 98 (recull les notícies anteriors)
Pérez (2005), Fonts per a l'estudi de la ..., p. 230, núm. 710 (notícia de Rubió, jueu)
Ferragud (2022), L'hospital, la dona i el capellà ...
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., p. 127
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1418, f. 186v – Llicència, Reial – 27 juliol 1357

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).