MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom3059 (21 / November / 2024)

Ferran d'Aragó (fl. Montpeller, 1277 – Barcelona, 1286)

Creació de la fitxa: 2017-07-30
Darrera modificació: 2022-01-14
Categoria social i professional
abat - estudiant
Comentaris
Fill il·legítim de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) i Genèsia o Genesa, una dona plebea aparentment de València o Alzira. El seu mig germà Pere II el Gran (1240 – 1285) li proporcionà fons per adquirir una elevada formació universitària, i estudià arts a Montpeller (1277) i teologia a París (1278-1283). Tot seguit, Pere el nomenà abat de l'important monestir aragonès de Montaragó (1284), en un intent per controlar l'Església i la noblesa d'aquell regne durant el conflicte amb França, però els monjos inistiren en una altra elecció i s'acolliren finalment a la protecció francopapal durant la croada contra la Corona d'Aragó. Ferran no pogué prendre possessió de l'abadia, tot i excercir d'abat des de fora i tenir-hi partidaris. Greument malalt, decidí tornar a Barcelona el 1286 i hi morí entre el 29 d'abril i el 3 de març de 1286. Fou enterrat al panetó reial de Santes Creus. Entre els creditors dels seus últims deutes hi havia tes metges (físics), Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), mestre Tomàs i mestre Bernat, i un apotecari, Pere Jutge (fl. 1285 – 1316), tots aparentment implicats en l'assistència sanitària que li haurien dispensat.
Bibliografia
Cingolani (2012), "Fernando, abad de Montearagón, y ..."
Deutor als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 65, f. 115v – Declaració, Reial – 26 març 1286
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 620, ff. 37v-39v – Rendició de comptes, Reial – 1 abril 1294

Sebastià Giralt; Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).