MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom2762 (22 / November / 2024)

Olm, Pere d' (m. Barcelona, 1302)

Creació de la fitxa: 2016-06-25
Darrera modificació: 2016-07-08
Categoria social i professional
ciutadà
Comentaris
Ciutadà de Barcelona, membre del patriciat urbà. Pare de Pasqual d' Olm (m. c. 1327) i de Domènec d' Olm (fl. s. XIV in.). A la seva mort (agost 1302), el veguer de Barcelona nomenà el primer curador testamentari del segon, que el pare havia fet hereu. Molt probablement, ell i el seu fill Pasqual són el "Petrus de Ulmo et filius eius" (el primer, gendre de Bernat Grony) que van estar implicats en la revolta de Berenguer Oller de 1285, contra els quals Pere II el Gran (1240 – 1285) va emetre ordre de cerca i captura (Batlle 1970), i que, com altres implicats, foren perdonats pels seus successors (Bensch 1995). Deu ser el mateix "Petrus de Ulmo" que fou un dels síndics de la ciutat de Barcelona que, en nom d'aquesta, juraren fidelitat a Jaume II el Just (1267 – 1327) com a nou rei, l'any 1291 (RAH 1852). Morí l'agost de 1302. — La forma medieval del cognom és 'Olm' (lat. 'Ulmo') mentre que 'Om' n'és la forma moderna, amb la qual també ha estat citat.
Bibliografia
Real Academia de la Historia (1852), "Documentos de la época de Sancho ...", p. 430, doc. 2
Wolff (1968), "L'épisode de Berenguer Oller à ...", p. 216
Batlle i Gallart (1970), "Aportacions a la història d'una ...", pp. 26 ("Pere d'Olm") i 29
Sabaté (1990), "Els objectes de la vida ...", pp. 100-102, doc. 2
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 1, pp. 40-41 (doc. 2) i 42-43 (doc. 5)
Bensch (1995), Barcelona and Its Rulers ..., p. 344 ("Pere d'Olm")

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).