MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom2720 (21 / November / 2024)

Despont, Pere (fl. Girona - Barcelona, 1360 – 1404)

Creació de la fitxa: 2016-04-25
Darrera modificació: 2016-05-03
Categoria social i professional
diplomàtic - escrivà reial - funcionari reial - notari
Comentaris
Notari de Girona. Inicialment, actiu a la notaria episcopal (Guilleré 1993-1994); després adscrit a la notaria núm. 1 de Girona. Se'n conserven protocols a l'AHG (Adroer - Grau - Matas 1996). A les cobertes dels seus protocols s'han conservat (protocol de 1397) un fragment d'una obra mèdica de Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877) (Johannitius) en àrab aljamiada en hebreu (Valls 2009) i (protocol de 1400) uns extrets d'un bestiari en català (Iglesias 2005 i 2010), entre d'altres (una llista a Perani 2010). Tenia a Girona una germana anomenada Caterina, a qui vers 1400 va escriure una interessant carta des de Barcelona en la qual parla del seu estat de salut i de la gestió domèstica (Serra 1952), i una filla de nom Maciana («Massia», a AHG, G10-36, f. 73v). Deu ser el mateix individu que es formà amb Lluís Carbonell (fl. 1368 – 1406), notari episcopal, secretari del bisbe Berenguer d' Anglesola (m. 1408) i clergue, i que després va ser escrivà i secretari de Joan I el Caçador (1350 – 1396), que l'envià com a procurador a la cúria papal i a la cort de Nàpols (Riquer 1959: *50; Mutgé 2008: 70, etc.). Se'n conserva (ACG) un cèlebre epistolari en llatí amb l'esmentat Carbonell de quan era escrivà reial (Morera 1965), en el qual destaca una carta de vers 1386 on parla —per primera vegada a la Corona d'Aragó— de Petrarca i les seves obres (Rico 2002: 156ss). Ort. ant.: «Pere dez Pont». En llatí: Petrus de Ponte.
Bibliografia
Serra i Ràfols (1952), "Cinc lletres privades catalanes ...", pp. 30-31, doc. 5
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, p. *50
Morera Sabater (1965), "Una curiosa correspondencia del ..."
Guilleré (1993-1994), Girona al segle XIV, vol. 2, p. 79
Adroer Pellicer - Grau i Pujol - Matas i Balaguer (1996), Catàleg de protocols notarials ..., p. ***
Rico (2002), Estudios de Literatura y otras ..., p. 156ss
Boadas i Raset - Casellas i Serra (2005), Catàleg de pergamins del fons de ..., doc. 698
Iglesias Fonseca (juny 2005), "Un investigador ens presenta un ..." (bestiari)
Mutgé i Vives (2008), El monestir benedictí de Sant ..., p. 70 i doc. 85, 93, 98, 105 i 106
Valls i Pujol (2009), "Científics jueus en territoris ...", pp. 5n i 14 (fragment de Ḥunayn ibn Isḥāq)
Iglesias Fonseca (2010), "Uno de los testimonios conocidos ..." (bestiari)
Perani (2010), "The 'Gerona Genizah': an overview ...", p. 166
Variants del nom
Ponte, Petrus de
Notari als documents
Girona - AHG - Notaria de Girona – Notaria de Girona-1, vol. 201, f. 1v – Vària, Notarial – 16 novembre 1375

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).