MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom2716 (21 / November / 2024)

Mestre, Lleonís (m. Barcelona, 1437)

Creació de la fitxa: 2016-02-29
Darrera modificació: 2022-06-10
Categoria social i professional
barber-cirurgià
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Manresa
Comentaris
Barber-cirurgià de Barcelona. Era fill de Pere Mestre, assaonador, i de Margarida. Vivia davant la Pescateria nova del barri de la Ribera. Se'n conserva el testament (21/02/1437), l'inventari i l'encant dels seus béns (Roca 1924; Ferragud 2005). Al testament, a favor de la Pia Almoina de la Seu, encomana el seu esclau Jaume (llibert de Lleonís Mestre) (fl. 1437) al seu amic Cristòfol Perpinyà (fl. 1437), cirurgià, per set anys, perquè l'ensinistri en l'ofici i, passats els set anys, l'alliberi. Els altres dos esclaus, Maria (lliberta de Lleonís Mestre) (m. 1451) i Jordi, els allibera a condició que paguin una renda mensual a la seva germana vídua Antònia mentre aquesta visqui, i els deixa les seves pertinences (a Jordi les eines de barberia). El testament també esmenta Salvador Garriga i Pere Badia (al qual deixa l'estoig de cinta), que convivien amb el difunt i potser n'eren aprenents, i el barber Pere Güells (fl. 1434 – 1437). Deixa la casa i altres béns a la seva muller, Andreua, i un hort a la Vilanova de la ciutat a un dels seus marmessors. Es conserven dos testaments (1445 i 1451) de la seva exesclava Maria, que era búlgara (Albacete 2006), en els quals es diu que Lleonís havia estat ciutadà de Manresa. — Formes antigues del nom: «Lehonisius» (llatí), «Leonís Mestre» (català), nom probablement inspirat en el Tristany; Roca 1924 (al comentari) el transformà en "Leonci" i Albacete 2006, en "Lleonisi".
Bibliografia
Roca (1923-1924), "Un cirurgià barber barcelonès ..."
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Mestre, Leonci'
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 124, 260-261, 556, 589 i 594-595
Albacete i Gascón (2006), "Els lliberts barcelonins del ...", pp. 156, 166 i 170 ("Lleonisi, mestre barber, ciutadà de Manresa")
Posseïdor a les obres

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotarium

—— [Traducció-Català] Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotari. Traductor: Anònim

Esmentat als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 133/9, ff. 33r-35v – Testament, Notarial – 1 febrer 1451
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – *** – Inventari, Notarial – 21 febrer 1437

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).