MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom2663 (22 / November / 2024)

Torrella, Gaspar (València, c. 1452 – Roma, c. 1520)

Creació de la fitxa: 2015-10-19
Darrera modificació: 2024-05-15
Categoria social i professional
bibliotecari - bisbe - físic - mestre - metge - protometge
Activitat professional
Patró: Papa Alexandre VI - Patró: Papa Juli II
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina, 1483
Àrea d'activitat
Territoris: Estats Pontificis
Localitats: Roma
Comentaris
Metge (físic) valencià. Fill del físic-cirurgià Ferrer Torrella, que s'havia format en medicina a la Universitat de Montpeller (i la generació del qual féu possible la introducció de la cirurgia a la nova Universitat de València el 1499), i germà de Jeroni Torrella (c. 1456 – post 1512) i d'Ausiàs, també metges. Estudià a Siena i a Pisa durant la dècada de 1470 (mestre en medicina el 1483). Vers 1484 entrà al servei del cardenal valencià Roderic de Borja, a Roma, on visqué la resta de la seva vida. El cardenal, en particular quan accedí al soli pontifici com Alexandre VI (1431 – 1503) el 1492, el recompensà amb diversos càrrecs, entre els quals el de bibliotecari papal (1498-1500) i —sent clergue des de la dècada de 1470— bisbe vitalici de Santa Giusta, a Sardenya (1494), que li proporcionaren una posició acomodada. Fou protometge del papa i també amic i metge personal del seu fill, Cèsar Borja, al qual curà el 'mal francès' i li dedicà dues obres sobre aquesta malaltia, a propòsit de la qual s'enfrontà al també metge del papa Pere Pintor (c. 1423 – 1503). A la mort d'Alexandre VI (1502), serví Juli II (1503-1513), també víctima del 'mal francès' i del qual també fou protometge. Autor de sis obres: els dos tractats esmentats sobre el 'mal francès' (1497 i 1500), un altre sobre la 'modorrilla' (1505), un consilium sobre la pesta (1504), un regimen sanitatis en forma de diàleg per a Juli II (1506), i un pronòstic astrològic dedicat a Cèsar Borja el 1502 i imprès el 1507. No sembla que se'l pugui relacionar amb el ms. Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 4804 com va proposar Molina 1994.
Bibliografia
Arrizabalaga Valbuena (1983), La obra sifilográfica de Gaspar ...
Arrizabalaga (1985-1986), "El Consilium de modorrilla ..."
Arrizabalaga (1987), "De morbo gallico cum aliis ..."
Arrizabalaga (1988), "Medicina universitaria y morbus ..."
Molina i Figueras (1994), "Un manuscrito catalán de la ..."
Arrizabalaga (2001), "Los médicos valencianos Pere ..."
Enllaços
Web de las Biografías
Wikipedia CAT
DBE (RAH)

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).