MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom2620 (22 / November / 2024)

Maur de Salern (Calàbria?, c. 1130 – Salern, 1214)

Creació de la fitxa: 2015-08-09
Darrera modificació: 2015-08-10
Categoria social i professional
físic - metge - professor
Comentaris
Metge (físic) de l'anomenada Escola salernitana. Nascut c. 1130 al si d'una família ben relacionada, potser de Calàbria. Estudià a Salern vers 1150-1160, amb Mateu Plateari (fl. s. XII tercer quart) i Pietro Musandino, el deixeble de Bartomeu de Salern (fl. c. 1150 – 1180), com a professors. Posteriorment, hi va ensenyar medicina des de vers 1165 fins vers 1200. Tingué per deixeble Gilles de Corbeil (c. 1140 – c. 1224). Morí l'any 1214. Fou un prolífic autor, l'obra del qual se centrà sobretot en la semiòtica mèdica (l'art de llegir els signes de la salut al cos), en la sang i sobretot a l'orina. Les seves obres més importants, però, foren els comentaris als sis llibres de l'articella, la col·lecció mèdica que Bartomeu de Salern havia difós. Amb la seva obra, tot i ser marcadament pràctica, dotà l'anomenada Escola salernitana d'una sofisticació teòrica i d'una orientació pedagògica més grans, aquesta darrera amb l'ús de la quaestio. Autor de diversos tractats sobre la uroscòpia (De urinis o Regulae urinarum i altres), la flebotomia (De flebotomia), l'anatomia (Anatomia), el compendi de medicina pràctica (Practica), les febres (De febribus compositis), la menescalia (Doctrina [o De curatione] equorum). Adquirí una gran fama, testimoniada pels epítets "optimus physicus" i "Galienus salernitanus" que alguns mss. li apliquen. En llatí: «Maurus».
Bibliografia
Kristeller (1976), "Bartholomaeus, Musandinus and ..."
Wallis (2005), "Maurus of Salerno"
Moulinier (2007), "La science des urines de Maurus ..."
Moulinier (2010), "La fortune du De urinis de ..."
Enllaços
La Scuola Medica Salernitana

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).