MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom262 (22 / November / 2024)

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. Saragossa?, c. 1040)

Creació de la fitxa: 2007-02-22
Darrera modificació: 2024-05-15
Categoria social i professional
cirurgià - metge - musulmà
Comentaris
Abū-l-Qāsim Ḫalaf ibn ʿAbbās al-Zahrāwī va néixer a la ciutat palatina de Madīnat al-Zahrāʾ, fundada l'any 936. No és segur que fos metge dels últims califes de Còrdova. Tradicionalment, s'ha considerat que morí després del 1009 i, segons una font, l'any 1013, poc després del saqueig de Còrdova pels catalans de l'any 1010. No obstant això, una lectura atenta de les seves obres el situen a Saragossa en els anys finals de la seva vida, fins cap al 1040. Més valorat a l'Europa llatina que al món àrab, on poques fonts en parlen. Conegut a l'Occident llatí com Albucasis, Abulcasis, Alzaharavius i altres variants.
Bibliografia
Tabanelli (1961), Albucasi, un chirurgo arabo ...
Savage-Smith (1979), "Al-Zahrāwī, Abū 'l-Ḳāsim ..."
Jacquart - Micheau (1990), La médecine arabe et l'Occident ..., pp. 139-141, pàssim
Sezgin (1996), Abūʾl-Qāsim al-Zahrāwī ...
Álvarez Millán (2005), "Zahrawi, al-"
Llavero Ruiz (2012), "Zahrāwī"
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ...
Enllaços
GEC
Wikipedia ENG
Variants del nom
Abū-l-Qāsim Ḫalaf ibn ʿAbbās al-Zahrāwī
Abulcasis
Albucasis
Al-Zahrāwī
Autor a les obres

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Kitāb al-taṣrīf

—— [Traducció-Llatí] Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Chirurgia. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

—— [Traducció-Català] Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Cirurgia. Traductor: Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331)

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).