MedCat

Pasqual, Joan (Castelló d'Empúries, 1388/1390 – post 1450)

Categoria social i professional

religiós OFM - teòleg

Comentaris

Nascut cap a 1388/1390 a Castelló d'Empúries, on degué prendre l'hàbit franciscà pels volts de 1405. Probablement residí i estudià al convent franciscà de Girona, on rebé els quatre ordes menors o acolitat (28 de març de 1411), el sotsdiaconat (24 de setembre de 1412) i el diaconat (18 de març de 1413); es desconeix la data en què s'ordenà prevere, no gaire després. Entre el 27 de febrer de 1431 i el 13 d'octubre de 1436 consta al convent de Sant Francesc de Barcelona en l'ofici de procurator, economus et actor conventus. Degué obtenir el títol de mestre en teologia en l'interval que separa la redacció del Llibre de beatitud (1436), dedicat a Joan Llull i Gualbes, conseller en cap de Barcelona, i del Llibre de pena (no datat), que inclou la Summa de pena i el Tractat de les penes particulars d'infern. En aquest mateix interval també va compondre una altra obra Dels deu manaments, avui perduda. Molt probablement no arribà a escriure una obra sobre el purgatori que ell mateix anuncia abans d'emprendre el Tractat de les penes particulars d'infern,i que no era prevista en el pròleg de 1436. El 29 de març de 1450, Diumenge de Rams, predicà a la Seu de Girona un sermó en el qual publicà les solucions d'una disputa mantinguda dies abans amb els jueus de l'aljama en presència de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, havent instat prèviament els jurats de la ciutat a obligar els jueus a assistir a la seva predicació. (FJG)

Bibliografia

Gómez (2013 [2014]), El Tractat de les penes ..., pp. 1-25 i 794-797
Gómez (en premsa), "Dante e Pietro Alighieri ..."

Francesc J. Gómez