MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom2521 (21 / November / 2024)

Climent, Miquel (fl. València, s. XV-1)

Creació de la fitxa: 2014-12-22
Darrera modificació: 2024-10-11
Categoria social i professional
físic - mestre
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic). Mestre en medicina. Posseïa una alqueria a Alfafar, l'explotació de la qual arrendava (se'n conserva un contracte de 1414). El 1432 va comprar la pobla de Bellaguarda, de Vila-real, a un donzell anomenat Antoni Cubells per un preu de 9.000 ss. En aquest document s'afirma que s'havia casat recentment amb Beatriu Gençor, viuda d'un cavaller fincat a Xàtiva, Ferrer de cognom. Aquesta alqueria seria cedida en 1434 al fillastre, Jaume, un cavaller resident a València, amb la finalitat d'engreixar el seu patrimoni (Guinot i Aparici 1998). El 1436 formà part de la comissió municipal que elegí els primers examinadors de menescals de València. Tingué dos fills, Miquel i Pere, ambdós clergues però formats en medicina. L'homònim, frare agustí, rebé permís en 1436 per practicar la medicina fora del convent on professava. De vegades resulta confús saber si la documentació es refereix al pare o al fill. Fou examinador de metges en els anys 1406, 1418 i 1441. D'aquesta activitat ha quedat constància concreta en l'examen fet al cirurgià d'Alzira Joan de Moros. Aquesta i altres dades demostren que mantenia una certa relació amb la vila d'Alzira. El 1422, a València, participà en un peritatge en companyia de tres metges més, un dels quals Jaume Roig, a instàncies del justícia criminal, per tal de determinar un enverinament. El 1445, ho féu en una autòpsia pericial a València, ordenada per Maria de Castella (1406 – 1458). Igualment, prengué part en l'examen del cos incorrupte d'Angelina Bertran. És evident que tenia una capacitat econòmica important, i practicava el préstec fins i tot amb membres de la noblesa.
Bibliografia
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 177 (amb la data 1441 errònia)
Cruselles Gómez (1995), "Producción y autoconsumo en ..."
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 401
Ferragud Domingo (2015), "Religiositat i medicina a la ..." 
Guinot Rodríguez (1998), "Bellaguarda: un pequeño senorío ...", pp. 191-192 (Bellaguarda)
Atorgant als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Contractes, caixa IX.2, carp. "Barbers-cirurgians", s. núm. – Àpoca, Notarial – 13 octubre 1447
València - AHMV - Manual de Consells – vol. A-31, ff. 73v-74r – Acta, Ordinació, Municipal – 23 març 1436

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).