MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom211 (25 / November / 2024)

Eimeric, Berenguer (València, s. XIII – c. 1356)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-07-13
Categoria social i professional
examinador - físic - mestre - metge - traductor
Activitat professional
Privada i reina
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Montpeller (senyoria) - València (regne)
Localitats: Montpeller [Montpellier] - València
Comentaris
Metge (físic) de València. Potser era fill del metge Berenguer Eimeric (fl. 1274 – ante 1283). Es formà a la Universitat de Montpeller, on rebé classes de Bernat de Gordon (c. 1258 – ante 1330). El 1318 ja practicava la medicina a València, on és documentat fins 1356 (McVaugh 1993: 50n; la data 1365 de Garcia Ballester - McVaugh - Rubio 1989 és un error). Examinador de metges a València (1337, 1339, 1341, 1349 i 1353). Fou cridat per Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) per assistir la reina Elionor de Portugal, malalta de pesta, el 1348 (Garcia Ballester 1976). Autor d'una traducció catalana i llatina del De cibariis infirmorum d'Albucasis (Taṣrīf, maqāla 26 i 27), feta a instància de Bernat de Gordon mentre estudiava amb ell a Montpeller, on aquest professor és documentat entre 1283 i almenys 1308 (Garcia Ballester 1976; McVaugh 1993: 50n). — Formes antigues del nom: «Berengarius Eymerici» (llatí), «Berenguer Eymerich» (català). — Notes: Ha estat identificat amb Berenguer Sacoma (fl. 1332 – 1348) (Berengarius de Cumba o Chumba, mal llegit Thumba) per Wickersheimer 1936 i Jacquart 1979, però es tracta d'un error (McVaugh 1993: 50n i 205n). Aquesta identificació ha fet atribuir per error a Eimeric altres obres mèdiques (Questiones super Aphorismos Hippocratis disputate et compilate in Montepessulano i Regimen contra dolorem capitis in sexagenario) que, en realitat, són de l'altre Berenguer.
Bibliografia
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Bérenger de Thumba'
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ..., p. 25
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Bérenger de Thumba' i 'Berenguer Eymerich'
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., pp. 92-93 i 96
García Ballester - McVaugh - Rubio Vela (1989 [=1990]), Medical Licensing and Learning in ..., pp. 51, 54n i 56-57
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 50, 80n, 96, 150 i 205n
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s. v.
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ..., pp. 47, 95-96, 162, 165-168, 173, 287-288 i 291-293
Variants del nom
Eymerich, Berenguer

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).