MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom207 (02 / maig / 2024)

Agramont, Jaume d' (m. Lleida, 1348)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2022-01-14
Categoria social i professional
físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Autor - Ensenyament
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida
Comentaris
Metge (físic) i professor, nascut i actiu a la ciutat de Lleida, de probables orígens familiars occitans. Mestre en arts i en medicina, graus que potser aconseguí a la Universitat de Montpeller. Almenys des del curs 1343-1344 ocupà una de les dues càtedres de medicina de la Universitat de Lleida i ho féu fins al curs 1347-1348. Amb l'arribada de la Pesta Negra, escriví un tractat de pesta en català per a la comunitat urbana de Lleida, que es coneix amb el títol convencional (al ms. no en té cap) de Regiment de preservació de pestilència. Datat el 24/04/1348, fou el primer dels tractats que intentaven explicar i fer front a la pandèmia des del galenisme universitari. L'anàlisi de les causes morals de la pesta que hi ha al tractat ha fet conjecturar que tenia ordes menors. Des de juliol de 1349, la seva esposa Isabel, aparentment ja vídua, reclamà a les autoritats municipals una compensació econòmica per l'obra, que finalment obtingué. S'ha suposat que morí de la pesta. Tingué almenys un fill. — Formes antigues del nom: «Jacme d'Agramont» és la forma que apareix al ms. de l'obra i als documents arxivístics. Aquesta forma del cognom sovint s'ha actualitzat a Agramunt, al relacionar-la amb la vila homònima de l'Urgell, però sense tenir en compte que a la baixa Edat Mitjana, en català, era anomenada Agramunt i no Agramont. La forma Agramont s'explicaria per un origen occità (J. Veny a Agramont 1971: 24-25) i, per tant, s'ha de mantenir (davant de possibilitats com aquesta, la norma és regularitzar la grafia dels cognoms, no pas actualitzar-los). En altres casos, s'ha volgut conservar la forma medieval Jacme del nom de fonts, contravenint així arbitràriament la norma, vigent als estudis històrics, d'actualitzar els noms (en aquest cas, Jaume), tal com es fa amb el del metge i escriptor Jacme Roig o el dels monarques anomenats Jacme a les fonts originals. D'altra banda, a partir de la coincidència del nom Jacme, Klebs 1935 suggerí, inacceptablement, que fos pare de Joan Jacme (m. 1384).
Bibliografia
Agramont (1910), Regiment de preservació á ..., pp. vii-xii ('Jacme d'Agramont')
Klebs (1935), "Jacme d'Agramont, Johan Jacme ..."
Duran i Reynals - Winslow (1949), "Regiment de preservació a ..."
Agramont (1971), Regiment de preservació de ..., pp. 21-25 ('Jacme d'Agramont')
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Jaume d'Agramunt'
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges .... s. v. 'Jaume d'Agramunt'
McVaugh - García Ballester (1989), "The medical faculty at early ..."
Agramont (1998), Regiment de preservació de ..., p. 23 ('Jacme d'Agramont')
Broch (2008), Diccionari de Literatura Catalana, s. v. 'Jaume d'Agramunt'
Agramont (2015), Regiment de preservació de ..., pp. 15-23 ('Jacme d'Agramont')
Enllaços
Galeria de Metges Catalans (COMB) ('Jacme d'Agramont o Jaume d'Agramunt')
GEC ('Jaume d'Agramunt')
Wikipedia CAT ('Jaume d'Agramunt')
Variants del nom
Agramunt, Jaume d'
Agramont, Jacme d'
Esmentat als documents
Lleida - AML – Consell General, reg. 398, f. 34v – Suplicació, Municipal – 1349

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).