MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom199 (22 / November / 2024)

Plateari, Mateu (fl. Salern, s. XII tercer quart)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2018-10-08
Categoria social i professional
físic - metge - professor
Comentaris
Metge (físic) de l'anomenada Escola salernitana. Mestre de Maur de Salern (c. 1130 – 1214) vers 1150-1160. Autor d'un repertori de simples intitulat Liber de simplici medicina (inc. «Circa instans...») i d'un comentari a l'obra de Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai escrit durant el tercer quart del s. XII (Liber iste). A partir de les dades que es coneixien en la seva època, S. de Renzi proposà una elaborada genealogia dels metges salernitans que als mss. porten el nom de Plateari (Platearius o de Platea), que per a ell haurien pertangut a una mateixa família. Segons aquesta hipòtesi, el Matthaeus Platearius que fou autor del Liber de simplici medicina i del comentari a l'Antidotarium de Nicolau de Salern (Liber iste), que situà vers 1140-1180, fou el segon d'aquest nom ('Mateu Plateari el Jove') dels dos que n'hi hauria hagut en aquesta suposada família. Hauria estat fill del Joan Plateari (fl. s. XII segon quart) que fou autor de la Practica brevis, nebot de Mateu (Archimatthaeus), autor de la Practica Archimatthaei, i nét de Trota de Salern (De Renzi 1852-1859 [1852] i 1857). Els estudis més recents, havent constatat la gran variació i les contradiccions que hi ha als mss. que actualment es coneixen, posen en dubte aquesta hipòtesi, si bé sovint mantenen convencionalment el nom de Mateu Plateari (Hunt 1994; Garrido 2005) o bé prefereixen parlar simplement de Plateari o de Pseudo-Mateu Plateari (Ventura 2010), i el situen més aviat al tercer quart del s. XII.
Bibliografia
De Renzi (1852-1859), Collectio Salernitana, ossia ..., vol. 1, pp. 180-183 i 228-235
Choulant (1841), Handbuch der Bücherkunde für ..., pp. 291-292
De Renzi (1857), Storia documentata della Scuola ..., pp. 240-244 i (A.W.E.Th. Henschel) xlvii-xlviii, doc. 68
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2, pp. 241-242
Hunt (1994-1997), Anglo-Norman Medicine, vol. 1, pp. 149-150
Kristeller (1986), Studi sulla scuola medica ...
Barbaud (1996), "Platearius et l'Antidotaire ..."
Ausécache (2007), "Un Liber iste, des Liber iste ..."
Segre (2006), "La tradizione iconografica dei ..."
Garrido Anes (2005), De simplici medicina ..., pp. 49-53
Ventura (2009), Ps. Bartholomaeus Mini de Senis ...
Ventura (2010), "Il Circa instans dello ...", pp. 37-38
Autor a les obres

Plateari, Mateu (fl. s. XII tercer quart). Liber de simplici medicina

—— [Traducció-Català] Plateari, Mateu (fl. s. XII tercer quart). Llibre de simples medecines. Traductor: Anònim

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).