MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom189 (02 / maig / 2024)

Engilbert, Pere (fl. Barcelona, 1359 – 1361)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-01-15
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - familiar/domèstic - mestre
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Rodés (diòcesi)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic) i astrònom/astròleg ('mestre d'astrologia') occità al servei de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Ciutadà de Barcelona. El 1359 el rei el cridà a Barcelona per elaborar unes taules astronòmiques que milloressin les Taules alfonsines, i durant aquells anys també construí una gran esfera armil·lar per al monarca, que féu col·locar al palau reial major de Barcelona. Per a aquests treballs, comptà amb la col·laboració del seu deixeble (en astrologia) Dalmau Sesplanes (m. 1383). Massó 1890 intuí que també era metge (però inferint una relació errònia amb Gilbert l'Anglès, com va fer notar Cardoner 1973 al negar-ho), idea que Millàs (1962: 64) recollí amb dubtes i que el testimoni notarial del seu germà Bernat Engilbert (fl. 1362) afirmant que era «phisicus», recollit per Hernando (1995: doc. 228), i els albarans de l'escrivà de ració del rei finalment confirmen. Arran del tractament de 'mestre' que rep en tots els documents i del manuscrit llatí de l'Almanac de Dalmau Sesplanes, Millàs (íbid.) el suposà mestre en arts, però també ho devia ser en medicina. El gener de 1362 ja era mort (probablement morí el desembre anterior), deixant inacabat el seu treball en les taules astronòmiques, que culminà el seu deixeble. L'origen occità s'infereix dels documents relatius al seu germà i hereu Bernat, que era "de la diòcesi de Rodés", i que acusà Dalmau d'haver-lo enverinat i d'haver-se apropiat dels seus béns. No coneixent-se aquests documents (Rubió cita el més explícit en nota però no es va verificar), Millàs 1962 el considerà barceloní i Cardoner 1973, alemany. Ort. ant.: «P. Engeubert» (ACA 1359?), «P. Angilbert» (ACA 1361, 1362 i ACB 1362), «P. Engelbert» (ACA 1362), «magistrum Petrum Engisberti de Barchinona (Thorndike «Connchena»; Millàs «rncherna»), magistrum in artibus et in astrorum scientia» (Almanac, ms. llatí Berna 227, on Millàs [1962: 64 i 90] proposà corregir el topònim per Barchinona, però potser amaga el del seu lloc d'origen), «P. Gilbert» i «P. Engilber» (ms. català BLM XXI), «P. Gileberth» (ms. llatí BnF Lat. 10236), «P. Gilabert» (ACA 1361).
Bibliografia
Massó i Torrents (1890), Tractat d'astrologia ó sciencia ..., p. i
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 139-142, doc. 141-142
Thorndike (1936), "Introduction and Canon by ..." (text de l'Almanac de Dalmau Sesplanes)
Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ..., pp. 63-70, pàssim (Pere Gilbert), 90 (al text Almanac), 124 (al text Taules català) i 142 (al text Taules llatí)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 208-209 i (notes) 230 ("Engelbert", "Angilbert")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. "Gilbert, Pere"
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., pp. 355-356, doc. 228
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., pp. 16-18
Gascón Urís (1997-1998), "L'astrònom Pere Gilbert en les ..." (identificació incorrecta)
Giralt (2022), "Mestres de la ciència dels ..."
Enllaços
GEC , s. v. "Gilbert, Pere"
GEA , s. v. "Tablas Astronómicas de Pedro IV el Ceremonioso"
Variants del nom
Gilbert, Pere
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 342, f. 114r – Tresoreria, Reial – febrer 1361
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 344, f. 103rv – Tresoreria, Reial – març 1362
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 829, f. 173v – Tresoreria, Reial – 10 setembre 1361
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 829, f. 244r – Tresoreria, Reial – 31 desembre 1361
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 829, f. 44r – Tresoreria, Reial – 4 setembre 1360
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 853, f. 219r – Tresoreria, Reial – 14 febrer 1360
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 943, f. 247r – Tresoreria, Reial – c. 1359
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1071, f. 77r – Manament, Reial – 24 octubre 1359
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1179, f. 106v – Manament, Reial – 4 gener 1362
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 707, f. 159v – Investigació judicial – 24 març 1362
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 707, f. 159v – Investigació judicial – 24 març 1362
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 871, ff. 186v-*** – Tresoreria, Reial – 15 gener 1362
Posseïdor de béns als documents
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 230, f. 170rv – Convinença, Notarial – 24 gener 1362

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).