MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom182 (22 / November / 2024)

Ricard l'Anglès (fl. Salern, s. XII-2)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2015-08-21
Categoria social i professional
metge
Comentaris
Metge anglès (Ricardus Anglicus a molts mss.). La manca de dades sobre la seva vida i les atribucions d'obres que corresponen a ambients intel·lectuals divergents als mss. conservats (que semblen evidenciar que existí més d'un Ricardus Anglicus), han originat diverses hipòtesis que el fan un metge de Salern, un de Montpeller o un de París. També s'ha identificat (Kingsford 1896, hipòtesi encara defensada per Bullough 1961: 608) amb el metge i canonge anglès Ricard de Wendover (m. 1252), però aquesta hipòtesi és negada per altres autors (Corner 1927: 42; Talbot - Hammond 1965: 271), que consideren les obres que amb més fiabilitat li són atribuïdes més pròpies del Salern del segle XII, per l'estil clar, sense la pesadesa de l'escolàstica, i per l'absència de fonts àrabs. En alguns mss. és anomenat, efectivament, Ricard de Salern (Ricardus Salernitanus), mentre que en altres és anomenat 'Vetulus' i Gilles de Corbeil (c. 1140 – c. 1224) l'anomena 'Senior'. Probablement, també va viure a França, potser a Montpeller i a París.

Entre les obres que li són atribuïdes amb més fiabilitat destaca un compendi de medicina que intitulà Micrologus, escrit a instància de Lancelinus de l'Isle-Adam, degà de l'església de Beauvais entre 1178 i 1190. No es conserva cap ms. que contingui el Micrologus sencer, però al pròleg se n'anuncien les diferents les parts, que s'han relacionat amb sengles obres atribuïdes a Ricard l'Anglès als mss. que les han conservat separadament i que haurien tingut circulació independent: De causis et signis et curis passionum o Practica, Regule de urinis, Anatomia, De repressivis i Signa pronostica infirmitatum o De signis (Hellriegel 1936 [1934] edità el pròleg). També es conserven altres obres que als mss. porten el nom de Ricardus o Ricardus Anglicus, entre les quals destaca un De flebotomia (inc. «Medelam morborum duplicem...»), i que li han estat astribuïdes per alguns autors. En alguns casos, poden ser fragments extrets de les obres anteriors i en altres són clarament apòcrifes (com alguns opuscles alquímics o matemàtics, o els Ricardi Synonima o Lexicon botanicum Latinum-Germanicum) (vegeu Wickersheimer 1936 i Jacquart 1979).
Bibliografia
Kingsford (1896), "Richard of Wendover"
Beusing (1922), Leben und Werke des Richardus ...
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2.2, p. 657
Corner (1927), Anatomical Texts of the Earlier ..., pp. 35 i 42
Hellriegel (1936), Die Practica aus dem ...
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., pp. 694-698
Bullough (1961), "Medical Study at Mediaeval Oxford", p. 608
Talbot - Hammond (1965), The Medical Practitioners in ..., p. 271
Gillispie (1970-1990), Dictionary of Scientific ...
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., pp. 256-257
Telle (1992), "Ricardus Anglicus"
O'Boyle (1998), The Art of Medicine: Medical ..., pp. 107-108
Moulinier (2001), "Hildegarde ou Pseudo-Hildegarde? ...", pp. 122-123
Enllaços
Wikisource [=Kingsford 1896]
Wikipedia DE
Variants del nom
Ricardus Anglicus
Ricard de Salern

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).