MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom171 (21 / November / 2024)

Tresbens, Bartomeu de (fl. ante 1295 – 1375)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2024-10-08
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - examinador - familiar/domèstic - físic - mestre - professor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Infanta Mata d'Armanyac - Patró: Noble - Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic) i astròleg. D'origen occità, segurament del llogarret de Tresbens, a Sent Martin de Caralp, al comtat de Foix, prop de la capital (Giralt 2018b). Hi devia néixer abans de 1295, quan formava part del bisbat de Tolosa, del qual es declara oriünd. És molt probable que es formés en medicina (i en astrologia) a Tolosa, on obtindria els graus de mestre en arts i en medicina que ja ostenta en la primera etapa coneguda de la seva vida. Durant un període de les dècades de 1340 i 1350 va viure a la regió de Mirapeis, aparentement al servei de Gastó (II) de Lévis-Leran (c. 1340 – c. 1383), senyor de Leran. Tot seguit es traslladà a Catalunya, i el 1351 vivia a Peralada, on atorgà un violari a un clergue. El 1354 era a Vic, on fou acusat de certs delictes no especificats, probablement a causa de la competènia professional amb altres metges. Abans de 1359 es traslladà a Barcelona, on aquell any formà part d'un tribunal examinador de metges nomenat pel veguer i els consellers de la ciutat. A continuació, aconseguí entrar a l'entorn de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), i serví el rei, com a físic i astròleg, i també el seu primogènit, el futur Joan I el Caçador (1350 – 1396), i la muller d'aquest últim, Mata d'Armanyac (1347 – 1378), almenys durant els anys 1360-1375. El 1360 uns ferrers de Saragossa fabricaven per al rei un aparell (segurament d'observació astronòmica) seguint les seves indicacions. Elaborà per al monarca algunes obres d'astrologia en català (Giralt 2018a), la més important de les quals (publicada modernament com a Tractat d'astrologia) és un Llibre de les nativitats; seguiren, un Tractat de les interrogacions, un Tractat de les eleccions i (1369) un Libel d'investigacions de tresors. En aquest darrer al·ludeix a un Llibre del rei i de llurs accidents escrit anteriorment, que no es conserva, i tampoc ha pervingut un opuscle sobre el mirall de Plató (de Tívoli?) amb el qual sembla que acabava el ms. de Ripoll. També respongué consultes astrològiques del duc Joan, la relació amb el qual potser estroncà la que tenia amb el rei, i se'n conserva una recepta mèdica en llatí en una Summa medicine elaborada principalment amb materials d'autors montpellerins. El 1372 els paers de Cervera negociaren amb ell un contracte com a metge municipal, que no es concretà (Ferragud 2018, Ferragud-Giralt 2019) i que havia fet pensar (Cifuentes 2006) que podia haver estat cerverí. En aquests anys era anomenat "professor en arts i en medicina". Invertí en el comerç amb el comtat de Foix (1372) i en el de figues del regne de València (1374). Estigué casat i tingué un fill als 47 anys (Llibre de les nativitats, cap. 18, a Tresbéns 1957-1958: I, 98). — Formes antigues del nom: a la documentació reial, municipal i notarial el seu cognom apareix, en català, aragonès i llatí, amb les formes «Tresbens», «Tresbienes» i «Tribusbonis». La forma «Tresvents» apareix en un dels mss. conservats de les seves obres, del s. XV. — Jordi Rubió (Torre - Rubió 1971: 42) el tenia per valencià, segurament a partir d'un article de Joaquim Tuixans ("El Mestre en Medeçina En Bertomeu de Tresbens", Las Provincias, 19 d'agost de 1926).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, doc. 264; vol. 2, doc. 131 i 187
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 84-85
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 387 i 389
Roca (1922), "Mestre Guillem Colteller ...", pp. VIII i XX
Duran i Sanpere - Gómez Gabernet (1944), "Las Escuelas de Gramática en ...", p. 7 i 10-11, doc. 4
Tresbens (1957-1958), Tractat d'astrologia, pp. 11-12
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 38-42, doc. 22 (examinador)
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 169, 177 i 216 (recepta)
Duran i Sanpere (1972), Llibre de Cervera, p. 285***
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., p. 94-95
Llobet i Portella (1990), "Els metges a Cervera durant els ...", pp. 116-117 i 132
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., p. 25
Rosa Cubo (2000), Summa medicinae ..., p. 592 (ed. recepta)
Chabàs (2004), "L'activitat astronòmica a ...", pp. 501-502
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 209
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91, 202n, 268 i 446
Ryan (2011), A Kingdom of Stargazers ..., pp. 111-112
Hilty (2016), "El Libro conplido en Cataluña"
Giralt (2017), "Drawing from the marrow of the ..."
Giralt (2018), "Astrology in the service of the ..."
Ferragud (2018), "Bartomeu de Tresbens, físic i ..."
Giralt (2018), "Astrologia aplicada a la recerca ..."
Ferragud - Giralt (2019), "Bartomeu de Tresbens, metge i ..." (biografia i documents)
Giralt (2020), "The times and stars for ruling a ..."
Giralt (2021), "El deix occità de Bartomeu de ..."
Samsó (2021), "Astrología matemática en el ..."
Giralt (2021), "“Quant alcun hom demanda ..."
Enllaços
GEC
Variants del nom
Tresvents, Bartomeu de
Tresbéns, Bartolomeu de
Tresbienes, Bartolomeu de
Tribus Bonis, Bartholomeus de
Acusat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1592, f. 42v – Requeriment, Reial – 30 juliol 1354
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1603, f. 16r – Manament, Reial – 18 juny 1354
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1603, f. 22v – Manament, Reial – 9 juliol 1354
Atorgant als documents
Girona - AHG - Notaria de Peralada – Pe 72, f. 232v – Censal/violari, Notarial – 20 agost 1351
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1171, f. 14r – Manament, Reial – 15 maig 1360
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1357, f. 10v – Manament, Reial – 8 desembre 1374
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1357, f. 2r – Manament, Reial – 2 desembre 1374
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1619, ff. 171v-172r – Manament, Reial – 14 febrer 1369
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1651, ff. 88v-89r – Manament, Reial – 23 abril 1374
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1713, f. 73v – Manament, Reial – 18 desembre 1370
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1717, f. 96r – Manament, Reial – 13 maig 1374
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1762, f. 153v – Manament, Reial – 21 octubre 1373
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1764, f. 36v – Manament, Reial – 8 març 1375
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 922, f. 75rv – Privilegi, Reial – 16 abril 1372
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2477, f. 58r – Tresoreria, Reial – gener 1372
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 342, f. 150r – Tresoreria, Reial – abril 1361
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 342, f. 170v – Tresoreria, Reial – abril 1361
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 346, f. 111v – Tresoreria, Reial – abril 1363
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 364, f. 109v – Tresoreria, Reial – 31 gener 1373
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 364, f. 133v – Tresoreria, Reial – abril 1373
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 587, f. 52v – Tresoreria, Reial – Setembre 1373
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 587, f. 66r – Tresoreria, Reial – Desembre 1373
Cervera - ACSG - Administració local: Cervera – 220-30-T1-8, ff. 34rv, 36r-37v i 38v-39r – Contracte, Municipal – 20 juny 1372
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1739, f. 44r – Manament, Reial – 4 setembre 1373
Deutor als documents
Montblanc - ACCB - Fons notarials: Santa Coloma de Queralt – vol. 2277, f. 34r – Procura, Notarial – 5 maig 1360
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1739, f. 43v – Manament, Reial – 4 setembre 1373
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1742, f. 7v – Lletra, Reial – 31 octubre 1374
Prestador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1191, ff. 531v-532r – Manament, Reial – 1 octubre 1363

Lluís Cifuentes; Sebastià Giralt

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).