MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom169 (22 / November / 2024)

Ibn Ẓuhr (Sevilla, c. 1091 – 1162)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2024-05-29
Categoria social i professional
metge - musulmà
Comentaris
Abū Marwān ʿAbd al-Mālik ibn Abī-l-ʿAlāʾ ibn Ẓuhr al-Išbīlī al-Iyādī fou un metge andalusí, membre d'una família oriünda de Xàtiva. Fill d'Abū-l-ʿAlā ibn Ẓuhr (mort el 1131), metge dels reis de la taifa de Sevilla fins que fou conquerida pels almoràvits (1091). Aconseguí el favor dels nous governants, però es va veure embolicat en les disputes dinàstiques i fou retingut a Marràqueix (c. 1124) durant uns deu anys. Quan els almohades van prendre la ciutat (1146), fou alliberat i entrà al servei del califa ʿAbd al-Mūʾmin (1094 – 1063), que també el nomenà visir, i al qual dedicà algunes de les seves obres. Més tard, decidí deixar la cort i tornar a Sevilla, on continuà practicant la medicina i escrivint les seves obres sota la protecció de ʿAbd al-Mūʾmin. Es té notícia de nou obres escrites per ell, de les quals només una petita part es conserva. La més important és el Kitāb al-taysīr fī l-mudāwāt wa-l-tadbīr ('Llibre que facilita la terapèutica i la dieta'), dedicada al seu amic Ibn Rušd (1126 – 1198) (Averrois). Conegut a l'Occident llatí com Avenzoar, Abumeron i variants.
Bibliografia
Colin (1911), Avenzoar, sa vie et ses oeuvres
Kuhne Brabant (1986), "Aportaciones para esclarecer ..."
Álvarez Millán (1995), "Actualización del corpus médico ..."
Azar (1998), Ibn Zuhr (Avenzoar), supreme in ...
Álvarez Millán (2005), "Ibn Zuhr"
Anees (2008), "Ibn Ẓuhr"
Enllaços
GEC
Wikipedia ES
Variants del nom
Avenzoar
Abū Marwān ʿAbd al-Mālik ibn Ẓuhr
Abumeron

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).