MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom1687 (22 / November / 2024)

Tàrrega, Gabriel de (Tàrrega, c. 1468 – Bordeus, 1536)

Creació de la fitxa: 2012-11-20
Darrera modificació: 2017-07-04
Categoria social i professional
convers - doctor - físic - jueu - metge municipal - professor
Comentaris
Metge (físic). Doctor en medicina. Nascut probablement a Tàrrega vers 1468 en una família jueva. Arran de l'expulsió dels jueus decretada pels Reis Catòlics (1492), com molts altres jueus i conversos catalans emigrà a França, on s'instal·là a Bordeus, ciutat de la qual el 1494, essent ja convers, era metge municipal. Fou professor i gran impulsor de la Facultat de medicina de la Universitat de Bordeus (1496-1517 i 1521-1536). Obtingué la carta de naturalització el 1514. En un document de 1523 es diu que exercia la medicina a Bordeus des dels 26 anys i que llavors tenia 56 anys. Morí a Bordeus després de 1536. Autor de diverses obres mèdiques: un tractat de pesta en francès (1519) i diverses síntesis didàctiques i comentaris en llatí al Tegni de Galè, als Aforismes d'Hipòcrates i al capítol del menjar i la beguda del Canon d'Avicenna. El seu fill, Joan de Tàrrega, també fou metge (examinat el 1526, examinador el 1532) i editor de les obres del pare (edicions: 1520, 1524, 1534, 1536). Antoine de Govéa li dedicà dos epigrames fúnebres. El devia succeir, com a metge del municipi i professor de la Facultat, Raymond de Granolhas (c. 1478 – 1555). Ort. ant.: «Taraga», «Tarraga», «Taregua», «Tarregua», «Terrague».
Bibliografia
Antonio (1788), Bibliotheca Hispana Vetus et Nova ..., vol. 3 (Nova I), pp. 509-510
Caillau (1819), "Notice sur Gabriel Tarragua ..."
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 615
Delpit (1848), "Recherches biographiques et ..."
Delpit (1869), Origines de l'imprimerie en ..., pp. 22-23, 25-35 i 48-59 (biografia 51-59)
Sous (1877), "Gabriel de Tárrega: histoire de ..."
Pery (1888), Histoire de la Faculté de ..., pp. 8, 74-75 i 84-87
Cardozo de Bethencourt (1935), "A propos de Gabriel Taregua ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. "Gabriel de Tarrega"
Chabé (1952), La Faculté de médecine de ..., pp. 7-11 i 75-77
Chaine (juny 1953), "Un vieux médecin bordelais ..."
Palau i Dulcet (1948-1977), Manual del librero ..., vol. 22, núm. 462
Cardoner i Planas (1968), "La propagación de la medicina de ...", p. 138 (a partir de Wickersheimer 1936)
Santander Rodríguez (1971), Hipócrates en España ...
Carreras Roca (1973), "Tárrega, un médico español en ..."
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. "Gabriel de Tàrrega" i "Tàrrega, Gabriel"
López Piñero - Glick - Navarro Brotóns - Portela Marco (1983), Diccionario histórico de la ..., s. v. "Tárrega, Gabriel" (II, pp. 346-347)
López Piñero (1981, 1984 i 1986), Los impresos científicos ..., s. v.
López Piñero (1987-1996), Bibliographia Medica Hispanica ..., vol. 1, pp. 190-191, núm. *531-*533
Carré (2000), Hipòcrates: Aforismes ..., p. 17
Díaz Díaz (1980-2003), Hombres y documentos de la ..., s. v. "Tárrega, Gabriel" (VII, p. 452)
Enllaços
MCN Biografías (J.M. López Piñero)
Google Books (algunes edicions de les seves obres)
Relacionat amb els manuscrits
Bordeus [Bordeaux] - BM - Manuscrits - 568

Lluís Cifuentes, Antònia Carré

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).