MedCat

Díez, Manuel (València?, 1381/1382 – Andilla, 1443)

Categoria social i professional

alcaid - cavaller - majordom reial - noble

Comentaris

Noble (cavaller) valencià, d'ascendència aragonesa, senyor de la baronia d'Andilla (Serrans) i habitant de la ciutat de València. Fill primogènit de Rodrigo Díez i de Ramoneta de Vilanova (matrimoni ja documentat el 19/04/1381). Ingressà a la cort de ben jove, com a patge de Joan I el Caçador (1350 – 1396) (1394). El 26/07/1402 tenia 20 anys complerts. Assistí al Compromís de Casp (1412) com un dels ambaixadors adjunts als compromissaris que el regne de València hi envià. Fou un dels majordoms d'Alfons el Magnànim des de vers 1417. Acompanyà el monarca a la primera campanya d'Itàlia (1420-1423) i a la guerra de Castella (1430). El rei el nomenà alcaid d'Alpont (1421-1424) i de la Vall d'Uixó (1424-1436 i d. 1440). Casat en primeres núpcies (c. 1405) amb Castellana de Montagut (m. c. 1421/1423), amb la qual tingué dos fills, Rodrigo Dies (c. 1405 – post 1465), que fou poeta, i Gaspar; i en segones núpcies (1423) amb Blanca de Calataiud (m. 1439), amb la qual tingué dos fills més, Manuel i Miquel. Testament datat a Andilla el 23/07/1443, publicat dos dies més tard. Fou soterrat a la sepultura familiar del convent del Carme de València. Després de la campanya d'Itàlia i mentre era alcaid de la Vall d'Uixó va escriure un Llibre de cavalls (c. 1424-1436) i potser també, o poc més tard, un Tractat de les mules, que tot seguit es difongueren junts (Llibre de la menescalia). De la fama que li van donar aquestes obres en són testimonis que el 1436 formés part de la comissió municipal que elegí el primer tribunal examinador de menescals de la ciutat i regne de València i que el seu nom encapçali una llista de «savis de València» afegida al final del s. XV a un manuscrit dels Furs de València (Escorial, ms. Y.II.20, f. 223v, «Traslat dels savis de València. Micer Manuel Dies... -- ... Micer Johan Ferrer, doctor bolunyès») (BITECA manid1162; i Benavent 2007: 61, "ff. 223v-224r"). — Cognom. La forma "Díez" és la que apareix, majoritàriament, a la documentació reial i notarial. Les formes "Dieç" i "Dies", resultat d'una catalanització gràfica posterior, apareixen, en particular, als còdexs i als impresos de la seva obra. La forma "Díaz", present als impresos de la traducció castellana, és resultat d'una adaptació al context castellà. D'altra banda, al cognom original fou erròniament afegit el complement "de Calataiud" pel genealogista Hipòlit de Samper (Montesa ilustrada, 1669), error que ha fet una gran fortuna bibliogràfica. Aquest complement correspon al seu fill homònim, nascut de Blanca de Calataiud, mentre que ell apareix documentat com a "Díez de Vilanova"; però aquests cognoms amb complement s'utilitzaren només esporàdicament, en documents que havien d'esmentar els dos personatges i sempre amb el propòsit conjuntural de distingir-los. — Agraïments: Jaume Torró (Universitat de Girona).

Bibliografia

Dualde Pérez (des. 1995), "Vinculación de la vida y obra de ..."
Cifuentes - Ferragud (1999), "El Libre de la menescalia de ..."
Benavent (2007), Biblioteca dispersa: manuscrits i ..., p. 61 (savis de València)
Sáiz Serrano (2008), Caballeros del rey: nobleza y ...
Cifuentes i Comamala (2009), "Manuel Díez i el seu manual de ..."
Requesens - Miquel - Garcia - Dies - Vila-rasa - Sunyer (2009), Sis poetes del regnat d'Alfons el ...
Cifuentes i Comamala (2010), "Díez, Manuel"
Corbalán de Celis y Durán (2014), "Unas notas genealógicas sobre ..."
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1162 (savis de València)

Enllaços

DBE
Temes de Sciència.cat: Manuel Díez i el seu manual de menescalia

Variants del nom

Díeç, Manuel
Dies, Manuel
Dies de Calataiud, Manuel

Atorgant als documents

València - ACCV - Protocols notarials – vol. 23192, s. f. – Procura, Notarial – 7 març 1414
València - AHMV - Manual de Consells – vol. A-31, ff. 73v-74r – Acta, Ordinació, Municipal – 23 març 1436

Lluís Cifuentes; Carmel Ferragud