MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom149 (22 / November / 2024)

Lanfranc de Milà (Milà?, c. 1245 – París?, c. 1306)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-07-30
Categoria social i professional
cirurgià - mestre
Comentaris
Cirurgià milanès, representant eminent de l'anomenada "nova cirurgia" racional. Fou deixeble de Guillem de Saliceto (c. 1210 – c. 1285). Essent güelf, fou bandejat de Milà després que Matteo I Visconti hi prengués el poder (1287) i hi iniciés la persecució de la facció güelfa (1290). S'exilià a França, i de primer féu estada a Lió, on va escriure un breviari o summa breu de cirurgia (un «compendio parvo», conegut com Chirurgia parva, c. 1290). Després d'alguns anys, durant els quals afirna que serví diversos patrons en ciutats que no especifica, el 1295 s'instal·là a París, on fou ben rebut pels mestres de la Facultat de Medicina, en particular Jean Passavant (fl. s. XIII ex.), ensenyà a la ciutat i aconseguí la protecció de Felip IV de França (1268 – 1314), al qual dedicà la seva obra major (Ars completa totius cyrurgie o Chirurgia magna, 1296). Fou responsable del floriment de la "nova cirurgia" a França durant el segle XIV, amb figures com Enric de Mondeville (c. 1260 – c. 1320) —possiblement un dels seus deixebles— i Guiu de Chaulhac (c. 1298 – 1368), i als Països Baixos, amb Jan Yperman (c. 1260 – c. 1331), potser també deixeble seu. No sembla que hagués estat clergue tal com s'havia suposat, atès que afirma tenir fills. — Formes antigues del nom: «Lanfrancus Mediolanensis», «Guido Lanfranci», «Alanfrancus» (llatí), «Alemfranch de Millà», «Alamfranch», «Alenfranch», «Elenfranch» (català).
Bibliografia
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v.
Tabanelli (1965), La chirurgia italiana nell'Alto ..., vol. 2, pp. ***
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v.
Keil (1985 i 2004), "Lanfrank von Mailand"
Albi Romero (1988), Lanfranco de Milán en España ...
Jacquart (1998), La médecine médiévale dans le ..., ad indicem
Roggiero (2004), "Lanfranco da Milano"
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ...
Enllaços
Treccani.it
GEC
Wikipedia ENG
Variants del nom
Lanfrancus Mediolanensis
Alanfranc
Autor a les obres

Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Chirurgia parva

—— [Traducció-Català] Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Summa de cirurgia. Traductor: Salvà, Guillem (fl. 1329)

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).