MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom134 (01 / maig / 2024)

Ricard, Antoni (fl. 1360 – 1422)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2024-04-21
Categoria social i professional
examinador - familiar/domèstic - físic - mestre - professor - protometge
Activitat professional
Ensenyament - Exèrcit-armada-marina - Patró: Rei Alfons IV el Magnànim - Patró: Rei Ferran I el d'Antequera - Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Martí I l'Humà
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Lleida
Comentaris
Metge (físic). Mestre en arts i en medicina. Fou professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (on s'enfrontà a Francesc Queralt (fl. 1394 – 1447)) i, més tard (1401), de l'Estudi d'Arts i Medicina de Barcelona, del qual fou canceller (fou un dels que foren requerits pel rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) el 1401 perquè no desistissin en l'ensenyament malgrat l'oposició manifesta d'altres físics i cirurgians de la ciutat). Des d'almenys 1395, fou metge de Joan I el Caçador (1350 – 1396) i després de Martí I l'Humà (1356 – 1410), Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416) i Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458). El 1416 assistí Ferran I en la seva darrera malaltia i, mort aquest, fou comissionat per Alfons per vigilar la salut pública a les ciutats de Catalunya i per imposar el control, des de l'Estudi de Medicina, com a examinador general (protometge), sobre els metges que exercien sense haver estat examinats. Les seves facultats com a examinador foren reforçades pel mateix rei Alfons el 1417 atorgant-li jurisdicció tant sobre físics com sobre cirurgians. En l'exercici d'aquesta tasca nomenà alguns delegats i substituts, entre els quals Pere Descoll (fl. 1401 – 1436) i Pere Pau (fl. 1401 – 1453). Poc després, acompanyà el rei a la primera campanya d'Itàlia (1420-1421). De retorn a Catalunya, morí l'any 1422. La seva esposa s'anomenava Isabel. Una filla, Eulàlia, es casà amb el mercader de Barcelona Joan Canals. Tingué almenys una altra filla, Antònia Ricard (s. XV-1) (Antonieta), que designà hereva universal després de la mort d'una altra filla (potser l'esmentada Eulàlia). Madurell 1984 n'identificà també un fill, Pere Ricard (m. c. 1417), que fou cirurgià i batxiller en medicina, i que probablement morí abans que les filles (c. 1417). — Formes antigues del nom: «Anthoni Ricart», «Anthoni Ricard» (català), «Anthonius Ricardi», «Anthonius Ricart», «Anthonius Ricard» (llatí).

Obres. — El conjunt de la seva obra autèntica, tota ella escrita en llatí, en fa l'autor mèdic més important i prestigiós en l'àmbit de la Corona d'Aragó després d'Arnau de Vilanova. En gran part, està centrada en l'aplicació de la matemàtica a la medicina (en particular, a la farmacologia i a la doctrina dels humors). Obres conservades: Compendium secundi operis de arte graduandi medicinas compositas (o Ars graduandi), Libellus de quantitatibus et proportionibus humorum, Opusculum de arte graduandi i Assumacio totius artis. Obres perdudes (esmentades per ell mateix): Questio contra magistrum Franciscum Queralt, Tractatus proportionum, Algorismi integrorum et minuciarum, Tractatus de contraoperantiis, Arbor fiscalis, Lectura super Tegni Galieni, Lectura super libro Galieni de simplici medicina, Lectura super libri Aforismorum Hippocratis, Lectura super primi Canonis i tres tractats sobre graduació dels medicaments compostos de títol desconegut. L'atribució, en un ms., de dos tractats en català sobre el diagnòstic-pronòstic a partir del pols i l'orina és apòcrifa. Sense cap fonament, Batllori va proposar atribuir-li l'Pseudo-Arnau de Vilanova, Petit tractat sobre el regiment que cal seguir en temps d'epidèmia o pestilència, Traductor: Anònim.
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [p. 73 de la reimpr.]
Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., p. 57
Comenge i Ferrer (1908), La medicina en Cataluña ..., pp. 11 i 76
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 34-35, 131 i 169-170
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., p. 420, doc. 478
Chenu-Bustelo (2019), Les métiers de santé à la cour ..., pp. 28 i 33-35
Roca (1923), "Notes medicals històriques ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v.
Batllori (1947), "Notícia preliminar: les obres ...", p. 58
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 129, núm. 34 ("Antonio Ricart")
Dureau-Lapeyssonnie (1966), "L'oeuvre d'Antoine Ricart ...", pp. 177-188 (biografia)
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. (Addenda)
Cardoner i Planas (1968), "La propagación de la medicina de ..."
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 52, 77, 82, 110, 133-134, 141, 182 i 185
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v.
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Madurell i Marimon (1984), "Antoni Ricart, professor en Arts ..."
Cárcel Ortí - Pons Alós (2015), "La Cancillería de Martín el ...", p. 16
Vilanova (1975), Aphorismi de gradibus, pp. 128-130
Enllaços
GEC
Catalan Encyclopaedia
Variants del nom
Ricart, Antoni
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 145/2 – Censal/violari, Notarial – 8 febrer 1426

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).