MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom131 (23 / November / 2024)

Martina, Joan (fl. Sabadell, 1430 – 1441)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-09-25
Categoria social i professional
ciutadà - jurista
Comentaris
Burgès de Sabadell, membre d'una família de propietaris, rendistes i mercaders. Fill de Pere Martina, terratinent de la vila, que posseïa considerables terres, un mas (mas Martina) i un molí (molí d'En Martina o de la Garriga), i els establia en emfiteusi. A la mort del pare (vers 1435-1438), el gruix dels béns familiars els heretà Guillem Ramon, l'hereu. Joan era un germà menor d'aquest, i tenia una formació més elevada, que sembla correspondre a la d'un jurista, o almenys tenia coneixements de dret, atès que el 1438 redactà un document legal en nom del germà (a la documentació coneguda li és aplicat el tractament de «venerabilis»). Segurament a causa de la seva posició social, es relacionava amb nobles, segons es dedueix del fet que el mateix any nomenés procurador el cavaller Joan de Tagamanent, domiciliat a Barcelona, per a un afer de bandositats nobiliàries. Relacionat amb un Gaspar Martina, que era mercader de Barcelona i de Sabadell (Perarnau 1992). Fou autor d'un receptari mèdic per a usos domèstics, l'inici del qual datà a Sabadell el 9 de juny de 1439 (ed. Perarnau 1992). — Formes antigues del nom: «Johannes Martina» (llatí), «Johan Martina» (català).
Bibliografia
Perarnau i Espelt (1992), "El receptari del sabadellenc Joan ..."

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).