MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom13 (21 / November / 2024)

Berriac, Bernat de (Rosselló, c. 1270 – Barcelona, 1348)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2022-04-18
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - corrector - físic - mestre - metge - professor - traductor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Eclesiàstic - Patró: Municipi - Patró: Noble - Patró: Rei Jaume II de Mallorca - Patró: Rei Jaume III de Mallorca - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Patró: Rei Sanç I de Mallorca - Traductor
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina, 1309
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne) - Mallorca (regne) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Castelló d'Empúries (Alt Empordà) - Montpeller [Montpellier] - Perpinyà - Vic
Comentaris
Metge (físic) rossellonès (de la diòcesi d'Elna), probablement oriünd de la localitat de Berriac, prop de Carcassona. Degué néixer vers 1270 o poc després, i inicià els estudis de medicina, a Montpeller, durant la dècada de 1290, que abandonà temporalment vers 1300 per dedicar-se a la pràctica. El 1301 B. de B., 'de la diòcesi d'Elna', nomenà procurador per cobrar un deute a Castelló d'Empúries, el 1303 s'hi havia instal·lat, i el 1304 el comte Ponç V d'Empúries li atorgava un violari de 200 sous anuals, segurament a canvi dels seus serveis. Al cap de poc es traslladà a Vic, on fou metge del bisbe i del capítol catedralici (1306-1307), on atengué el vescomte Ramon Folc VI de Cardona (1306), i on sembla que aconseguí el grau de mestre en arts. Tanmateix, contractat pel municipi (per 300 sous anuals), no trigà a tornar a Castelló d'Empúries (1307-1309), on també establí nombrosos contractes de conducta, i des d'on, amb permís del mateix municipi, completà la seva formació universitària a Montpeller, aconseguint-hi el grau de mestre en medicina (1309). Ja amb aquest grau, abandonà l'Empordà i va convèncer el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (s. XIII – 1334) perquè establís un Estudi d'arts a la ciutat i li'n nomenés rector (1309), iniciativa que, finalment, no prosperà. Des de 1307 Bernat tingué contactes amb els reis de Mallorca, i fou metge dels reis Jaume II de Mallorca (1243 – 1311), Sanç I de Mallorca (m. 1324) i Jaume III de Mallorca (1315 – 1349). Aquesta tasca la compaginà amb l'ensenyament a l'Estudi General de Montpeller, els privilegis de la Facultat de Medicina del qual foren confirmats pel rei Sanç a instància de Bernat (1316). En plena guerra que menà a la despossessió de l'últim rei de Mallorca, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li lliurà un salconduit per anar a Barcelona a assistir el comte Arnau Roger II de Pallars (1343) i, un cop a la ciutat, el rei va atreure'l al seu entorn, confirmant-li totes les concessions que li havien estat efectuades pels sobirans mallorquins (1345), fins a la seva mort (1348). Se l'ha identificat amb el «maestre Bernat, metge del senyor rey de Malorques», que diu haver «esmanat» (corregit) la traducció catalana de Teodoric Borgognoni, Cirurgia, Traductor: Guillem Corretger conservada al ms. autògraf Graz - UGraz - Handschriften - 342, a la qual afegí una traducció parcial pròpia, tasca que acabà a Mallorca el 2 de gener de 1311. El seu fill homònim, Bernat de Berriac (fl. 1357 – 1374), també fou físic i serví la casa reial. — Formes antigues del nom: «Bernardus de Berriacho» (llatí), «Bernat de Barriach» (català).
Bibliografia
Capeille (1914), Dictionnaire de biographies ..., p. 44
Gudiol (1918), "Metge del Capítol de Vich"
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ...
Perarnau i Espelt (1977), "L'Ordinacio Studii Barchinone et ..."
McVaugh (1990), "Bernat de Berriacho (fl. 1301-43) ..."
Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", pp. 173-175, doc. 182
Perarnau i Espelt (1991), "Una hipòtesi relativa a Bernat ..."
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 93
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., vol. 3 (Addenda), s. v.
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 318, 322 i 771-772
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 138
McVaugh (2012), "Academic medicine and the ..."
Variants del nom
Bernat [mestre] [metge del rei de Mallorca]
Berriacho, Bernardus de
Barriach, Bernat de
Testimoni als documents
Girona - AHG - Notaria de Castelló d'Empúries – vol. 6, s. f. – Vària, Notarial – 3 maig 1301

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).