MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom1265 (26 / November / 2024)

Al-Farġānī (fl. Bagdad - el Caire, s. IX)

Creació de la fitxa: 2010-11-19
Darrera modificació: 2024-02-01
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - musulmà
Comentaris
Abū-l-ʿAbbās Aḥmad ibn Muḥammad ibn Kaṯīr al-Farġānī fou un astrònom i enginyer persa. Originari de Fergana, a l'actual Uzbekistan. Va estar al servei, com a hosib (matemàtic) i al-rais munadschim (astrònom principal), del califa al-Maʾmūn (813-833), a Bagdad, on va formar part d'un equip de científics que va calcular el diàmetre de la Terra (c. 825). Després es va traslladar a Egipte, on va supervisar la construcció del nilòmetre de l'illa de Roda (al-Fustat), al Caire (861). Autor d'un influent Kitāb fī jawāmiʿ ʿilm al-nuǧūm ('Compendi de la ciència de les estrelles', conegut també com a 'Elements d'astronomia sobre els moviments celestes', c. 833), una valuosa summa de l'Almagest de Ptolemeu que incopora les aportacions dels astrònoms musulmans, traduït al llatí per Joan de Sevilla i per Gerard de Cremona al s. XII i més tard imprès (Elementa astronomica, 1493). Aquesta obra va tenir una gran influència a Europa, com es pot comprovar a la Commedia de Dante. També va escriure una introducció general a l'astronomia i obres sobre la construcció dels rellotges solars i els astrolabis (c. 856-857). Conegut pels europeus com Alfraganus.
Bibliografia
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 1, p. 567
Sabra (1971), "al-Farghānī"
Sezgin (1967-<2010>), Geschichte des arabischen ..., vol. 5 (1974), pp. 259-260, i vol. 6, pp. 149-151
Abdukhalimov (1999), "Aḥmad al-Farghānī and his ..."
Lorch (2005), Al-Farghānī: On the Astrolabe
De Young (2007), "Farghānī: Abū al‐ʿAbbās ..."
Mousavi (2023), A Critical Edition, Translation ...
Enllaços
Encyclopedia.com
Wikipedia ENG
The Window: Philosophers
Usbekistan
Islamic Astronomers
Variants del nom
Alfraganus
Alfagrà
Alfragani
Abū-l-ʿAbbās Aḥmad ibn Muḥammad al-Farġānī
Al-Farghānī

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).