MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom1209 (22 / November / 2024)

Rodrigo Pertegàs, Josep (València, 1854 – 1930)

Creació de la fitxa: 2010-10-05
Darrera modificació: 2023-10-09
Categoria social i professional
historiador - metge
Comentaris
Metge i historiador valencià, especialitzat en història de la medicina, en particular a l'època medieval. Fou el principal iniciador de la disciplina al País Valencià, en paral·lel a la tasca de Lluís Comenge i Josep M. Roca al Principat. El seu fons personal es conserva a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Universitat de València-CSIC) i, en part, a la Biblioteca de Catalunya.
Bibliografia
Gómez Martí (1923), "El investigador histórico y ..."
Sanchis Sivera (1930), "D. José Rodrigo Pertegás ..."
Gil Canut (s. d.), Rodrigo Pertegás, José ...
Fresquet Febrer - López Terrada (2002-2003), Archivo Rodrigo Pertegás
Ferragud - López Terrada (2017), "El culte al document ..."
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero: Arxiu Rodrigo Pertegàs
Biblioteca de Catalunya: Biblioteca manuscrita de Josep Rodrigo Pertegàs

Teresa Huguet, Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).