MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom1194 (22 / November / 2024)

Corachan i Garcia, Manuel (Xiva de Bunyol, 1881 – Barcelona, 1942)

Creació de la fitxa: 2010-07-01
Darrera modificació: 2015-03-21
Categoria social i professional
bibliòfil - cirurgià
Comentaris
Cirurgià. Fill d'un barber-cirurgià valencià, es traslladà a Barcelona (1893), on va estudiar medicina i s'hi llicencià (1905). Es doctorà a Madrid el 1906. Director d'un Servei de cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu (1921) i fundador de la Clínica Corachan (1921). Professor de les Universitats Autònoma de Barcelona (1933-1937) i de Caracas (1937-1941). Conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya (1936). Víctima d'amenaces al començar la guerra civil de 1936-1939, dimití i s'exilià a França, des d'on passà a l'Espanya 'nacional' i després marxà a Veneçuela. Retornà a Catalunya el 1941, i exercí com a cap de cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fins a la seva mort, arran d'una epidèmia de tifus. Dirigí el Diccionari de medicina, elaborat per encàrrec del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1930), que es publicà en fascicles des de 1932 i en llibre el 1936, el qual fixà la terminologia mèdica en català, però també incorporà vocabulari antic. Guanyà un gran prestigi internacional.
Bibliografia
Corachan (1936), Diccionari de medicina, amb la ...
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., vol. 1, p. 152
Marí Balcells (1981), El Dr. Manuel Corachán García ...
Casanova (2006), "Dialectalismes i arcaismes en el ...", pp. 141-145
Enllaços
Galeria de metges catalans
Museu d'Història de la Medicina de Catalunya
Metges catalans a l'exili
GEC
Viquipèdia CAT

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).