MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom10450 (25 / October / 2025)

Cruïlles, Bernat de (fl. c. 1250 – c. 1325)

Creació de la fitxa: 2025-10-19
Darrera modificació: 2025-10-20
Categoria social i professional
almirall - batlle - cavaller - funcionari reial - governador - noble - portantveus
Comentaris
Noble (cavaller). Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur, de la línia troncal de la família. Fill i hereu de Gilabert (IV) de Cruïlles (m. c. 1295/1304), conseller de l'infant Pere, i de Guillema de Peratallada. De jove, abans d'assumir l'herència paterna, fou conegut com Bernat de Peratallada. El 1269 acompanyà l'infant en una ambaixada a Castella i quan el 1276 pujà al tron fou el seu escuder i continuà al seu servei. El 1282 era batlle de Barcelona i participà en l'expedició a Sicília, on es distingí en la presa de Seminara, a Calàbria, el 1283. Aquell any fou un dels cavallers que acompanyaren Pere II el Gran (1240 – 1285) al Desafiament de Bordeus. Durant la invasió francesa de 1285, participà en la defensa de Catalunya i probablement va ser amb el rei a les batalles de Santa Maria d'Agost i del coll de Panissars. Alfons II el Liberal (1265 – 1291) l'investí del càrrec d'almirall d'un estol que havia de vigilar les costes del Magrib. El 1288 fou alcaid de Siurana. El 1294 fou empresonat per Jaume II el Just (1267 – 1327) arran d'una disputa amb els templers de Palafrugell. Reconciliat amb el rei, l'acompanyà a la conquesta de Múrcia (1296-1304) i a la campanya d'Almeria (1309-1310). Més tard, fou procurador general (1312 i 1319-1321) i portantveus de governador (1315) del regne de València. El rei li donà l'hospital del Temple, a València (1312), i la senyoria de Barxeta (Costera), Benifallim (Alcoià) i d'alguns altres llocs del regne. Novament enfrontat a Jaume II, el 1315 aquest li confiscà temporalment els dominis de l'Empordà. El 1316 atorgà carta pobla a Benifallim. El 1277 es casà amb Elisabet Dionís (Elisabet Csepel), parenta de la reina Violant d'Hongria (c. 1216 – 1251), amb la qual foren pares de l'hereu, Gilabert (V) de Cruïlles, i, morta aquesta el 1298, amb Gueraua de Cabrera, vers 1305.
Bibliografia
Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ...
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. Peratallada, Bernat de i Cruïlles, Bernat de
Soldevila (1995), Pere el Gran
Enllaços
GEC
Wikipedia CAT
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 271, f. 194v – Obligació, Reial – 26 octubre 1310
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 207, f. 160rv – Absolució, Reial – 28 octubre 1310

Lluís Cifuentes

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).