MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

nom1005 (21 / November / 2024)

Tomàs, Guillem (fl. Martorell, 1376 – 1384)

Creació de la fitxa: 2010-03-18
Darrera modificació: 2023-07-19
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Rei Joan I el Caçador
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Castella-Lleó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Martorell (Baix Llobregat)
Comentaris
Metge (físic), de Martorell, al servei de Joan I el Caçador (1350 – 1396) quan era duc de Girona («metge de casa del dit senyor duch»). La primera referència coneguda és un pagament de la Tresoreria reial en concepte del manteniment de dues bèsties, efectuat en juliol de 1376. El darrer pagament pel servei a la cort data de setembre de 1384 (ACF). Essent Joan encara duc de Girona, va ser guarit per ell d'un còlic nefrític el 1377 i encara d'un altre que li sobrevingué a Girona el 1379. Poc després (1381), en informar el duc el rei Joan I de Castella (1358 – 1390), afectat pel mateix mal, que «.I. físigo nuestro [=Guillem Tomàs], el qual siegue la nuestra cort, nos fizo tal metzina que ha seys anyos o más que, grado a Dios, non de sentiemos nada», fou reclamat a la cort castellana, i encara sis anys després el rei castellà tingué un altre atac, i Joan li tornà a enviar un metge (no sabem si el mateix Tomàs) i «del bálsamo que queredes». No hi ha prou elements per considerar-lo un curandero, com féu Roca 1929 (basant-se només en el fet que en el primer document que ell en conegué el rei tan sols l'anomena «domèstic nostre») i, seguint-lo, la bibliografia posterior, però sí que és possible que no tingués formació universitària. S'ha identificat amb el «bon metge de Martorell» esmentat a Bernat Metge, De vostra salut he desig (Medecina), de 1396 (Olivar 1920-1922; Olivar 1927; Riquer 1959; Badia & Lamuela 1975). — Formes antigues del nom: «Guillem Thomàs» (català). — Obres: «Recepta d'En Guillem Thomàs contra dolor de ronyons e de pedra e de còlica passió, e és provada en lo senyor rey En Johan d'Aragó» (Barcelona - BC - Manuscrits - 490/23, núm. 21; Barcelona - BC - Manuscrits - 864, f. 19rab, sense citar-ne l'autor, i Madrid - BNE - Manuscritos - 10162/6, núm. 112).
Bibliografia
Olivar i Daydí (1920-1922 [=1925]), "Un nou manuscrit d'obres de ...", p. 370
Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ..., p. 55
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 219-220, 227, 236, 238 i 396
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 129, núm. 36
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, p. *129
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 109-110
Badia - Lamuela (1975), Bernat Metge: Obra completa, p. ***
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Guillem Tomàs'
Avenoza (1994), "Anotacions lèxiques extretes de ...", p. 307
Arxiu Carmel Ferragud (ACF)
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1660, f. 85r – Lletra, Reial – 2 gener 1381

Teresa Huguet; Lluís Cifuentes; Carmel Ferragud

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).