MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

ms87 (22 / November / 2024)

Tolosa de Llenguadoc [Toulouse] - Bibliothèque d'Étude et du Patrimoine (Bibliothèque Municipale) - Manuscrits - 220

Publicació de la fitxa: 2024-05-24
Darrera modificació: 2024-05-31
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes; Anna Gudayol
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Tolosa de Llenguadoc [Toulouse]
Institució:Bibliothèque d'Étude et du Patrimoine (Bibliothèque Municipale)
Fons:Manuscrits
Signatura:220
Signatura alternativa:III.142

Relligadura

Original:no
Datació:s. XVII
Llom
Matèria:Pell de vedell marró
Coberta
Matèria:Pell de vedell marró
Altres elements:A l'interior de la cob. ant. hi ha diversos fragments de paper enganxats procedents d'interfoliats o de parts del ms. que es van perdre en el temps de l'enquadernació. En un d'ells es llegeix: «des august 12º 94»; i en un altre: «Utilia pro religiosis et in...».

Història

Segells:Al marge inferior del f. 1r, segell ovalat en vermell amb la llegenda «Grande bibliothèque de Toulouse H. G.» i un escut amb les armes de la ciutat.
Notes de possessors:Al marge superior del f. 1r, en tinta negra, d'una mà del s. XVII: «Est bibliotheca St. eremitarum SF p. Augustini Tolosa 337».
Estat de conservació:Volum guillotinat en el moment de l'enquadernació, amb pèrdua de text (notes marginals). Restaurat.
Procedència:Convent dels agustins de Tolosa.

Bibliografia

Descripcions:Molinier (1885), Catalogue général des ..., pp. 139-140
CCfr Catalogue collectif de France (digitalització de Molinier 1885)
Initiale: Catalogue des manuscrits enluminés
LlullDB
Agraïments: Alexandra Beauchamp (Université de Limoges).
Reproduccions fotogràfiques:ARCA - IRHT (reprod. digital en color)
Raimundus-Lullus-Institut (Univ. Freiburg) (només dels ff. 145r-209r, en b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color completa i fotografies de detall)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:3
Notes:Foliació correlativa a tot el volum en aràbics, en tinta negra, de la mateixa mà del segle XVII que va introduir l'anotació de procedència al f. 1r.

Unitat de composició A

Folis implicats:1-144

Datació i origen

Datació:s. XIV - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:144 ff.
Notes:Foliació correlativa a tot el volum en aràbics (vegeu Notes a Unitats de composició). El f. 144v és en blanc.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:205 x 145 mm
Composició material
Reclams:sí. Horitzontals interns. Se'n dedueix que alguns plecs estan desordenats.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Ratllat:sí. Amb mina de plom.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:text 1
Tipologia:Gòtica textual
Correccions antigues
Correcció 1
Especificacions:Del mateix copista.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades; Embotides. A l'inici, caplletra embotida, en blau i vermell, i filigrana en lila (o blau descolorit) de sis unitats de pauta. Caplletres secundàries afiligranades, en blau i vermell, alternades, amb filigrana de contrast (potser en lloc de blau és lila, com a la inicial), de dues unitats de pauta.
Orles i extensions:Antena. La caplletra inicial té una antena que corre pels marges esquerre i superior del f. 1r, amb mitges flors de lis en blau i vermell, alternades.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Rúbriques en vermell. Calderons en vermell i blau, alternats. Títols corrents en vermell, amb el número de cada llibre o part de l'obra.
Majúscules:sí. Tocs de vermell en les majúscules.

Història

Intervencions d'interès històric:Anotació marginal escadussera, d'una mà que escriu en llatí.

Unitat de composició B

Folis implicats:145-261

Datació i origen

Datació:s. XIV - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:117 ff.
Notes:Foliació correlativa a tot el volum en aràbics (vegeu Notes a Unitats de composició). El f. 209v és en blanc.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:205 x 145 mm
Composició material
Reclams:sí. Horitzontals interns.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:texts 2-***
Tipologia:Gòtica textual
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades; Absents [buits]. Buits per a les caplletres (una caplletra inicial de cinc unitats de pauta i caplletres secundàries de tres unitats) a Llull, amb alguna excepció, afiligranades, en vermell i filigrana en vermell o amb la filigrana sense fer.
Rúbriques:Buit per a la rúbrica inicial a llull. Manquen les altres rúbriques.

Història

Intervencions d'interès històric:Llull: Anotació marginal abundant, d'almenys dues mans, una de les quals escriu en llatí i l'altra en llatí i en català. Aquesta darrera és la mateixa que anota els textos següents, i escriu en negre i en una ocasió en vermell (f. 205v)

Descripció interna

1. Guillaume Perault, Liber eruditionis religiosorum – A – ff. 1ra-144ra
Taula de capítols:Als ff. 3rb-6vb
Preliminars:Rúbrica inicial en vermell completament esborrada.
Íncipit:«Erudire, Jerusalem, ne forte recedat anima mea a te ne forte ponam te desertam terram et inhabitabilem...»
Èxplicit:«... O quam gloriosa dicta de te, civitas Dei».
Epíleg:[Colofó:] «Explicit iste liber. Finito libro reddatur gratia Christo».
Observacions:Colofó ratllat amb traços verticals en vermell.
2. Ramon Llull, Disputatio eremitae et Raimundi super aliquibus dubiis quaestionibus Sententiarum magistri Petri Lombardi – B – ff. 145ra-209rb
Consistència:Manca la invocació inicial (no es va arribar a copiar al buit que se li va reservar).
Taula de capítols:«Tabula de questionibus dubitabilibus super Sentencias» (ff. 145ra-146va).
Íncipit:«[R]aymundus, Parisius studens statumque mundi huius perversum considerans, multum doluit, et super hoc potissime quod ipse, per Artem quam sibi dominus Deus pro seculi huius tenebris illustrandis contulerat, rem Christi ecclesie publicam promovere...» (f. 146va).
Èxplicit:«... [F]inivit Raymundus verba sua laudando et benedicendo Deum... multum illuminasti per illa que michi dicxisti. Raymundus et heremita multum devote et humiliter inter se comeatum acceperunt, et unus alium rogavit quod pro se oraret dominum Deum nostrum Jhesum Christum et beatam Virginem, matrem eius, in quorum custodia Raymundus hunc librum commendavit».
Epíleg:[Colofó:] «Iste liber finitus est in civitate Parysiensi anno Incarnacionis domini nostri Jhesu Christi .Mº.CCº.XCVIIIº. in Octabis Assumpcionis domine nostre beate Marie».
Observacions:Les 140 qüestions han estat numerades en aràbics, tant a la taula inicial com al text, per una mà pròxima a la còpia.
2. Pere Hispà (pseudo), Problemata de animalibus – B – ff. 237ra-245rb
Preliminars:[Rúbrica afegida:] «Eh sunt qestiones logicales de bèsties e d'ucels, per què són grecibils».
Íncipit:«Queritur quare omne animal volatile sit gressibile et non e contrario. Dicendum quod quicquid potest virtus inferior...»
Èxplicit:«... Vulgus tamen ponit generacionem avium ex arboribus adiciens quod tale volatile comedatur».
Epíleg:[Colofó:] «Expliciunt .C.XXVII. questiones secundum magistrum de Yspania. Deo gracias. Amen».
Observacions:Amb rúbriques i notes als marges en vermell afegides per una altra mà, sovint tallades pel relligador, que contenen repeticions dels títols i de les parts de les qüestions, a manera de guia, en català. Les principals són (numeració d'Asúa 1998): [1] «Eh sunt qestiones logicales de bèsties e d'ucels per què són grecibils» (237ra), [2] «Per qè alqunes bèsties se mouen de nuyt e no de dia ne per qè es veen» (237ra), [12] «Per qè dormen los infans» (237vb), [13] «... ab los uyls uberts» (238ra), [16] «... ous dels ucels» (238ra), [27] «Per qè bèsties e ucels caczen en ayges» (238va), [28] «[Per qè les bèsties melancoliques] s'amagen en les qavaroces» (237vb), [32] «Per qè alquns ucels beuen e d'autres no» (238vb), [52?] «Per qè [...] entre les qoses» (240ra), [60] «De qalor de leó e per qè no à mool en son os» (240rb), [64] «Per qè crexen les dens tro a la fi» (240vb), [67] «Per qè es fan pèls sobre la barba e e·l pits» (240v), [68] «[...] e no la ploma e·ls uccels» (241ra), [70] «Per qè·s fa milor lana en regió freda qe en calda» (241ra), [76] «Per qè són més oveyles qe lops» (241rb), [84] «Per qè [...] se riu e majorment los infans, de qor e de fel e d'esplèn e de pulmó e de iequr» (241vb), [86] «De qorde parvo et magno et de audacia qe sit in parvo corde et non in magno» (241vb), i [87] «Per qè és major [...] qe no an femnes» (242ra). La primera, copiada abns de l'inici del text, no és el títol de l'obra, com a vegades s'ha suposat, sinó el de la primera quaestio o problema.
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).