MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

ms485 (05 / October / 2024)

Barcelona - Arxiu Parroquial de Santa Maria del Mar - [1]

Publicació de la fitxa: 2011-12-19
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Sciència.cat, Translat, Eiximenis
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:il·localitzat
Ciutat:Barcelona
Institució:Arxiu Parroquial de Santa Maria del Mar
Signatura:[1]

Relligadura

Original:no
Datació:s. XVII?
Llom
Matèria:Pergamí
Títols:«DOCTRINES MORALS»
Coberta
Matèria:Pergamí

Història

Estat de conservació:Manuscrit destruït en l'incendi de l'església el 27 de juliol de 1936, durant la revolució paral·lela a la guerra civil de 1936-1939. Abans havia estat fotografiat sencer per a Ramon Miquel i Planas.
Persones relacionades:Ramon Miquel i Planas (1874 – 1950)

Bibliografia

Descripcions:Massó i Torrents (1911), "Les obres de fra Francesch ...", pp. 628-629, § 43 i 140 (ms. G de la Doctrina compendiosa; ms. B del Cercapou)
***Codina***
Eiximenis (1929), Doctrina compendiosa, p. 15 (ms. D)
Eiximenis (1957 - 1958), Cercapou, pp. *** (ms. ***)
Riera i Sans (1981), Història del malvat Rei ..., p. ***
Puig i Oliver - Perarnau i Espelt - Clausell Nácher - Izquierdo Molinas - Martí - Rojas Fernández - Avenoza - Soriano (2010), "Catàleg dels manuscrits de les ...", p. ***
BITECA: manid 2063 http:/​/​ucblibrary4.berkeley.edu:8088/​saxon/​SaxonSer ...
Reproduccions fotogràfiques:Biblioteca de Catalunya, Arxiu fotogràfic de Ramon Miquel i Planas, capsa 23, núm. 3 (fotografies en paper en negatiu [manquen les corresponents al f. 153] i còpia digital en b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en b/n)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-1 - estimada
Notes:Massó el va datar del segle XV
***Verificar altres datacions proposades***

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:177 ff.
Notes:Segons Massó, foliació en xifres romanes al verso dels folis (però a la fotografia no es veu), substituïda per una de moderna en numeració aràbiga al recto de cada foli (molt probablement, en ésser fotografiat per a Miquel i Planas, en etiquetes enganxades i números impresos). El f. 129 (Massó CXXVIIII) i els quatre darrers (ff. 174-177, aquests no fotografiats per Miquel i Planas), en blanc; aquests últims foren utilitzats per fer-hi assaigs de ploma (Massó).
Dimensions
Alçada x base:272 x 208 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:A tot el ms.
Tipologia:Gòtica híbrida
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades. Les inicials de cada obra són més grans i més profusament decorades
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. R. en vermell (excepte al text 2, que hi van quedar per fer). C. en vermell i blau

Descripció interna

1. Francesc (pseudo) Eiximenis, Doctrina compendiosa – 1r-56v [Massó 1r, Ir-LVr]
2. Aristòtil (pseudo), Llibre del secret dels secrets, Traductor: Anònim – 57r-122v [Massó LVIr-CXXIv]
Taula de capítols:Sense encapçalament (ff. 60v-62r).
Pròlegs:Els pròlegs que incorpora l'obra original i la tradició llatina (veg. Íncipit).
Íncipit:Comença amb el pròleg «de un maestre a lahor e honor de Aristòtil» (ff. 57r-58r): «Déu totpoderós guart lo rey nostre, qui és glòria dels crehents, e conferm lo seu regne a reebre la lum e deffendre la sua lig divina, e a ell faça durar e exalçar la honor e la lahor dels béns. Yo, son servent, he fet lo manament que a mi era estat fet, en axí que yo he percaçat de haver lo libre de les bones custumes en regiment de la sua senyoria, lo qual libre és appellat Secret dels secrets, lo qual féu lo príncep dels philòsofs, Aristòtil, fill de Nicòmach de Macedònia, al dexeble seu Alexandre, emperador, fill de Philip, rey dels grechs...». Segueix el pròleg del suposat traductor àrab («Johan, fill de Patrici», en altres mss.) (f. 58rv): «Phelip [sic], que tresladà aquest libre, enterpretador o esponedor dels lenguatges, qui fo molt savi, dix: "Yo no he lexat loch ne temple en què los philòsofs hagen acostumat de estojar lurs obres e lurs secrets que yo no haja vists...»; [aquest darrer pròleg inclou una suposada epístola d'Alexandre a Aristòtil (ff. 57v-58r): «Noble mestre, rector de la justícia, yo certiffich e manifest a la vostra saviesa que yo he trobats en aquesta terra persienchs qui són hòmens qui abunden en rahó...»]. A continuació, hi ha, fora de lloc, el pròleg del traductor llatí, Felip de Trípoli (ff. 58v-60v): «Al molt noble senyor, esprovat en les obres de la religió cristiana, En Guyu de València [sic], molt gloriós bisbe de la ciutat de Trípol. Phelip, menor dels seus clergues, si mateix a fael servey de devoció. Aytant com la luna és pus luent que les altres esteles e aytant com lo raig del sol és pus resplandent que la luor de la luna, aytant la claredat del vostre enginy e la pregonea de la vostra sciència...» Segueix la taula dels capítols (ff. 60v-62r), i a continuació hi ha un suposat pròleg o resposta d'Aristòtil a Alexandre (ff. 62v-64r): «Al molt gloriós fill, emperador de justícia, Déus comferm tu en via de conexença de veritat e de virtut e reprova en tu los desig bestials e confortifich lo teu regne e il·lumín los teus enginys a son servey e a ssa honor...». Tot seguit, comença el text (f. 64r), sense la rúbrica del primer capítol que sí apareix a la taula: < «Dels reys e de lurs maneres envers larguesa e escassedat» >. — «Los reys són quatre o de quatre condicions: lo primer, rey larch a ssi mateix e a sos sotsmesos, e rey escars a ssi e larch a sos sotsmesos, e rey larch a ssi mateix e escars a sos sotsmesos, e rey escars a ssi mateix e a sos sotsmesos. E per ço los lonbardos digueren: "No és vici en rey si és escars a ssi mateix e larch a sos sotsmesos"...»
Èxplicit:«... La ventura de capricorn és en bèsties e en cavalls, e en art e en cambi, e en libres e en leys de Déu e del món, e en mercaderia. Venus e Luna són bons dies e Mars e Saturnus y són mals. La sua part és occident. Vestedura burella y és bona, e roja e negra y són males. — Deo gratias».
Observacions:Traducció catalana de la versió llarga (“oriental” o “tripolitana”). Aquesta traducció pertany a la mateixa família que les transmeses per Madrid - BNE - Manuscritos - 921/1 i Oxford - Bodleian - Manuscripts: Canon. Ital. - 147/2. En aquest ms. el tractat de fisiognomonia és col·locat al final, i tot seguit hi ha un sumari d'astrologia present en algunes versions de l'obra (però la traducció catalana conservada en aquest ms. és l'única que el conté).
3. Anònim, Història del malvat rei Antíocus, Traductor: Anònim – 123r-128v [Massó CXXIIr-CXXVIIIv]
4. Francesc (pseudo) Eiximenis, Cercapou – 130r-173v [Massó CXXXr-CLXXIIIv]
Consistència:fragmentària
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).