MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

ms431 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Biblioteca: Còdexs - 49

Publicació de la fitxa: 2006-08-09
Darrera modificació: 2013-10-05
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona
Fons:Biblioteca: Còdexs
Signatura:49

Relligadura

Datació:Coberta original, del 1401-1500 entrat.
Estat:El manuscrit és guardat en una capsa de cartró d'aspecte sòlid, de 310 × 450 × 160. A la tapa I de la coberta, centrada, etiqueta quadrada de paper amb inscripció impresa en cercle al voltant d'una creu de Malta: «Capitvlvm Almae Sedis Barcinonensis. Archivvm». A l'angle inferior esquerre, amb tinta negra, xifres grosses i traç gruixut, cota actual: «49». Al llom hi ha una gran etiqueta de pell grisa, amb inscripció: «Eiximenis | Vida de Jesucrist». Al mig del llom hi ha un forat rectangular, que permet d'airejar el cepat manuscrit. A la part de baix del llom, etiqueta de paper blanca que va d'un extrem a l'altre, amb la cota actual: «49». La capsa fou feta exprés al taller de la BC per a conservar millor el manuscrit, quan l'any 1936 hi fou incorporat. Les tapes del manuscrit, a més, estan recobertes per una camisa de cartró gris amb doblec a la zona dels llavis dret i esquerre, que amida 300 × 433 × 147. Porta enganxada en la tapa I la mateixa etiqueta quadrada amb la inscripció que ja coneixem. Al llom de la camisa de cartró, dalt de tot, en llapis, hi ha la cota actual del ms: «49».
Notes:Dos al final del volum, de paper. Els que segurament hi havia al principi han desaparegut; n'hi ha rastres.
Llom
Matèria:Llom de la mateixa pell.
Títols:1) Teixell de pell, amb la cota del manuscrit, «49», en números grossos i dessota, en tinta, signatura que rebé el volum en ésser ingressat a la BC el 1936: «Ms. 1635-Fol.»; 2) - 6) buides.
Altres:Els plecs són cosits entre ells i directament a les tapes mitjançant cinc dobles nervis, que formen sis seccions exteriors. També són perceptibles les tires de pergamí escrit reutilitzat per a encolar-les en els espais entre nervi i nervi. Les tires prove
Coberta
Matèria:Ànima de fusta, coberta de pell marró gofrada. Ha perdut els quatre bollons de cada tapa.
Títols:Contratapa I, en llapis, escriptura del s. XX: «Arch. Cat. Barna». Contratapa II, angle inferior dret, en tinta, signatura que va rebre el ms. en ésser ingressat a la BC el 1936: «Ms. 1635-Fol.».
Altres:428 x 280 x 130
Decoració de la coberta:Coberta I: La pell és ratllada en sentit vertical i horitzontal, amb una separació de 5 mm. entre ratlla i ratlla. Sobre aquest fons, dues sanefes dibuixen sengles rectangles, una de llacets, l'altra d'aspes. Al centre, estrella de dotze puntes, voltada per un doble ordre de semicircumferències amb base a les puntes d'estrelles alternades, de manera que les circumferències s'interseccionen mútuament. S'han perdut els cinc claus o botons, prou grossos segons la petja deixada, que decoraven aquesta part del volum.
Coberta II: Mateix ratllat de fons i doble sanefa en forma de rectangle. El rectangle interior és ple de les mateixes aspes de la segona sanefa, i sobre aquest fons atapeït es dibuixen tres columnes de cinc estrelles de vuit punxes cada una. Falten també els cinc claus o botons, de les mateixes dimensions que els de la coberta I.
Ambdues contratapes porten enganxat un foli de pergamí molt esgrogueït.
Altres elements:Tancadors: A la coberta hi ha rastres de quatre tires de pell, dues al llavi central i les altres dues al llavi superior i a l'inferior respectivament. A la contratapa, quatre fermalls de ferro, en la mateixa disposició. Cobertes (folres) de pergamí molt esgrogueït. Capçalera i capçada dalt i baix.

Bibliografia

Descripcions:Massó(J,162); Martí(80)
Bibliografia contextual:[Error: bib=5420 no existeix], 151.

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-1 - estimada
Notes:El número del còdex és de J. Caresmar, el qual diu en el seu catàleg, després d'exposar detalladament el contingut del llibre: «Est opus hoc scriptum in optimo papiro in fol. maiori, spisso volumine continente 390 folia. Finitur hiis verbis: Acabat donchs aquest libre en la vigilia de Monsenyer Sn Johan Baptiste etc. Est instructum omnigena eruditione; sed quia illis temporibus non affulserat lux critica, allegat opera apochrifa nonnulla vel que tribuit auctoribus qui modo esse supposititios non dubitatur et praesertim in historia nullam fidem promereri. Sed defectus iste potius tempori quam Authori est adscribendus. Scriptum fuit hoc opus tempore Martini Regis per annos 1390 et seq. Dicatur Magistro Rationali Petro de Artes».

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:a) Folis 1-6, CCCXXXXVIII-CCCLXXXXI filigrana de les muntanyes somades de creu, semblant a la de Briquet 11851, datada a Navarreinx el 1391, amb una variant similar datada a Perpinyà els anys 1392/1394, i a Forez el 1395.
b) Foli 4, filigrana del corn, semblant al tipus Briquet 7761, datada a Lucca el 1379, amb variants semblants a Malines del 1382, a Suze i a Gènova del 1385, a Savoia dels anys 1398/1400 i a Reggio Emília del 1419.
c) Folis 8-14, CXI-CXXIII, CXXXXIIII-CXXXXV, CLI, CLVIII-CLX, CLXVI-CLXX, CLXXXVIIII-CCII, CCVI-CCXVIII, CCLIII-CCLXXXXII, foli de guarda final II, filigrana de l'unicorn semblant a la de Briquet IV, 15822, datada a Brusel·les els anys 1420-1422, amb variants a Grammont entre 1397 i 1401, i a Holanda entre 1410 i 1419.
d) Folis I-XXXVIIII, LXXV-LXXXV, filigrana de l'arc, del tipus Briquet I, 809, datada a Santa Fiora, prop de Siena, el 1410, amb variants idèntiques a Provença el 1409, a Holanda el 1415, a Perpinyà entre 1418 i 1425, a Colònia el 1419, a Alost el 1420, a Putte (Països Baixos) el 1422 i a Lucca el 1423.
e) Folis XXXXVII-LXX, LXXXVII-CVIII, CXXVIIII-CXXXXIII, CXXXXVIII-CL, CLV-CLVII, CLXV, CLXXIIII-CLXXXVIII, CCV, CCXXICCXXXXVIII, CCLXXXXV-CCCXXXXVI, filigrana de les dues claus, semblant a la de Briquet 3838, datada a Lausana el 1386, amb una variant similar datada a Narbona els anys 1389-1393.
Foliació
Núm. total de folis:391
Núm. de guardes afegides:14 + 2
Notes:Els 14 primers folis han estat foliats durant el segle XX amb llapis i xifres aràbigues. Els altres folis duen foliació contínua, en tinta i xifres romanes, coetània del ms., a l'angle superior dret del recto dels folis. Quan aquesta numeració ha estat guillotinada, la substitueix una numeració en llapis i xifres aràbigues.
Dimensions
Alçada x base:408 x 285
Composició material
Plecs
Número:29
Notes:Fol. 1r, dalt de tot, sobre l'intercolumni, en tinta molt rovellada, de mà de J. Caresmar: «Codex 49», repetit al foli Ir.
Al folis CXXXv, la segona columna és buida. Una nota en paper intercalat signada «J[osep] B[aucells] i datada el 25. 1. 81, aclareix: «No hi manca res entre f. 130 i 131 el text continua bé; comprovat amb la lectura del còdex 21 la columna en blanc és sobrera».
El foli CLXXII és buit.
El foli CCCLXXIIII no ha estat comptat, de manera que la numeració salta del CCCLXXIII al CCCLXXV. Una nota de paper intercalada per l'arxiver entre els dos folis ho adverteix: «Passa de 373 a 375 per error de la numeració 17 abril 1985».
Plec 1
Tipus:2+4
Folis:1-4
Plec 2
Tipus:5+2
Folis:5-14
Plec 3
Tipus:8+2
Folis:1-16
Reclam:apres
Plec 4
Tipus:8+2
Folis:17-32
Reclam:velat
Plec 5
Tipus:7+2
Folis:33-46
Reclam:qui per eyll
Plec 6
Tipus:7+2
Folis:47-60
Reclam:gloriosa
Plec 7
Tipus:7+2
Folis:61-74
Reclam:Nota assi
Plec 8
Tipus:6+2
Folis:75-86
Reclam:e pujas
Plec 9
Tipus:6+2
Folis:87-98
Reclam:daquella
Plec 10
Tipus:6+2
Folis:99-110
Reclam:perit
Plec 11
Tipus:8+2
Folis:111-226
Reclam:de dampnatio
Plec 12
Tipus:7+2
Folis:227-240
Reclam:los grans
Plec 13
Tipus:8+2
Folis:241-256
Reclam:salut
Plec 14
Tipus:8+2
Folis:257-272
Plec 15
Tipus:8+2
Folis:273-288
Reclam:De aquesta
Plec 16
Tipus:8+2
Folis:289-304
Reclam:vingua lhesu Christ
Plec 17
Tipus:8+2
Folis:305-320
Reclam:benigna
Plec 18
Tipus:8+2
Folis:321-336
Reclam:vida
Plec 19
Tipus:7+2
Folis:337-350
Reclam:dels
Plec 20
Tipus:8+2
Folis:351-366
Reclam:vn dia
Plec 21
Tipus:7+2
Folis:367-380
Reclam:nagun
Plec 22
Tipus:7+2
Folis:281-394
Reclam:ver
Plec 23
Tipus:7+2
Folis:395-408
Plec 24
Tipus:7+2
Folis:409-422
Reclam:als meus
Plec 25
Tipus:7+2
Folis:423-436
Reclam:aduersitat
Plec 26
Tipus:5+2
Folis:437-446
Plec 27
Tipus:7+2
Folis:447-460
Reclam:Complits
Plec 28
Tipus:7+2
Folis:461-475
Reclam:mes
Plec 29
Tipus:8+2
Folis:476-491
Signatures:sí. Al foli LXXXIv, marge inferior, hi ha escrit en tinta un «8» que podria correspondre a un número de plec, perquè aquell és efectivament el plec vuitè. Als marges inferiors esquerres del verso de molts folis hi ha rastres de la numeració de plecs.
Reclams:sí. Reclams horitzontals.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:a) Taula: 176 × 247, a dos corondells. Impaginació del fol. 3r: 30 + 81 + 16 + 80 + 67 × 57 + 247 + 104; b) Fol. 1r: 178 × 247, amb el ratllat a dos corondells i l'escritura a columna tirada. Impaginació: 30 + 178 + 70 × 55 + 247 + 105; c) Fol. 1v-60: 177 × 247, a dos corondells. Impaginació del foli XIr: 35 + 81 + 15 + 81 + 66 × 57 + 247 + 105. Línies 36-38 línies.
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a punta seca, que en alguns quaderns sembla mina de plom, amb la primera línia escrita; a partir del f. 61, coincidint amb un dels canvis de mà del volum, canvia també la justificació, a punta seca, amb línies de guia per a les línies d'escriptura. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR variable.
Perforat:sí. Forats verticals, de punxó i incisió directa a partir del recto, per a construir la caixa d'escriptura; a partir del fol. 61, règim complet de perforacions al marge per assenyalar les línies d'escriptura.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:1-14
Datació:s. XV in.
Especificacions:Escriptura bastarda.
Escriptura 2
Lloc al ms:I-LX
Datació:1401 - 1430
Especificacions:Escriptura bastarda cal·ligràfica de traç gruixut.
Escriptura 3
Lloc al ms:LXI-CLXXII
Datació:1401 - 1430
Especificacions:Escriptura bastarda amb trets cursius, més fina que l'anterior.
Escriptura 4
Lloc al ms:CLXXIII-CCLXXVIIra i CCLXXXIva
Especificacions:Escriptura bastarda cursiva de traç gruixut.
Escriptura 5
Lloc al ms:CCLXX-VIIrb-CCLXXXIrb i CCLXXXIvb-CCCLXXXXIvb
Datació:1401 - 1430
Especificacions:Escriptura gòtico-bastarda cal·ligràfica, de ductus molt dret.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:fol. LXXVrb.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Espais deixats en blanc per a inicials i caplletres. Rúbriques, calderons i textos subratllats en vermell fins al foli CLXXXXrb.
Marginalia:sí. Notes i signes de notes als fol. 1v, 4r, 6r-8r, Ir-IIIr, VIr-IXr, XXr-XXIr, XXIIIr, CXIIIr, CXXr, CXXIIIIr-CXXVr, CXXVIIIIr, CLXXXIIIva, CCCXXXXIIIIvb.

Història

Notes de possessors:«1635-Fol.»
Estat de conservació:Estrip al foli CVII. A partir del foli CLXXX, taques d'humitat al marge dret fins al final del volum. A partir del foli CCCXXXV i fins al CCCXXXVII, gran taca d'humitat que afecta la meitat inferior dels folis. A partir del foli CCLI i fins al CCLV taca d'humitat que afecta el marge superior. Estrip adobat al foli CLXXIV i altre sense adobar. Estrips als folis CCL, CCCII, CCCXXXXI.
Procedència:Catalunya.

ACB.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Vida de Jesucrist – 1-14
Taula de capítols:Fol. 1ra, inc. de la taula: «Protestacio de ver catolich en tot aquest libre | Contra aquells qui murmuren contra los contemplatius...».
Fol. 12va, exp. de la taula: «... Quina sera la manera del regnar del senyor | Torna asa presentacio feta ja al comensament daquest libre ab deguda protestacio».
Folis 13-14 buits.
Fol. Vra, inc. de l'obra: «[L]O primer tractat donchs dequest libre sie a tractar de la predestinacio eternal del nostra Saluador e dels grans bens qui dequi son axits los quals los philosofs apellen obres de predestinacio per que per declaracio de aquesta materia nota que segons que posa sent agosti en lo libre apellat de la predestinacio dels sants per quest nom predestinacio entenen
comunament los sants doctors...».
Fol. CCCLXXXXIva-b, exp. de l'obra: «... e façam gracias dels infi nits e subirans beniffets quens ha fets ens fa continuament, el supliquem que per la sua merçe nos faça plazents a ssi matex perdonant nos nostros peccats e donant nos açi la sua gracia a apres la sua gloria Amen. E açi es acabat lo seten tractat de aquest deen libre de la vida de Ihesu Christ. [A]cabat donchs aquest libre
en la vigilia de mossenyer sant Johan babtista per la misericordia de deu torn a Vos mossen pere dartes al qual le endressat en lo començament que us plaçia hauer paçiencia e compassio de la mia velleza e passions en los deffalliments que açi tro-|-barets vajaus lo cor en la paraula de Sant paul que diu que en moltes coses som tots deffalents. De (sic) ço que de be hic trobarets sia atribuhit
al rey de paradis ihesu christ del qual proçeexen totes graçies del qual no pot hom prou dir a la sua lahor com sia ver deu e mar de tots bens ço empero que dell es açi posat sia a la sua gloria e honor tots temps e a saluacio nostra e del seu poble christia lo qual ab nos matexs sia tots temps Recomenat a la sua gran merçè. Qui viu e regna in secula seculorum Amen | Deo gracias».
Pròlegs:Folis I-CCCLXXXXI. Fol. Ir, inc. del pròleg: «[A]l molt honorable mossen P. dartes mestre Racional del molt alt princep e senyor don merti per la gracia de deu Rey derago lo seu horador en Ihesu christ saluador ffrare ffrancesch exemenis del orde dels frares menors si mateix en tot iust seruey e majorment en aquel qui sia en manifestacio e honor e gloria del nostre redemptor e saluador Ihesu christ. Mossen p. diuerses uegades ha plagut a la vostra deuocio de sollicitar e moure que la vide sagrade del nostra cap ihesu christ que los Euangelistas han breument posade yo la degues pus larch posar segons ço que los sants doctors hi han dit e postillat e los grans contemplatius
nan sentit e santes personas...».
Fol. IIIIvb, exp. del pròleg: «... lo sete enseya com ell te la monarchia general e es gloria dels benuyrats e Rey perpetual».
Catàlegs:J. Caresmar, Catalogus codicum seu librorum manuscriptorum qui in segregatis sanctae Ecclesiae Barchinonensis asservantur, ms. de l'ACB, Indices de Caresmar, I, I, fol. sense numerar; Massó i Torrents, Les obres, 162; Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Capitular de Barcelona, dins «BBC», I (1914), 151; Martí, Eiximenis, 474; Oliveras, 7, n. 8; Josep Baucells Reig, Documentación Franciscana en el Archivo Capitular de Barcelona, dins «Archivo Ibero- Americano», 42 (1982), 168; BOOCT (1984) cnum 724; BITECA (1999) manid 1521 cnum 724.
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).