MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

ms2346 (05 / October / 2024)

Girona - Arxiu Històric de Girona - Manuscrits llatins - Gi-1-260/4/Llatí/darrere i Gi-5-120/6/Llatí/davant

Publicació de la fitxa: 2016-04-25
Darrera modificació: 2016-07-05
Bases de dades:Sciència.cat, Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Girona
Institució:Arxiu Històric de Girona
Fons:Manuscrits llatins
Signatura:Gi-1-260/4/Llatí/darrere i Gi-5-120/6/Llatí/davant

Història

Intervencions d'interès històric:Entre els dos capítols copiats i sobretot al peu del foli hi ha proves d'escriptura (lletres, paraules soltes i altres signes).
Estat de conservació:Amb considerables galeries de corcs, sobretot a les parts superior i inferior del foli, que en van determinar la fractura en dos trossos, afectant el text: un tros ocupa tota la part dreta del foli i un altre, major, tota la resta, aquest darrer amb un sector mig desprès a la part superior central. A causa de la seva procedència, els dos fragments es conserven en carpetes diferents, protegits en bosses de plàstic, i amb signatures diferents.
Procedència:Del farciment de reforç de la coberta posterior d'un protocol de 1400 que s'atribueix al notari de Girona Pere Despont (AHG, Fons notarials, Girona-01, 260), el fragment major, i del de la coberta anterior del protocol de 1361 del també notari de Girona Bartomeu Vives (AHG, Fons notarials, Girona-05, 120), el fragment menor. El reforç de les cobertes d'aquests protocols fou encomanat a un mateix relligador en un mateix moment, que ara per ara només pot datar-se vers 1400 o més tard. El relligador aprofitava el que tenia a mà per a reforçar les cobertes, ja fossin fragments de còdexs en desús o papers diversos.
Persones relacionades:Pere Despont (fl. 1360 – 1404)
Bartomeu Vives (fl. 1345 - 1361)

Bibliografia

Descripcions:Iglesias Fonseca (juny 2005), "Un investigador ens presenta un ..."
Iglesias Fonseca (2010), "Uno de los testimonios conocidos ..."
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2777
Bibliografia contextual:Panunzio (1963-1964), Bestiaris
Reproduccions fotogràfiques:Iglesias Fonseca (juny 2005), "Un investigador ens presenta un ..." (en color, només el fragment major)
Iglesias Fonseca (2010), "Uno de los testimonios conocidos ...", p. 1054 (en color, complet)
Bellés Boeta (2016), Els bestiaris catalans: estat de ..., p. 54 (en color, complet)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:No és un fragment de còdex sinó un foli de paper espars en el qual es copià, de manera intencionadament parcial, el text que conté (Iglesias 2005 i 2010: 1047-1048).
Agraïments: Joan Ferrer, director de l'AHG (3-V-2016).

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV ex. - XV in. - estimada
Origen:Girona
Notes:Datació segons Iglesias 2010: 1047 i 1049. Altres datacions: s. XIV-m (Iglesias 2005; BITECA). L'afirmació d'Iglesias 2005 que seria "un dels testimonis més antics coneguts fins ara, si no el més antic, de la difusió del gènere literari dels bestiaris", queda matisada a Iglesias 2010: 1047, 1049-1050 i 1053 amb la reconsideració de la cronologia, que compartim.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:1
Notes:L'espai corresponent a les últimes línies del recto i tot el verso són en blanc.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:235 x 133 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Caixa d'escriptura
Alçada x base:160 x 112 mm
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:Tot el manuscrit
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:Girona
Decoració i jerarquització
Rúbriques:Sense rúbriques ni decoració de cap tipus.

Descripció interna

1. Anònim, Llibre de natures de bèsties i d'ocells i de llur significació, Traductor: Anònim
Consistència:fragmentària
Íncipit:«Lo pigot sí és .I. [interl.: mal?] aucel li quol à fort bech, [e fa] son niu en les caus ro[...] dels arbres foradant a[b l]o bech. E con ha fet son niu e al[cu]n hom lo cerc[...]»
Èxplicit:«... Lo pellicà sí és .I. oçel qui ha <a>ytal neture: que con él ha fets sos fills e són grans e crescuts, leva<n>-se cont[r]a lur para e feren-lo ten fortment que lo para s'i enf[e]lonex e, per ira e per gran iniquitat que li'n pren, mata [so]s fills tots, e estan morts .IIII. dias e .IIIes. nits [...]».
Observacions:Conté els capítols sobre el pigot i el pelicà (del primer tot el text i del segon només les frases inicials que es reprodueixen aquí), amb variants significatives respecte del text dels dos manuscrits complets conservats (A i B a Panunzio 1963-1964). Descobert i identificat per Toni Iglesias (Iglesias 2005 i 2010).
Edicions:Bellés Boeta (2016), Els bestiaris catalans: estat de ..., pp. 57-59
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).