| París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Esp. - 508 |
| Publicació de la fitxa: 2017-06-24
Darrera modificació: 2022-07-12 |
| Bases de dades: | Sciència.cat, Arnau |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | completa |
| Descripció externa |
| Identificació |
| Estat: | conservat |
| Ciutat: | París |
| Institució: | Bibliothèque nationale de France |
| Fons: | Manuscrits: Esp. |
| Signatura: | 508 |
| Relligadura |
| Original: | no |
| Datació: | s. XIX-2 |
| Notes: | Amb tres folis de guarda a davant i tres més a darrere. |
| Llom |
| Matèria: | Pell bruna amb daurats |
| Títols: | «RECUEIL | DE | TRAITÉS | DE | MÉDECINE» (en un teixell de pell vermella) |
| Coberta |
| Matèria: | Pasta amb aigües i mitja pell bruna |
| Història |
| Segells: | De la BnF (ff. 1r i 61v). |
| Notes de possessors: | La nota de possessió d'Hernando Colón era al f. ***, on hi ha un espai coincident acuradament raspat. |
| Intervencions d'interès històric: | Al segon foli de guarda inicial: «Recueil de traités de médecine. Volume de 61 feuillets. 30 janvier 1892», segurament introduït per la BnF. Aquesta mà o altres de pròximes van consignar la signatura del volum («Espagnol 508») i el seu nñumero de registre («R. C. 8495») al marge superior i inferior, respectivament, del f. 1r, i van foliar-lo.
Al marge sup. del f. 1r, d'una mà del s. XVI, molt tacat d'humitat: «Joanit., Ebensué et Joan de Parma pract. med. ...»
Al peu del f. 61rb hi ha una llista de lletres amb significat ocult: «.o.zº:p.s.r.p[er].y.n.h.n.np.c[et].»
Al marge inf. del f. 61r, una llista de noms: «Bernat Furner, qui stà al Tint petit. | Lopis, hostaler, qui stà al Val. | Bartomeu Alaric, qui hestà sobra lo | molí de Na Rovalla» (toponímia urbana de la ciutat de València escrita amb fonètica oriental, potser balear: «Rovalla» per Rovella).
Al f. 61v hi ha uns comptes d'un viatge d'uns religiosos de Nàpols a Barcelona fet en el mes de setembre de l'any 1473, tallats pel relligador. Porten el títol: «En nom [de] Déu, comensam lo viatge partint de Nàpols per anar en Barcelona a .XVI. de setembra de l'any .M.CCCC.LXXIII...». Segueixen els comptes del viatge (pagament al patró, Joan Pinyero, i del criat Miquel, compra de vi, de «drap de blanquet per lo para», pagament «per cosir l'àbit», compra de burell «per l'àbit de fra Mateu», etc.) datats entre el 16 de setembre i el 7 de novembre de 1473.
Al f. 61vb: «Dum fortuna perit | nullus amicus erit. | Ave Maria grasia». Els dos primers versos, repetits al mateix foli, són extrets d'un dístic de les Tristia d'Ovidi (I, IX, 5-6).
Les anotacions i la recepta mèdica (vegeu Descripció interna) del f. 61rv semblen introduïdes per la mateixa mà, al voltant de 1473. |
| Estat de conservació: | En molt bon estat, tot i les galeries dels insectes i alguna taca d'humitat a l'inici i al final del volum, que no impedeixen la lectura. |
| Procedència: | 1. Burgès o clergue anònim de Barcelona (o Nàpols), c. 1473. -- 2. Biblioteca d'Hernando Colón, cedida a la seva mort a la catedral de Sevilla (Biblioteca Colombina) (vegeu Sáez Guillén 2004: 258, núm. 9024, sense identificar-lo; i Sevilla - Colombina – Abecedarium B / Supplementum / Registrum B – Inventari, Personal/familiar – ante 1539, núm. 9024), el qual l'hauria adquirit potser als encants de Barcelona el juny de 1536, paral·lelament als mss. Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27, Cracòvia [Kraków] - BJ - Rękopisy - Berol. Hisp. Qu. 62 i Oxford - Col·l. Gili - s/n [medicina]. -- 3. Col·leccionista francès anònim?, s. XIX -- 4. BnF, on ingressà el gener de 1892 (nota al segon foli de guarda inicial), després de l'elaboració del catàleg de Morel-Fatio (1892), Catalogue des manuscrits .... |
| Persones relacionades: | Bernat Forner (fl. c. 1473)
Llopis (fl. c. 1473)
Bartomeu Alaric (fl. c. 1473)
Joan Piñero (fl. 1473)
Hernando Colón (1488 – 1539) |
| Bibliografia |
| Descripcions: | Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, pp. 102-103
Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ..., pp. 62-64
Arnau de Vilanova (2004), Translatio libri Albuzale de ..., pp. 453-458 
Sáez Guillén (2004), "Los manuscritos en catalán de la ...", p. 258, núm. 9024 (no l'identifica)
Cifuentes i Comamala (2021), "Les miscel·lànies mèdiques ...", p. 282
Catàleg online de la BnF
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1093 |
| Reproduccions fotogràfiques: | Gallica (b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. en microfilm; reprod. digital en b/n a partir de microfilm)
BC (reprod. en microfilm)
Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ..., p. 67 (f. 1r, b/n)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. [455], fig. 1 (f. 1r, b/n) |
| Unitats de composició |
| Quantes unitats de composició: | 1 |
| Notes: | No és un còdex luxós, però sí de factura acurada, destinat a un individu amb certes possibilitats econòmiques i no especialitzat en les matèries que tracta.
El contingut d'aquest ms., com els dels mss. Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 4797 i, molt probablement, Oxford - Col·l. Gili - s/n [medicina], s'acosta al del recull d'escrits mèdics que a l'àmbit universitari era anomenat ars medicinae o articella. |
| Unitat de composició A |
| Datació i origen |
| Datació: | s. XV tercer quart - estimada |
| Origen: | Barcelona? Nàpols? |
| Copista: | Anònim [Oriental (potser de Barcelona o Nàpols)] |
| Notes: | La filigrana del paper indica una datació a partir de vers 1460. Els comptes del viatge Nàpols-Barcelona afegits al f. 61v són de l'any 1473. La toponímia urbana de l'anotació marginal del f. 61r és de la ciutat de València, però escrita per una mà oriental.
Altres datacions: mitjan s. XV (Cifuentes 2003 i Arnau de Vilanova 2004); s. XV-2 (Badia 1996 i BITECA); "de les darreries del segle XV" (Bohigas 1985). |
| Qüestions materials |
| Matèria escriptòria |
| Material: | Paper |
| Notes: | Filigrana: sagetes creuades inscrites en un cercle, similars però no idèntiques a Briquet 6303 (Roma, 1462, 1471 i 1474; Udine, 1465). |
| Foliació |
| Núm. total de folis: | 67 (3+61+3) ff. |
| Núm. de guardes afegides: | 3 + 3 |
| Notes: | Foliació en aràbics, en tinta negra, repetida al marge superior dret i inferior dret del recto dels folis, introduïda per la BnF a finals del s. XIX (ff. 1-61). |
| Dimensions |
| Format: | in-fol. |
| Alçada x base: | 287 x 207 mm |
| Composició material |
| Plecs |
| Número: | 5 |
| Tipus: | 7[-1]+7, 4+4, 8+8, 6+6, 6+6[-1, +1] |
| Notes: | El darrer plec té un foli tallat al final, però se n'hi afegí un de suplementari al mateix temps que es confeccionà el ms. (actual f. 61). |
| Reclams: | sí. Horitzontals interns, als ff. 13v, 21v, 37v (en vermell perquè correspon a una rúbrica) i 49v. |
| Impaginació |
| Disposició del text: | columnes |
| Quantes columnes: | 2 |
| Notes: | Amb marges molt amples, necessaris per a les glosses que inclou el text 1. |
| Caixa d'escriptura |
| Alçada x base: | 201 x 118 mm |
| Intercolumni: | 18 mm |
| Número de ratlles: | 52 |
| Foli de referència: | f. 2r |
| Ratllat: | sí. Amb mina de plom. |
| Perforat: | sí. |
| Escriptura |
| Escriptura 1 |
| Lloc al ms: | ff. 1ra-61rb) |
| Tipologia: | Gòtica híbrida |
| Localització: | Barcelona o Nàpols |
| Datació: | s. XV tercer quart |
| Especificacions: | També és autora de les glosses marginals del text 1. Molt arrodonida i gran, influïda per la humanística. Poques abreviatures. En algun cas, les primeres línies del text de les obres i alguns colofons són en capitals. |
| Escriptura 2 |
| Lloc al ms: | ff. 61rv |
| Tipologia: | Gòtica cursiva |
| Localització: | Nàpols o Barcelona |
| Datació: | c. 1473 |
| Especificacions: | Addicions que semblen d'una sola mà, amb índexs de correcció diferents. |
| Decoració i jerarquització |
| Inicials: | Absents [buits]. Amb lletra d'espera. |
| Rúbriques: | Calderons; Rúbriques. Calderons en vermell i blau, també a les glosses marginals del text 1. Rúbriques en vermell, en lletra de mida més gran. |
| Majúscules: | sí. Tocs de safrà. |
| Descripció interna |
| 1. Ḥunayn ibn Isḥāq, Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (versió amb glosses), Adaptador: Constantí l'Africà; Traductor: Anònim – ff. 1ra-10rb | Preliminars: | [Rúbrica:] «Ací comença lo Libre de Johannissi de introductions de l'Art de Tegni». |
| Íncipit: | «Medecina se devidex o·s deperteix en dues maneras ho en dues parts, ço és, en theòrica e en pràticha...» |
| Èxplicit: | «... Sirorgia és dobla manera, ço és assaber, axí com <en> carn, coltell tallar e constrènyer e coura, ho en os, axí com consoldar e junyir. — Acabat és lo libre de Johannissi». |
|
| 2. Anònim, Tractat de coneixença de les orines, Traductor: Anònim – ff. 10rb-11ra | Preliminars: | [Rúbrica:] «Seguex-se la Conaxensa de les urines segons Gallièn». |
| Íncipit: | «[C]onexença de les spèsies se fa en .V. maneras, so és, per rahó de qualitat, e quantitat, temps, orda bo e mal, e discressió. — De conexença de les urines segons Gallièn. — Assí comensa la conaxensa de les urines. — Sàpies ben sertament que lo cors de l'hom ha quatre proprietats en si, la una e l'altra que són contraries: la primera és calor, la segona és fredor, la terça és sequetat, la quarta humiditat...» |
| Èxplicit: | «... Ítem, si la urina de l'hom qui à la febra aguda serà negra e poca, demostra mort. E si la urina serà del qui ha febra aguda, demostra gran enfermatat e gran mal». |
|
| 3. Anònim, De les orines de les dones, Traductor: Anònim – ff. 11ra-11rb | Preliminars: | [Rúbrica:] «De la urina de les fembres». |
| Íncipit: | «Aquestes són les urines de les fembres: si vols saber la fembra si és verge ho no, prin la urina e sàpies que si és límpia e clara és verga...» |
| Èxplicit: | «... Ítem, si la urina és clara e blancha, sàpies que avé la blancor per la fredor e la claratat per la siccitat que ve de la malencolia. Sàpies per veritat que en la conexença de les urines molt féu Ypocràs. — Acabades són les Conaxensas de les urines...» |
|
| 4. Anònim, Tractat de coneixença dels polsos, Traductor: Anònim – ff. 11rb-12rb | Preliminars: | [Rúbrica:] «... e comensa la Conaxensa dels polços» |
| Íncipit: | «Adonchs, sàpies que polç no és altra cosa sinó moviment de coratge e de les venes e de les artèrias segons lavament e primerament [sic per pujament], és a dir, com bat amunt e avall. Hon, sàpies que lo cor ha dues orelles, una a part dextra e l'altre a la part sinestra, e per la vena hix molta sanch e per la artèria massa sperit. E per so lo polç és més conegut a la part sinestra que a la dextra...» |
| Èxplicit: | «... E si al cap del dit bat lo polç segons .V. venes [sic per veus] e a tart, demostra lombrichs grossos e lonchs e al mitg negres. E l'om qui aquests lombrichs ha, ha cara blancha e lo cap del nas roig hi ha los vulls vermells. — Deo gratcias». |
|
| 5. Abū-l-Ṣalt, Llibre de simples medecines, Traductor: Anònim – ff. 12rb-48vb | Preliminars: | [Rúbrica:] «Comensa lo Libre de Albumesar de simples madesines valents a totes les malalties de tot lo cors» (f. 12rb).
[Taula del contingut:] «Comensa de madesines simples c[l]arifficans e mondifficans [la sanch] o apagans la calor de aquella. Capítol primer. De simples madesines purgants fleuma, en cartes, capítol primer... -- ... De medesines simples qui valen als collons e a la verga, e en aquest membre compliré aquest libre (e diré de cade capítol, e comensaré al primer), capítol .XX.» (ff. 12rb-12vb). |
| Íncipit: | «Capítol primer: De medesines simples mundifficatives e clarifficans la sanch e reffrenants la calor sua. — Iuiube. — [I]uiube, id est, gíngols, són temprats, mas declinen hun poch a calor e ha omiditat; e diuen alguns metges que són frets...» (f. 12vb). |
| Èxplicit: | «... Medecines qui veden esperma e la consumen. — Són aquestes: Pebra negra, comí, ruda, e tots los mirabolans, carabe, ciperus, balàustria, letugues, bledes, carabases, cogombres, ciurons e móres». |
| Edicions: | Arnau de Vilanova (2004), Translatio libri Albuzale de ..., pp. 465-541 (transcripció no crítica) |
|
| 6. Aldobrandí de Siena, Tractat de les viandes [versió P], Traductor: Anònim – ff. 48vb-56vb | Consistència: | fragmentària |
| Consistència: | Vegeu fitxa de l'obra (versió P). |
| Preliminars: | [Rúbrica:] «Comensa lo Tractat de les viandes de Galièn». |
| Íncipit: | «Forment. — [F]orment és millor e pus temprat de tots los grans. És calt en lo primer grau e és temprat entre homiditat e sequedat...». |
| Èxplicit: | «... De aygües. — [...] Almenys en la velesa esdevenidora, negú qui aga set aprés dormir no begua aygua sovint. L'aygua calenta lava lo ventrell o ventra deyú e denega tota potreffactió e és lexetiva. — Deo gracias. Amen». |
| Rúbriques: | [Lliçó del text]: <DE GRANS:> (1) «Forment»; (2) «De ordi»; (3) «Mill»; (4) «Panís»; (5) «Faves»; (6) «Faves» <egipcíaques>; (7) «Çiurons»; (8) «Lenties»; (9) «Pèsols». — <DE VERDURES:> (10) «Naps»; (11) «Rava»; (12) «Erp»; (13) «Cebes»; (14) «Alls»; (15) «Porros»; (16) «Cols»; (17) «Maratrum»; (18) «Sàlvie»; (19) «Spinachs»; (20) «Borratges»; (21) «Almoll»; (22) «Malves»; (23) «Letugues»; (24) «Verdolagues»; (25) «Juyhivert»; (26) «Naustruci»; (27) «Triffol·li»; (28) «Rude»; (29) «Abausie»; (30) «Carabasa»; (31) «Bleda»; (32) «Espàrech»; (33) «Anet»; (34) «Api»; (35) «Albudeques»; (36) «Molons»; (37) «Bolets». — <DE FRUITES:> (38) «De figues id est de fruytes»; (39) «Móres»; (40) «Peres»; (41) «Présechs»; (42) «Codonys»; (43) «Pomes»; (44) «Magranes»; (45) «Nesples»; (46) «Nous»; (47) «Avelanes»; (48) «Amenles»; (49) «Castanyes»; (50) «Dàtils»; (51) «Rayims»; (52) «Olives». — <D'ESPÈCIES:> (53) «Mel»; (54) «Sal»; (55) «Uruga»; (56) «Pebra»; (57) «Mostalla»; (58) «Comí»; (59) «Vinagra». — <DE CARNS:> (60) «De carns»; (61) «Carn de porch»; (62) «Carn de moltó»; (63) «Carn de cabrit»; (64) «Carn de bou»; (65) «Carn de vedell»; (66) «Carn de moltó jove»; (67) «Ànedes»; (68) «Carn silvestra»; (69) «Carn ab ploma»; (70) «Galines»; (71) «Grues»; (72) «Capons»; (73) «Carn an ast»; (74) «De peys»; (75) «Dels ous»; (76) «Formatge»; (77) «Mantegua»; (78) «Let». — <DELS BEURES:> (79) «Dels vins»; i (80) «De aygües». |
|
| 7. Joan de Parma, Petita pràctica, Traductor: Anònim – ff. 57ra-61rb | Preliminars: | [Rúbrica:] «Comença la Patita pràtica proffitosa e bona segons diu Johan Ebensué, e principalment abreugada per mestre Johan de Parma». |
| Pròlegs: | «Per pregàries dels meus millors amichs, los quals jo·m veig aver, dient que volgués posar en stat breument les medecines digestives e avacuatives simples he compostes, les quals són husades comunament per los metges... -- ... e de totes aquestes coses, com pus breument poré, segons los actors de la madecina han posat, comansaré a les medecines digestives» (f. 57ra). |
| Íncipit: | «De les digestives. — Les medecines digestives de còlera simples són aquestes, ço és a saber: viole, rose, endivie, lactuca, spinargia, portulace...» |
| Èxplicit: | «... Les medecines simples refredants los membres juncturals són aquestes: solatrum, semperviva, lactuca, endivia, mirtus, mussillago psilli, acetum, aqua rosacea, opium, bolus armenicus. Les compostes són aquelles matexes que reffreden los ronyons e la vexiga. — Deo gracias. Amen». |
| Edicions: | Ferre (2002), Práctica de Johannes de Parma ..., pp. 65-76 |
|
| 8. Anònim, Recepta d'ungüent contra pany de cara o vérbol – f. 61rb
|
|
