MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

ms1753 (22 / November / 2024)

Florència [Firenze] - Biblioteca Riccardiana - Manoscritti: Riccardiano - Ricc. 2986

Publicació de la fitxa: 2023-08-18
Darrera modificació: 2024-07-16
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Florència [Firenze]
Institució:Biblioteca Riccardiana
Fons:Manoscritti: Riccardiano
Signatura:Ricc. 2986

Relligadura

Original:no
Datació:s. XX
Notes:De la biblioteca.
Llom
Matèria:Pergamí
Títols:«Biblioteca | Riccardiana | 2986» (en una etiqueta).
Coberta
Matèria:Pergamí
Títols:«Biblioteca | Riccardiana | 2986» (en una etiqueta a l'interior de la coberta anterior).

Història

Segells:De la biblioteca, en vermell, de finals del s. XIX («R. Biblioteca Riccardiana - Firenze», ff. 1r i 132v).
Intervencions d'interès històric:Al f. 145v, de la mateix mà que el text, una prova d'escriptura: «ibsi ibsi» (la darrera paraula subratllada). Al f. 155v, de la mateixa mà que el text, amb la tinta parcialment esborrada: «Que tengue contínuo f[...], | que pugue gaudir de las facultats | y que tengue jent término de créxer». Al peu del mateix foli hi ha diverses paraules, potser un nom, ratllades, d'una altra mà. Al mig, d'una mà cal·ligràfica de la biblioteca, potser de finals del s. XIX: «Carte 155 nuov[amente] num[erate]», amb la xifra introduïda amb segell numerador de rodet de goma. Algunes anotacions marginals de la mateixa mà que el text, informant del contingut.
Estat de conservació:En bon estat general. Taques d'humitat, especialment als primers i últims folis, que no afecten el text, i que indiquen que va passar un temps sense relligadura o amb la que tenia molt malmesa. Reenquadernat de nou per la biblioteca, sense conservar cap fragment de la relligadura anterior.
Procedència:Sense dades. Per la signatura, podria haver entrat a la biblioteca de la família Riccardi bé arran de les compres de Francesco Riccardi (1648-1719) durant els seus viatges, bé amb la biblioteca del sogre d'aquest, Vincenzio Capponi (1605-1688) , que havia adquirit molts llibres científics, bé amb la biblioteca privada i les compres del sotsdegà Gabriello Riccardi (1705-1798) .

Bibliografia

Descripcions:Fontani (1790-1810), Catalogo alfabetico dei ..., vol. ***, p. ***
Elsheikh (1990), Medicina e farmacologia nei ..., pp. 68 i índexs a les pp. 146 i 158 ("spagnuolo")
Cacho (2001), Manuscritos hispánicos en las ..., vol. 2, p. 319 ("castellano y catalán")
Benavent (2007), Biblioteca dispersa: manuscrits i ..., pp. 98-104, núm. 32 (descripció) i 289 (índex)
Muñoz Benavent (2024), El Tractat de cirurgia d'Antoni ...
Bibliografia contextual:Bibliioteca Riccardiana (Cenni storici)
Wikipedia IT (Biblioteca Riccardiana)
Reproduccions fotogràfiques:Benavent (2007), Biblioteca dispersa: manuscrits i ..., p. 340 (f. 105v)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:El ms. conté una còpia en net de l'original de l'obra, amb errors que ho delaten, coetània, probablement preparada per a la impremta.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1633 - expressa
Origen:Mallorca
Notes:Data a l'epíleg de l'obra. Localització deduïda de la llengua del text i de les fonts documentals sobre l'autor.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:No s'hi veu filigrana.
Foliació
Núm. total de folis:162 (vii + 155)
Núm. de guardes afegides:3 + 3
Notes:Sense foliació antiga. Foliació actual introduïda per la biblioteca al s. XIX amb segell numerador de rodet de goma, en xifres aràbigues. No és possible indicar quants folis de guarda originals hi havia previstos perquè al principi hi ha 7 folis en blanc, sense numerar (potser amb espai reservat per a una taula de continguts), i al final n'hi ha 23, foliats.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:208 x 150 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:XVII
Localització:Mallorca
Especificacions:Coetània de la data present a l'epíleg, 1633.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples. Amb la mateixa tinta que el text.
Orles i extensions:Sanefa. Clouen alguns capítols, amb la mateixa tinta que el text, que en alguns d'aquests casos sol acabar amb justificació centrada i en quantitat decreixent a cada línia.
Dibuixos:Dibuixos. Del drap d'un emplastre (f. 95v).
Rúbriques:Rúbriques. Amb la mateixa tinta que el text.

Descripció interna

1. Antoni Roig, Tractat de cirurgia – ff. 1r-132v
Íncipit:«[Llibre I]. — Capítol 1. De la chirurgia. — Què cosa és chirurgia? Chirurgia, segons Guido, és art o scièntia qui enseña el modo y qualitat de obrar, principalment tallant, soldant, fent altres obres o exercitant de les mans, curant los hòmens segons és possible...» (f. 1r).
Èxplicit:«... Què és indicatió? Dich que és una vertadera notítia y conexensa del ben obrar del qual se pren de la assèntia ben coneguda per el chirurgià» (f. 127v).
Epíleg:[Epíleg i epístola dedicatòria:] «Exordia. — His sequentibus exordiis reconditis et factis per Antonium Roig, magistrum chirurgum, ab anno 1633, uti potuerint omnes qui vellent in examinibus facultatis et artis chirurgiae proponere et aliqua dicere, ut corum propositiones et argumenta pulcriora et gravissima sint, et videantur.... — ... sens retardatió lo serviré y ab lo meu rudo stil y torpe lenguatje resistiré lo offert. — Salvete poenates» (ff. 128r-132v).
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).