MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

ms1157 (22 / November / 2024)

Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Manuscrits - 9300/1

Publicació de la fitxa: 2011-12-09
Darrera modificació: 2013-10-06
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Ciutat:Barcelona
Institució:Biblioteca de Catalunya
Fons:Manuscrits
Signatura:9300/1

Relligadura

Datació:El bifoli és del primer terç del segle XX. La camisa és del 2000-2010.
Notes:El fragment és protegit dins una camisa de color blanc trencat. Dins la camisa hi ha un bifoli de paper amb quadrícula rectangular i filigrana de tres corones, lletres aglutinades i inscripció «New Century Paper», única protecció del fragment abans d'entrar a la BC.
Coberta
Matèria:Paper.
Títols:A l'angle inferior dret del recto de la primera fulla de la camisa, escrit en llapis: «Fons Alòs-Moner | Fragmenta codicum». El bifoli porta una inscripció en el recto del seu primer foli, escrita en tinta fosca probablement per Alòs-Moner: «Eximeniç ??? | fragments dels capitols 285, 286, 295 i 296 d'un | llibre Moral | (s. XVè)».
Altres:Camisa: 339 x 239; Bifoli: 274 x 210

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-1 - estimada
Notes:El fragment fou propietat de Ramon d'Alòs-Moner i de Dou, que el pogué trobar onsevulla. Fou cedit a la BC pels seus hereus, amb tots els seus papers, cap al final de l'any 2010. El fragment segueix la numeració de capítols i el text modernitzat del ms. 461 de la BC.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigrana de les muntanyes encerclades, somada de creu, del tipus Briquet 11863, documentada a Venècia l'any 1403, amb una variant idèntica a Udine del 1404. També es pot relacionar amb Piccard, Wasserzeichen Dreiberg Teil 1, 1209, documentada a Udine i a Öhringen (Würtemberg) els anys 1443-1446; i encara la filigrana 1264, documentada a Brügge l'any 1416.
Foliació
Núm. total de folis:[2]
Notes:No se'n veu rastre.
Dimensions
Alçada x base:290 x 215
Composició material
Plecs
Notes:Els dos folis podrien haver format part del mateix plec; la correspondència de les trencadures del paper en els dos marges interns, la posició de la filigrana en el foli [2] i el titulus currens fins i tot podrien suggerir que es podria tractar de les dues parts o folis d'un mateix full de plec. En aquest cas, el foli [1] s'ubicaria cap al principi del plec i el foli [2] cap al final.
Signatures:no. Cap senyal.
Reclams:no. No n'hi ha rastre.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació del foli [2]r: 22 + 65 + 17 + 65 + 47 × 43 + 173 + 70.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:173 x 147
Número de ratlles:30-32
Ratllat:sí. Sistema de ratllat en tinta, 1111 2222. Primera línia no escrita, trepitjada i escrita. Dues línies horitzontals i quatre línies verticals de justificació. Escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR = 5, 7 / 5, 4.
Perforat:no. No se'n veuen.
Escriptura
Escriptura 1
Datació:s. XV
Especificacions:Escriptura gòtica cursiva semibastarda.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:fol. [2]ra.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Inicials de capítol en vermell, amb antenes interiors de color malva. Rúbriques. Calderons vermells. Titulus currens («De Religio») en vermelló.
Marginalia:no. No se'n hi veuen.

Història

Estat de conservació:Els dos fulls presenten estrips paral·lels en el marge esquerre i ratadures en el marge dret, on també s'hi detecten marques d'humitats. Alguns foradets en els corondells no impedeixen la lectura íntegra del text.
Procedència:Catalunya; per la llengua, de les parts orientals.

Hereus de Ramon d'Alòs-Moner, BC.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Llibre de les dones – [1]-[2]
Consistència:fragmentària
Text:Fol. [1]ra , inc.: «(initio mutilus) ... La Terça si es quant lom ab maneras se procura que sia loat e presat, e aço es cosa fort perillosa a totas religons, quar prouoca los altres afer semblant, e que aquell que deu sobre tots homens del mon esquiuar tota vanitat se fassa tenir axi per va e per mundanal que ell se fa loar; aço es axi abhominable a nostro senyor deu que nos pot dir
ne pensar per negu...».
Fol. [2]vb, exp.: «... e axi hac star sens sepultura per alguns dies ans que la gitassen deius terra e tan tost diu que tots quants la hauien defesa tornaren muts ne james no pa[rla]ren pus. Vet assi diu aque[st] sant pare lo nostre saluador qu[ant] zel ensenya contra aquells qui en la ... (fi ne mutilus)».
Edicions:Frank Naccarato, Joan Coromines, Curt Wittlin, Antoni Comas i August Bover i Font, Francesc Eiximenis. Lo libre de les dones, Barcelona, UB – Curial Edicions Catalanes 1981, vol. II, 416-418, 427-429.
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).