| Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – vol. 16/9, f. 23rv |
| Publicació de la fitxa: 2023-05-24
Darrera modificació: 2023-05-29 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Michael R. McVaugh |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Procedència: | reproducció |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Codicil |
| Per unitat productora: | Notarial |
| Matèria |
| Convent – Criat – Esclaus – Físic – Mestre – Metge municipal – Testament – Universitats |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Catalunya (Principat) – Rosselló i Cerdanya (comtats) |
| Localitats: | Barcelona – Fullà (Conflent) – Girona – Tarerac (Conflent) |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials |
| Signatura: | vol. 16/9, f. 23rv |
| Òlim: | Ramon Morell, Secundum capibrevium testamentorum et aliarum ultimarum voluntatum, 7/05/1355 - 11/08/1362 |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 2 abril 1362 |
| Lloc: | Barcelona |
| Llengua |
| Llatí |
| Contingut |
| Regest |
| Ramon de Tesarac, mestre en arts i en medicina, ciutadà de Barcelona, dicta un codicil al seu testament (1/02/1362), en el qual, entre d'altres disposicions, llega 80 ss b. a la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller i 10 més per l'ànima d'una certa dona de Montpeller, el nom de la qual ha oblidat, quantitat que li devia per pa. Disposa que si els seus fills Alamanda, Constança i Macià morissin sense fills, l'hereti la seva esposa Francesca, sempre i quan romangui vídua i casta, i si no és així, el seu nebot Bernat Perpinyà, de Tesarac (Tarerac, Conflent). Disposa que s'alliberi la seva esclava Joana, passat un any de la seva mort, durant el qual haurà de servir els seus fills i esposa, i també fa deixes a dos individus més que viuen amb ell, que devien ser criats. Fa altres deixes als convents dels franciscans de Barcelona i de Girona, i vol ser enterrat al primer en hàbit franciscà, al prior del convent de Sant Agustí de Barcelona, el seu confessor, modifica el llegat a Santa Maria del Pi, la seva parròquia, i en fa un altre per a la construcció d'una tomba per al rector de Fullà, al Conflent. Entre els testimonis hi ha Jaume (III) Sarriera, cirurgià. Aquest codicil fou publicat, juntament amb el testament, el 4 d'abril de 1362. |
| Persones relacionades |
| 1. Ramon de Tesarac (m. 1362) - atorgant |
| 2. Jaume Sarriera (III) (fl. 1350 – 1371) - testimoni |
| 3. Ramon Morell (fl. 1344 – 1362) - notari |
| Text |
| Transcripció: | «In nomine Domini, ego Raimundus de Thesaraco, magister in artibus et medicina, civis Barchinone, attendens me fecisse et ordinasse meum ultimum testamentum in posse notarii infrascripti prima die presentis mensis aprilis, attendens esse voluntatem hominis mutabilem et ambulatoriam esse usque ad extremum exitum vite sue, et cuilibet licitum esse codicillari tam ante confectionem testamenti quam eciam post, et recedere licet a cuiuscumque lege ultime voluntatis, ideo mente sobrius, licet corpore languens, presentes facio codicillos. Primum, adimo ex legato triginta solidorum in dicto testamento per me facto ecclesie Beate Marie de Pinu, ratione parrochianatus, viginti solidos, nolo enim dictam ecclesiam habere dicta de causa nisi tantum decem solidos. Item, dimitto de bonis meis universitati Studii medicine Montispesulani octuaginta solidos convertendos in utilitatem eiusdem universitatis. Item, volo dari amore domini Dei pro anima cuiusdam domine Montispesulani cuius nomen ignoro decem solidos quos ei debebam pro panibus. Item, volo dari et converti in fabricationem cuiusdam tumuli sive tomba quod fieri volo ad opus domini Mathei, olim rectoris de Ffulla, officialis Villefranche Confluentis, octuaginta solidos. Volo eciam et rogo dominum guardianum et fratres conventus domus fratrum minorum Barchinone quod in obitu meo habitum sui ordinis michi tradant et corpus meum ad morem fratris eisdem ordinis subumetur. Item, si contigerit Alamanda, Constanciam et Macianum, filios meos, decedere omnes quantumque absque liberis de legitimo et carnali matrimonio procreatis, substituo eis per fideicomissum dominam Ffranciscam, uxorem meam, et post eius obitum Bernardum Perpiniani, de Thesaraco, nepotem meum sive nabot. Casu vero quo dicta domina, uxor mea, nuberet vel caste non viveret, in utroque istorum casuum nolo dictam dominam Ffranciscam in aliquo succedere dictis filio et filiabus meis, sed substituo eis immediate, si decederent omnes absque libreris, ut est dictum, Bernardum Perpiniani, nepotem meum. Volo autem quod, casu quo hereditas mea ad dictum nepotem meum perveniret, teneatur idem nepos meus facere fieri annuatim in domo fratrum minorum Gerunde unum adniversarium [sic] viginti quinque solidorum barchinonenses pro anima mea et pro animabus parentum et benefactorum meorum et omnium fidelium defunctorum. Item, volo et ordino quod credatur Poncio de Busquetis et a·n Piquer, draperiis, et a·n Bruguera, scapolonerio, in hiis que dixerint seu eorum libris scripserint me eis debere. Item, dimitto priori | conventus domus Barchinone ordinis eremitarum Beati Augustini, confesori meo, pro suis necessariis, quinque florenos auri. Item, volo fieri complementum dicto conventui cum legato per me sibi facto in dicto meo testamento ad quinque florenos auri pro pitancia. Item, volo quod Johanna, serva mea, serviat bene, fideliter et patienter dictis filiis et uxori meis per unum annum primum et a die obitus mei inantea continue numerandum et quod ex tunc sit libera et alforra et possit testari, contrahere et pacisci et omnia alia facere quod facere potest persona libera et potestati alterius non subiecta. Item, volo quod solvatur Barengario Arenys, qui mecum moratur, id quod sibi debetur et ultra hoc dimitto eidem duos florenos auri. Item, volo solvi Bernardo Terrat, qui mecum moratur, id quod sibi debeo et ultra hoc dimitto eidem unum florenum auri. Et hec omnia distribui et fieri volo per manumissores in dicto meo testamento per me electos. In omnibus vero aliis in dicto meo testamento ordinatis et contentis ipsum testamentum laudo, approbo et confirmo. Hec est autem ultima voluntas mea, quam volo valere iure codicillorum vel cuiuslibet alius ultime voluntatis. Actum est hoc Barchinone, secunda die aprilis, anno a nativitate Domini .M°.CCC°.LX°. secundo. Sig+num Raimundi de Thesaraco, predicti, qui hec laudo et firmo. Testes huius rei sunt: magister Jacobus Riaria, cirurgicus, Petrus Tarasconi, mercator, et Raimundus de Maçana, notarius, et Raimundetus Morelli, scriptor Barchinone». [Al marge esquerre:] «Clausum traditum Jacobo in dicto testamento». [Al final:] «Suprascripti codicilli fuerunt publicati dicta die lune, presentibus hiis qui publicationi dicti testamenti interfuerunt». |
| Observacions |
| Completem l'edició d'Hernando 1993.
Vegeu el testament a Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 16/9, ff. 21r-22v – Testament, Notarial – 1 abril 1362. |
| Bibliografia |
| Edicions: | Hernando i Delgado (1993), "L'ensenyament a Barcelona, segle ...", pp. 161-162, doc. 13 (ed. parcial, amb la signatura equivocada) |
| Reproduccions: | Aurora  |
| Citacions: | McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 194n
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 93 |
|
