| Lleida - Arxiu Municipal de Lleida – Llibre de Crims, reg. 796, ff. 132r-148v |
| Publicació de la fitxa: 2024-03-27 Darrera modificació: 2024-03-27 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Luis García Ballester |
| Descripció |
| Autor: | Nacho Nebot |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Procés |
| Per unitat productora: | Municipal |
| Matèria |
| Barber-cirurgià – Batxiller – Cirurgià – Dones – Ferida – Informe pericial – Judici – Malaltia – Medicaments – Mestre en medicina – Procés |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Catalunya (Principat) |
| Localitats: | Lleida |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Lleida - Arxiu Municipal de Lleida |
| Signatura: | Llibre de Crims, reg. 796, ff. 132r-148v |
| Òlim: | Foliació antiga. |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 16 abril 1394 |
| Lloc: | Lleida |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| La cort del veguer i els paers de Lleida investiguen la mort d'una dona anomenada Pasquala, acompanyats del notari Pere Rigol, el físic Francesc Queralt i els barbers-cirurgians Arnau Ferrer i Antoni de Perola. El metge i els barbers realitzen un informe baix jurament, en presència dels paers i la cort, i exposen les ferides que patia la dona, que es trobava en el llit, així com un tractament que han vist li havia estat aplicat. Una veïna testifica i diu que la dona feia temps que patia de vòmits, i per això l'home li havia posat codonyat al ventre («Tenia vòmit e que no li aturave res del cors»). També testifica el metge Ramon Pons, el qual afirma que tractava a Pasquala des de feia 4 anys de «mal al cor», el qual havia heretat de la mare, a la qual també va tractar i que havia mort d'aquell mateix mal. |
| Persones relacionades |
| 1. Francesc Queralt (fl. 1394 – 1447) - perit |
| 2. Arnau Ferrer (fl. 1389 – 1399) - perit |
| 3. Antoni de Perola (fl. 1390 – 1401) - perit |
| 4. Pere Rigol (fl. 1394) - testimoni |
| Text |
| Transcripció: | «[...] E aquela fembra trobaren que jahie en una cama del dit alberch, en un lit tota nua. E aquella feren guardar e mirar als desús dits metges, present en Pere Rigol, notari e scrivà en la casa de la paheria, e fonch atrobada que tenia la gola a cada part esgarranyada, que parie que foren unglades, e l'aurella dreta a la calç scorxada. E foren interrogats los dits metges, minjansant sagrament primerament per ells fet, si la dita dona, que de present jahie alí morta, vehen ni conexen que sie morta de malaltia cuytada ho per mans de persones. E los dits metges respongueren, tots tres concordants, que éls no conexen ni vehen senyal al present e si és morta per mans de persones ho per si; e que los scarraments que té en la gola appar que no·s sien fets de fresch, quant és açò que té a qualç de la oreyla dreta apar fresch, car alí no ha pòlvora; e que sobre les carratxadures, a vejares d'éls, an posat alum de rocha, e les vermeyllures ho sanchtrohit que té en la squena és per ço com jahie de sobines, e en la mort les humós se són calades e tota la sanch li és venguda alí a les parts josanes, axí que per la sanch que axí s'és calada no·s coneix ni·s pot conéixer que ela tingue algun colp. Ítem, li fos atrobat desús la bocha del ventreyll un drap de stopa ab electouaria que par que sie codonyat, la qual cosa és bona a confortar la bocha del ventreyll. E altres coses, al present, los dits metges digeren que no·y veheren [...]
[Testimoni de Ramon Pons] [...] que li venie una suor fort freda e que li donave [...] del cors en aquel punt que li venie aquel defaliment. E el, testes, dehie-li que alò era mal de mare, ho que avie lo mal que sa mare de la dita Pascuala havie, del qual morí. Interrogat quiny mal havie la mare de la dita Pascuala, respòs e dix que mal de cor e torna [...] e morí d'aquel mal». |
|