MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc8305 (21 / November / 2024)

Lleida - Arxiu Municipal de Lleida – Llibre de Crims, reg. 796, ff. 132r-148v

Publicació de la fitxa: 2024-03-27
Darrera modificació: 2024-03-27
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester

Descripció

Autor:Nacho Nebot
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Procés
Per unitat productora:Municipal

Matèria

Barber-cirurgiàBatxillerCirurgiàDonesFeridaInforme pericialJudiciMalaltiaMedicamentsMestre en medicinaProcés

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Lleida

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Lleida - Arxiu Municipal de Lleida
Signatura:Llibre de Crims, reg. 796, ff. 132r-148v
Òlim:Foliació antiga.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:16 abril 1394
Lloc:Lleida

Llengua

Català

Contingut

Regest

La cort del veguer i els paers de Lleida investiguen la mort d'una dona anomenada Pasquala, acompanyats del notari Pere Rigol, el físic Francesc Queralt i els barbers-cirurgians Arnau Ferrer i Antoni de Perola. El metge i els barbers realitzen un informe baix jurament, en presència dels paers i la cort, i exposen les ferides que patia la dona, que es trobava en el llit, així com un tractament que han vist li havia estat aplicat. Una veïna testifica i diu que la dona feia temps que patia de vòmits, i per això l'home li havia posat codonyat al ventre («Tenia vòmit e que no li aturave res del cors»). També testifica el metge Ramon Pons, el qual afirma que tractava a Pasquala des de feia 4 anys de «mal al cor», el qual havia heretat de la mare, a la qual també va tractar i que havia mort d'aquell mateix mal.
Persones relacionades
1. Francesc Queralt (fl. 1394 – 1447) - perit
2. Arnau Ferrer (fl. 1389 – 1399) - perit
3. Antoni de Perola (fl. 1390 – 1401) - perit
4. Pere Rigol (fl. 1394) - testimoni

Text

Transcripció:«[...] E aquela fembra trobaren que jahie en una cama del dit alberch, en un lit tota nua. E aquella feren guardar e mirar als desús dits metges, present en Pere Rigol, notari e scrivà en la casa de la paheria, e fonch atrobada que tenia la gola a cada part esgarranyada, que parie que foren unglades, e l'aurella dreta a la calç scorxada. E foren interrogats los dits metges, minjansant sagrament primerament per ells fet, si la dita dona, que de present jahie alí morta, vehen ni conexen que sie morta de malaltia cuytada ho per mans de persones. E los dits metges respongueren, tots tres concordants, que éls no conexen ni vehen senyal al present e si és morta per mans de persones ho per si; e que los scarraments que té en la gola appar que no·s sien fets de fresch, quant és açò que té a qualç de la oreyla dreta apar fresch, car alí no ha pòlvora; e que sobre les carratxadures, a vejares d'éls, an posat alum de rocha, e les vermeyllures ho sanchtrohit que té en la squena és per ço com jahie de sobines, e en la mort les humós se són calades e tota la sanch li és venguda alí a les parts josanes, axí que per la sanch que axí s'és calada no·s coneix ni·s pot conéixer que ela tingue algun colp. Ítem, li fos atrobat desús la bocha del ventreyll un drap de stopa ab electouaria que par que sie codonyat, la qual cosa és bona a confortar la bocha del ventreyll. E altres coses, al present, los dits metges digeren que no·y veheren [...]
[Testimoni de Ramon Pons] [...] que li venie una suor fort freda e que li donave [...] del cors en aquel punt que li venie aquel defaliment. E el, testes, dehie-li que alò era mal de mare, ho que avie lo mal que sa mare de la dita Pascuala havie, del qual morí. Interrogat quiny mal havie la mare de la dita Pascuala, respòs e dix que mal de cor e torna [...] e morí d'aquel mal».
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).