MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc8304 (21 / November / 2024)

Lleida - Arxiu Municipal de Lleida – Llibre de Crims, reg. 779, ff. 81v-95r

Publicació de la fitxa: 2023-05-08
Darrera modificació: 2023-07-07
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester

Descripció

Autor:Nacho Nebot
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Procés
Per unitat productora:Municipal

Matèria

Apotecari/especierCirurgiàDonesFeridaFísicJudiciProcésViolència

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Lleida

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Lleida - Arxiu Municipal de Lleida
Signatura:Llibre de Crims, reg. 779, ff. 81v-95r
Òlim:Foliació antiga.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:1378
Lloc:Lleida

Llengua

Català

Contingut

Regest

La germana de Pere de Bolea, especier, mor després de caure per les escales, i se sospita que ell podria haver-la matada. En produir-se l'accident, Pere crida als veïns, i aquests acorden avisar a un metge. El metge Pere Desprats es nega a acudir, i els diu que criden a un cirurgià perquè comprove si tenia algun os trencat. El cirurgià Pere Roger visita a la ferida i li talla i rau un bony que tenia al cap, i comprova que tenia el crani trencat. L'endemà, el germà fa venir a un frare, però no es pot confessar i mor. Una altra germana testifica i presenta una versió similar, però afegeix que l'endemà de ser tractada pel cirurgià, van cridar a Pere Desprats i a Ramon de Rocafort, els quals visitaren a la dona i comprovaren que estava greu i no podia parlar. El cirurgià Pere Roger testifica que quan va arribar la dona jeia al peu de l'escala i li eixia sang per les orelles i el nas i li digué a Pere de Bolea que segurament la dona moriria, però que encara així tractaria de curar-la.
Persones relacionades
1. Pere Desprats (fl. 1366 – 1381) - esmentat
2. Pere (I) Roger (fl. 1368 – 1390) - testimoni
3. Pere de Bolea (fl. 1344 – 1378) - acusat

Text

Transcripció:«[...] e veeren-la e acordaren que trameterie a metges e que él tramés a maestre Pere des Prats, qy·n vingués e no y volch venir com dix que aguessen .I. cirurgià e que veens sy avie os trenchat, axí que ell tramés a maestre Pere Roger, e aquel vench e guarda-la e que trobaren que li avie feyt .I. boyn all cap, e lavors aquell dix que lo li fahie a raure e a tayllar per veure se hos hi avie trenchat. Axí que ffos ho e ras tayllar e tayllar trobaren que·l test del cap ere trenchat axí que stuba-la e ffen-li stobades e axò que sab e al ffeyt se pertanye [...]. E l'endemà, él, confesant, feu-hi venir lo [...] de Sant Johan e ffrare Thomàs per ysopar-la e no·n la pogueren confesar, com no parlàs, e en aprés al vespre següent la dita na [...] morí. [...]
[Altre testimoni, la germana] [...] tots acordaren que trametesen a mestre Pere des Prats, qy·n vingués e no·y volch venir. E puys, trameteren a maestre Pere e aquell vench-li i guardalla e troba-li que li fou fet .I. boyn an cap, axí que dix que a tayllar li fahie e lo senyor dix-li que li ffes tot ço que ffer li pogés axí que aquell ras-li lo boyn e pugés tayllar-li, e trobaren que ja·y ere stada tayllada, que dien que ja altra vegada [...] e quan loch asc-li tayllar trobaren que·l test li era trenchat e dix [...] "dona és mortal que no·n pot escapar que tot lo test ha trenchat e axí no [...]", e lo dit en Bolea dix que [...]. E en l'endemà encara lo senyor sy ffeu venir maestre Pere des Prats e mestre Ramon de Rochafort e voren-la e trobaren que no parlava, ni parla després que ffou tayllada, sinó solament que dehie quan li dehien us què·s plau e aprés al vespre la dita dona morí. [...]
[Pere Roger, cirurgicus] [...] ell, testes, anà y e trobà que la dita en germana, que jahie al peu d'una scala, e trobà que li exie sanch per les oreylles e per lo nas, e per la barba, e conech de continent que la dona era mortal e dix-ho de continent al dit en Pere de Bolea, per ho el dix que li ffes cure qui pogués e el, testes, troba que en lo cap avie .I. gran boyn, axí com avie donat del cap al caure en un arquibanch qy·n avie. E ell, testes, ras-li lo boyn que la volch tayllar e troba que ian en aquell loch mateix ere stada tayllada e digue-ho a son [...] e tayllada troba quel test era trenchat [...]
[Altre testimoni, servent en la casa] [...] e que·l pregàs que hi vinguere axí que·l, testes, anà y e dix-ho al dit maestre e ayll dix-li si avie frius e naffra nenguna, e ell, testes, dix-li que no, donchs dix lo dit maestre que no y vol anar axí que no y volch anar e tornà a casa e dix-ho al senyor, e lavors lo senyor dix-li qui anàs a maestre Pere [...]».
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).