MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc8303 (05 / maig / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2952, f. 45rv

Publicació de la fitxa: 2023-01-10
Darrera modificació: 2023-01-11
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Llicència
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiaDonesEpilèpsiaExamen/llicènciaMetgessaReina

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2952, f. 45rv

Data i lloc

Datació:expressa
Data:25 juliol 1420
Lloc:Saragossa [Zaragoza]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

La reina Maria de Castella concedeix una llicència extraordinària per a exercir la cirurgia i la medicina a Antònia de Santasofia, metgessa, per a regularitzar així la seva situació legal, atès que té una llarga experiència en cirurgia i en el tractament del mal de caure (epilèpsia) i altres malalties, vàlida per a tots els dominis reials, ibèrics i ultramarins. Imposa una multa de 100 florins als qui contradiguin aquesta concessió.
Persones relacionades
1. Maria de Castella (1406 – 1458) - atorgant
2. Antònia de Santasofia (fl. 1420) - beneficiari

Text

Transcripció:«[...] Anthoniam de Sancta Suffia, propter industriam vestram et longevam praticam in arte sirurgie et morbi caduci aliorumque diversorum langorum cure ministeris fidedignis relatibus expertam fore [...] per totam terram et dominacionem dicti domini regis, tam ultra quam citra mare, arte predicta cirurgie aliisque medicinis in quibus, ut prefertur, fuistis et estis experta, impune et libere valeatis, statutis, ordinacionibus et inhibicionibus quibuslibet in contrarium editis obsistentibus nullomodo [...]».

Observacions

García Herrero 2012 opina que l'any 1421 que apareix al document sembla un error per 1420, per trobar-se registrat entre altres de 1420; que la reina potser patia el mal de caure, com la seva mare, però el biaix misogin i freudià de molts estudis no permeten aclarir-ho; i que l'abast geogràfic general de la llicència i el fet que es redactés en llatí indicarien una procedència estrangera. Tanmateix, aquests últims aspectes no són excepcionals. Data pendent de verificar.

Bibliografia

Edicions:García Herrero (2012), "El trabajo de las mujeres en la ...", p. 44 (ed. parcial)
Reproduccions:No és a PARES (11/1/2023).
Citacions:García Herrero (2012), "El trabajo de las mujeres en la ...", pp. 43-45
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).