| Lleida - Arxiu Municipal de Lleida – Llibre de Crims, reg. 799, f. 15v |
| Publicació de la fitxa: 2024-10-06
Darrera modificació: 2024-10-06 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Luis García Ballester |
| Descripció |
| Autor: | Nacho Nebot |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Procés |
| Per unitat productora: | Municipal |
| Matèria |
| Assaonador – Barber – Cirurgia – Cirurgià – Conseller/jurat/paer – Dones – Judici – Malaltia – Medicaments – Medicina – Metgessa – Peritatge – Procés – Testimoni |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Catalunya (Principat) |
| Localitats: | Lleida |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Lleida - Arxiu Municipal de Lleida |
| Signatura: | Llibre de Crims, reg. 799, f. 15v |
| Òlim: | Foliació antiga |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 3 juny 1399 |
| Lloc: | Lleida |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| Juí contra na Ginera, esposa de Guillem de Ramiri, pagès, habitant de Lleida, per practicar la cirurgia en la persona de Francesc Moliner, assaonador de la mateixa ciutat. La dona és interrogada sobre aquest fet i diu que va inspeccionar la mà de Francesc Moliner i li va aplicar sabó, calç viva i llevat. A més, va comprar bolarmeni en l'obrador de l'especier Pere Sagueda i li va fer un emplastre. Els paers i el veguer fan venir els batxillers en medicina Eximino Gavín i Pere de Lligalbé, habitants de Lleida, i el barber de la mateixa ciutat Guillem Martí, que conclouen que les medecines aplicades per na Ginera no són adequades. Així mateix, els diuen que una altra dona va atendre Francesc després de na Ginera, intervenint també en la ferida, i els metges determinen que en els dos casos s'ha procedit de forma indequada. Després d'inspeccionar l'afectat, conclouen que té el dit índex incapacitat, mentre que el del mig podrà recuperar-se en un futur. L'acusada presenta una lletra de descàrrec per a demostrar la seua innocència, en la qual afirma que Francesc Moliner la buscà fa set mesos amb la mà ja emplastrada i li digué que s'havia fet la ferida 15 dies abans, però que havia empitjorat. Na Ginera continua dient que la mà estava en molt mal estat perquè l'home havia continuat exercint el seu ofici, i que no li cobrà més que 12 drs per a comprar medicaments. Com que veia que la ferida s'estava enfistulant, li va aplicar un poc de sabó moll i llevat, però Francesc Moliner s'ho va llevar, i va acudir a un barber per a aplicar-se altres medicines, el qual li va rasar l'os del dit amb ferro. La dona diu que més endavant ja no va tornar a tractar Francesc, i aquell va acudir a Bellpuig d'Anglesola, on va ser tractat per una altra dona, la qual li va tallar la ferida amb un raor en el dit i la mà. |
| Persones relacionades |
| 1. Ginera (esposa de Guillem de Ramiri) (1399) - acusat |
| 2. Pere Salgueda (fl. 1399) - esmentat |
| 3. Eximino Gavín (fl. 1370 – 1399) - perit |
| 4. Guillem Martí (fl. 1384 – 1399) - perit |
| 5. Pere de Lligalbé (fl. 1381 – 1407) - perit |
| Text |
| Transcripció: | «Na Ginera, muller d'en Guillem de Ramiri, laurador de la ciutat, demanada en confessió en seu fet propi, sense sagrament e en quant toque fer d'altre qui jure dir veritat, e privadament interrogada si ella, confessa, ha tengut en cura de la malaltia que Francesch Moliner ha en la mà, respòs e dix que «hoc, una vegada». Interrogada quina coneixença ha haüda ella, confessa, de la malaltia del dit Francesch ni com la appellent, respòs e dix que, per l'aygua groga e sanch mesclada que·n veu eixir, conech e veja's d'ella, confessa, que ere malaltia que s'appella pòlit e pustemats, que s'i havie mesa per la mulladura de la mà, car segons dehie lo dit Francesch a ella, confessa, que tot jorns se muyllave la mà. Interrogada quines medicines li posà aquella vegada que ella, confessa, guardà lo dit pacient, respòs e dix que no altre sinó sabó moll e hun polser de calç viva e entorn un poch de levat per ço que no s'estenés sinó tant com lo mal tenie. Interrogada si comprà negunes coses de negun specier per posar-li en la malaltia del dit pacient, respòs e dix que hoc, de l'obrador d'en Pere Sagueda, bolermini, car la manteqa vella e altra qu·és de quèpia (?) ja s'o tenie en casa, e volie'n mesclar such de col roiga ab flor de farina de forment, que·n volie'n fer empastre mollifficatiu. Interrogada si ella, confessa, comprà ni feu comprar per a la malaltia del dit pacient arsènich ni realgar ni, si ho havie en casa, si li u posà o feu posar, respòs e dix que no, ni ho havie altre ni·n pose.
Enaprés, lo dit noble mossèn Dalmau de Queralt e los dits honrats pahers foren instar en la casa de la paheria alcuns cirúrgichs, entre los quals foren mestre Exemeno Gabí e mestre Pere de Lligalbé, bachellers en medicina, e mestre Guillem Martí, barber, los quals, entesa la confesió de la dita na Ginera, declararen que la dita na Ginera no havie haüda conexença de la dita malautia, car en tota medicina no ha malautia qui n'haje nom pòlit, bé hi ha malautia que ha nom pòlip e aquella és que·s fa començament en lo nas e no en altre loch. E que les medicines posades en la dita malautia per la dita na Ginera no·s pertanyien a aquella per rahó, car la malaltia era stada feta ab coltell o ganivet, per què en aquella no·s pertanyie neguna medicina corrosiva. Ítem, com se digué que una altra dona ha tengut en cura lo dit pacient aprés de la dita na Ginera, la qual li posà pulchra cirurgical, la qual aytantpoch s'i pertanyie per cors de medicina, e que fou en culpa del dapnatge donat al dit pacient, los dits metges responeren que les coses posades a la dita malaltia eren impertinents a aquella, axí per la una com per l'altra.
Enaprés, dimarts a .VII. d'octubre del dit any .M.CCC.XC. nou, a requesta del dit Francesch Moliner, los dits honrats lochtinent de cort e pahers feren instar en la casa de la paheria los dits maestres Exemeno Gabí, maestre Pere de Lligalbé e mestre Guillem Martí, los quals, vista a huyll la mà dreta del dit Francesch, de la qual la dita na Ginera l'à tengut, e esguardant bé e dilignment la disposició en què la dita mà és, digeren e declararen tots tres concordablement que lo dit Francesch Moliner és affolat del tot del dit de la mà dreta qui·s apella index e axí mateix de l'altre dit de la dita mà dreta qui és apellat medius és affolat en part, bé que, ffaent-s'i algunes coses mollificatives, és presumidor que del dit apellat medius se porie valer més en esdevenidor que no fa de present [...]
[Carta de descàrrec que presenta l'acusada] [...] Per demostrar a vosaltres, molt honorables senyors cort e pahers, de la innocència de la dita na Àgueda, muller d'en Guillem de Ramiri, sobre les dites coses, la dita na Àgueda diu e pose ço que·s seguex. Primerament, dic e posse que Francesch Moliner, asaunador de la ciutat de Leyda, bé à set mesos, poch més o menys, vench a la dita na Àgueda ab la mà tota untada e empastrada, dien-li aquestes paraules o semblants: «madona, bé à .XV. jorns que·m nafrí la mà e han-m'i posat algunes coses e guarní'ns e més ni em puxe lo mal a axí per [...] de Déu posar-m'i queucom». Ítem, pose que la dita Àgueda per amor de Déu, sens paga alguna, expresant que lo dit Francesch pagà .XII. diners per bolermini e altres coses que havie a comprar per fer-li .I. empastre, reqoregint la mà del dit Francesch. Ítem, posse que ladonchs, car lo dit Francesch fonch vengut a la dita Àgueda e aquella Àgueda, vehent que la mà li enfistolava, per descobrir quyn mal ere'n li possà un poch de sabó mol e .I. poch de levat. Ítem, posse que lo dit Francesch en aquel dia matex se u levà de la mà, tot ço que la dita Àgueda li havie posat. Ítem, posse que abans ja lo dit Francesch s'i havie fet posar medicines a .I. barber aprés, en tant que lo os del dit lo dit barber ab ferro li rasie. Ítem, posse que la dita Àgueda jamai no veu ni curà ni·s s'entrometé pus avant del dit Francesch ni lo dit Francesch no tornà a la dita Àgueda. Ítem, posse que lo dit Francesch aprés se n'anà a Belpuig d'Anglesola e alí se mes en poder d'una dona, la qual li feu tayll ab rahor en lo dit e en la mà. Ítem, per les quals coses clarament se apar la dita Àgueda ésser e no ésser en res tenguda ni obligada per la dita rahó, requirent que lo dit Francesch respongue als dits capítols singularment e [...] migansant sagrament». |
| Bibliografia |
| Edicions: | Camps Clemente - Camps Surroca (1995), "Metgesses, metzineres i dones ..." |
|
